Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Un campanya contra Catalunya

Cayo Lara, exlíder d’Izquierda Unida (IU), ja ho va advertir: si Catalunya s’independitza, com es podrà pagar el PER dels jornalers andalusos? La vaca no pot parar-se de munyir ni per recuperar forces, o s’han de continuar extraient els tresors de la colònia per a repartir-se entre aristòcrates panxacontents residents a la metròpolis. El problema no és el PER dels jornalers andalusos, ni els reptes de l’Espanya rural –que faria bé el nou govern d’Espanya d’escoltar una mica!–, si no que les paraules de Cayo Lara exemplifiquen a la perfecció perquè la meitat dels catalans ha dit “prou” i vol marxar. Si hem de continuar pagant la festa, Cayo, mirem que no sigui tan cara?, però sembla que des de fa molt temps els vents no bufen en aquest sentit.

Cayo Lara no té problemes per carregar contra l’independentisme insolidari, igual que el Partit Popular, Vox o Ciutadans centren el seu discurs en desarticular l’autonomia, pas previ a l’inici d’una recentralització que farà caure la baba als melancòlics de l’Espanya en blanc i negre que encara corren per Madrid: el deep state té clar que el model autonòmic és caduc, ha deixat massa marge de llibertats als nacionalismes perifèrics i toca una nova LOAPA. O implementar aquella que va caure al Tribunal Constitucional!

Pablo Casado voldria instaurar un règim d’excepció per sotamà (submissió dels Mossos al CNP i la Guàrdia Civil, habilitar la Delegació del Govern perquè pugui suspendre competències, fer del català només un mèrit a les oposicions o revisar la política educativa), el què és el mateix que intentar articular un canvi estructural a les bases socials de Catalunya per debilitar-ne la seva identitat nacional, per folkloritzar el fet català mentre les estructures político-socials s’espanyolitzen i, a llarg termini, el sentit majoritari del vot pugui canviar. El tripartit de dretes aviat es posarà d’acord –si les urnes els ho permeten– per estructurar un nou procés de nation-building sabedors que l’Espanya moderna sempre va ser una mala còpia de la França republicana.

Si bé el més intel·ligent és el PSOE –que intenta recuperar el relat social conscient que corre pels fangars de Catalunya no és bo quan es guia el carro guanyador–, els socialdemòcrates tampoc poden evitar parlar-ne. Com sempre, Iceta fa equilibris felins per acontentar els seus i rascar vots (pocs) dels independentistes menys hiperventilats, també cansats de veure com les lluites per l’hegemonia han acabat amb els estadistes. Però, greu error dels strategos de Pedro Sánchez quan enlloc de plantejar una relació sana amb l’independentisme –els problemes polítics només es resolen fent política– es dediquen a flirtejar i engrandir l’ego d’Albert Rivera, que se sap imprescindible per fer govern a banda i banda de l’eix capital-treball, malgrat que les enquestes no li són del tot favorables. Potser, per què també el PSOE ha demostrat tenir mala llet amb els dissidents? Pa per avui, fam per demà.

Certament, una campanya contra Catalunya no fa presagiar res de bo per la pròxima legislatura. Ni per Catalunya, perquè les reivindicacions independentistes poden topar amb un mur de formigó; ni per la resta de l’Estat, ja que el Congrés serà terreny abonat pels discursos abrandats agitant el fantasma de la recentralització. Nacionalisme d’estat disfressat de patriotisme, que ens acostarà cada vegada més a les democràcies il·liberals. La lluita del catalanisme polític –i d’aquí a l’independetisme com a última solució–, també ha estat la lluita pel reconeixement de l’Espanya plurinacional. La que el tripartit de dretes no vol veure ni en pintura.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.266.780 missatges
  • 220.008 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat