Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Les europees: la segona volta

L’anàlisi senzilla després del 28 d’abril ens portaria a pensar que s’imposa la via lenta, que el pragmatisme d’Esquerra Republicana avança amb pas ferm dins de la galàxia independentista il·lustrat per un exdiputat, Joan Tardà, que en una tertúlia a RAC1 va reconèixer haver votat a favor de la moció de censura sense demanar res a canvi. Només “per fer fora els lladres”. Reconec que no és poc, Joan. Segurament, aquesta serà la tònica que s’imposarà a Madrid a l’hora de determinar quina relació tenen els grups independentistes de la cambra amb el nou govern, suposadament, de Pedro Sánchez (PSOE). A la capital, si més no, sembla que l’independentisme buscarà el pragmatisme i alimentarà una pírrica estabilitat.

Però, si aprofundim en l’anàlisi no podem oblidar que l’independentisme viu la seva pròpia batalla interna, una batalla que té dos nuclis de poder (a Soto del Real i a Waterloo). Les eleccions europees, amb un Carles Puigdemont que sortirà reforçat de la batalla als tribunals madrilenys contra la JEC, tornaran a sacsejar la galàxia; novament, l’equip defensor del President ha demostrat que té astúcia per anar esfilagarsant les costures del règim del 78 i, ni molt menys, Puigdemont és un cadàver polític malgrat residir de Bèlgica i haver de fer campanya per videoconferència. Encara que no es vulgui, l’electorat haurà de tornar a triar entre un President a l’exili i un vicepresident empresonat, una situació que torna a evidenciar la ridiculesa del relat d’aquells qui defensen les llistes per separat. Fixem-nos que parlo de “relat”; no faig una anàlisi sobre els rèdits que dona una fórmula o altre: per l’independentisme, a Europa el què compta és la narrativa.

Però, com que sabem que parlar de llistes unitàries ja és una utopia, el què tinc molt clar és que viurem el partit de tornada de les passades eleccions generals. Esquerra va fer una campanya coherent, sòlida, del primer dia a l’últim. Pocs missatges i clars: dignitat, democràcia i llibertat. Segurament, bona part de la població també tenia ganes d’asserenar-se després de tanta carnassa al Tribunal Suprem. Esquerra va fer de Convergència i se’n va sortir molt i molt bé. Ara bé, aquestes properes eleccions europees venen precedides per una victòria judicial de Puigdemont. I, si ens atenem a què va passar el 21D amb un President en plenitud de forma fent de cap de cartell, dubto que el comportament de l’electorat sigui el mateix. Més, si tenim en compte que, de moment, les úniques victòries judicials se les han emportat els qui van optar per marxar i tornem a tenir un full de ruta de l’ANC que no vol afluixar. No menystinguem la influència de l’ANC!

El procés ens ha demostrat que la política és molt volàtil, que el relat també i la narrativa canvia amb facilitat depenent de qui demostra tenir l’ecosistema més controlat. Hi ha una certa espiral del silenci que plana en cada una de les etapes que es cremen, que ja són moltes. I, qui s’imposa en el control de l’opinió pública acaba tenint més avantatge electoral. Malauradament, des que la lluita per l’hegemonia s’ha evidenciat com a clau de volta del projecte dels partits aquesta és la tònica dominant. Per això, l’ANC pressiona i l’electorat puja al carro guanyador. Podrà aconseguir Puigdemont l’acta d’eurodiputat? Tic, tac, tic, tac...


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.283.416 missatges
  • 220.616 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat