Bernat Tresserras

Bernat Tresserras

Més informació

Opinió Bernat Tresserras

El Brexit com a símptoma de la tensió entre passat i futur

El 23 de juny de 2016 es va realitzar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. Va ser un referèndum celebrat abans del fenòmen Trump, Bolsonaro, Salvini i de la resta de l'onada reaccionaria que avui ja forma part de la nostra quotidianitat.

Feia 2 anys que s'havia celebrat el referèndum sobre la independència d'Escòcia, un referèndum que va permetre reforçar el missatge que l'statu quo era perfectament capaç de legitimar-se mitjançant la via democràcia. El sistema se sentia fort malgrat una crisi econòmica d'abast global que havia sacsejat les expectatives vitals d'un exèrcit de classes mitjanes cada cop més precaritzades i desplaçades del centre de poder.

Pocs eren els que imaginaven que una operació com la del Brexit estava en condicions, ja no de guanyar, sinó competir. La integració europea formava part d'un procés històric que semblava irreversible. Els estats estaven condemnats a desaparèixer absorbits per un globalisme que havia de construir nous subjectes polítics de dimensió supraestatal per afrontar els reptes d'un nou món on les fronteres polítiques xocaven amb la manca de fronteres econòmiques. El futur semblava escrit, o potser no?

El media storm sobre les bondats econòmiques de la permanència a la UE no oferia dubtes, "no hi ha arguments racionals per pensar que sortir de la Unió Europea pugui afavorir l'economia Britànica" deien els entesos. Els partidaris de la permanència van optar decididament per apel·lar a la raó i al sentit comú.

El Remain oferia raons i parlava del futur, el Leave per contra parlava d'emocions i apel·lava al passat "recuperem el control".

L'avantatge del futur és que és aspiracional i ofereix oportunitats. Tothom hi pot veure allò que desitgi però el seu problema és la incertesa, falta de concreció i manca de garanties. El passat per contra no ofereix oportunitats però sí garanties i concrecions. Costa molt imaginar el futur però tothom recorda el passat. Un altre factor interessant és que les persones tendim a idealitzar el passat i reforçar els records positius alhora que bloquegem aquells records més negatius.

El fet és que contra tot pronòstic els partidaris d’impugnar el sistema i del replegament van guanyar la partida i van enviar un missatge que ha sigut premonitori del que ha vingut després. Els exclosos, els perdedors, els "outsiders" no es quedaran immòbils mentre la globalització els passa per sobre.

El resultat del referèndum no és el més rellevant per entendre aquest nou paradigma, si bé la victòria del leave reforça la idea d'esgotament sistèmic, independentment que guanyés el «dins» o «fora» hi havia una pulsió latent a la qual calia donar resposta. 

Tota revolució genera una contrarevolució i la contrarevolució a la globalització i la modernitat és el  retorn als orígens. Aquesta falla tectònica creixerà i guanyarà intensitat en la mesura que la revolució de la globalització i la tecnologia amenaci el vell món sense garantir una xarxa de protecció per als exclosos. El sistema de benestar i consum que ha construït la societat post industrial ens ha permès viure en un món de certeses i necessitats cobertes. Els fills vivien millor que els pares, el descontentament per una desigualtat creixent era amortit per les expectatives de progrés. Un cop es trenca aquest principi, apareixen la pregunta: què cal esperar del futur?

Les tensions socials que comencem a veure i que marcaran el futur seran de caràcter econòmic, identitari, generacional, de gènere i territorial. Una lluita pels recursos entre una massa cada cop més alienada i desarrelada dels grans agents socialitzadors del passat: escola, família, religió, treball i mitjans de comunicació. El capitalisme reforça l'individu no només contra l'estat sinó contra la resta d'estructures i agents socials.

La revolució de la societat de la informació i la comunicació ha generat una paradoxa interessant, a mesura que generem nous canals de comunicació i interconnexió augmenta el nostre aïllament i es degrada la xarxa de relacions interpersonals que ha conformat l'estructura social tal com la coneixem. Col·lateralment emergeix el relativisme que atorga a qualsevol idea el mateix valor independentment dels seus fonaments. Aquest relativisme que podem constatar veient la permeabilitat que tenen les notícies falses dins el subconscient col·lectiu explica en part l'èxit de fenòmens com el Brexit.

Creix la por, la solitud i la manca d'horitzons cosa que fa que molta gent miri al passat amb nostàlgia. El Brexit és el símptoma d'una societat desorientada que reclama seguretats i certeses a un món que només ofereix acceleració.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.283.550 missatges
  • 220.619 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat