Joana Pujol

Joana Pujol

Més informació

Opinió Joana Pujol

La CUP a les eleccions espanyoles

És ben cert que posar damunt la taula el fet que la CUP es presenti a les següents eleccions espanyoles pot semblar una contradicció, i pot sorprendre'n a més d'un. Però, analitzat en perspectiva, podria ser una resposta prou lògica a una situació d'anormalitat política, i un gir de guió que contribueixi a desestabilitzar el sistema –l'estat-, que d'això es tractava.

I és que el marc actual de bloqueig polític exigeix de gestos clars i inequívocs que no veiem en cap dels partits catalans "independentistes". Gestos reals i no simbòlics, que facin alterar l'avenç de la partida. Però mentre uns han directament renunciat a la independència com a objectiu real, al·legant una ampliació de la base que ningú acaba de saber quins percentatges hauria d'abraçar, els altres escenifiquen performances independentistes mentre gestionen la misèria de l'autonomisme, i malden alhora per sobreviure i no dessagnar-se massa en les pugnes internes.

El vell mantra de l'acord amb l'estat, o del referèndum negociat amb Espanya, ressorgeix de les ombres. Però alhora, i per sort, cada vegada creix més el nombre de persones que veuen amb clarividència que l'única estratègia possible és la unilateralitat, i que sense exercir-la, aquest referèndum no arribarà mai. Perquè Espanya no acceptarà mai de forma voluntària una solució democràtica per a Catalunya. I sense unilateralitat, només queda autonomisme, i la independència queda relegada a mer objectiu simbòlic.

I per exercir la unilateralitat, una de les vies possibles i a l'abast, és presentar-se a les eleccions espanyoles. Perquè s'aconsegueix així capacitat real de desestabilitzar i de bloquejar directament la seva normalitat parlamentària. I perquè així es guanya força, capacitat d'incidència real i visualització, que són tres aspectes imprescindibles per tal de tirar endavant l'estratègia independentista.

Alhora, és important que en l'àmbit institucional hi hagi un partit que pugui capitalitzar el vot independentista. Un espai que doni veu als milions de persones que van defensar les urnes l'1 d'Octubre. Que representi els milions de persones que han paralitzat l'economia del país fins a quatre vegades el darrer any i mig; el nombre més gran de vagues generals que hi ha hagut en aquest període en tot Europa.

Que sigui a la vegada capaç d'interpel·lar a les bases, als CDR, als treballadors, a comuns i a demòcrates. Que doni veu a les ànsies de recuperar la iniciativa política i que posi, aquesta vegada sí, el front institucional al servei del procés d'emancipació nacional.

Perquè no es pot deixar la representació política de Catalunya en poder de l'unionisme, però tampoc de l'autonomisme. En un món ideal, on el lideratge institucional hagués complert la Llei del Referèndum i hagués implementat el mandat de l'1 d'Octubre, ara segurament no caldria estar parlant de les eleccions espanyoles. Però som on som. I la República no existeix. Però que no existeixi no vol dir que no calgui fer tots els possibles per a fer-la existir. Presentar-se a les eleccions espanyoles, doncs, és un primer pas.

Els partits que sostenen el govern efectiu abanderen, ara com ara, aquest retorn a l'autonomisme. Partits que han preferit plantejar un diàleg amb el govern espanyol, abans que dialogar amb les mateixes bases independentistes. Bases, que han vist com les seves demandes de mantenir la unilateralitat, si bé majoritàries, han estat retirades; i que han hagut d'esperar al judici per entendre què va passar l'octubre del 2017, i com, tot i les declaracions de sobirania i legislacions, el referèndum no va ser vinculant, la DUI només va ser simbòlica i la Llei de Transitorietat, una mera mesura de pressió negociadora sense voluntat real d'implementació.

Davant del fet que sembla evident que l'única estratègia dels partits del govern efectiu és acatar la legalitat espanyola i guanyar temps, per tal que acabi arribant un indult o una sentència d'Estrasburg, sembla clar que s'ha renunciat a una estratègia realista per aconseguir la independència en els propers anys. El mandat de l'1 d'Octubre ha esdevingut ja només un recurs retòric, i tampoc sembla que estigui a l'ordre del dia crear un nou mandat, enviant doncs l'objectiu de la independència, al congelador, per a les futures generacions.

També hi haurà qui de seguida veurà les orelles al llop. I és que el fantasma cada vegada més nítid de l'extrema dreta fa que creixi la por a fragmentar el vot d'esquerres i a evitar el possible Tripartit de PP-Ciutadans-VOX. Però estem en un clar escenari de no-retorn. On la suposada esquerra espanyola ha ignorat o menystingut del tot el moviment d'autodeterminació català. I ni tan sols en un marc de repressió política de l'abast de l'actual, no només no han estat capaços de fer cap gest de solidaritat, sinó que han acabat culpabilitzant l'independentisme català de la no aprovació d'uns pressupostos descafeïnament moderats.

També és important plantejar què s'hi va a fer a Espanya. Perquè anar-hi per jugar a fer política parlamentària de país normal i democràtic no tindria cap mena de sentit. Així doncs, ser-hi, per fer-hi palesa aquesta anormalitat. A ells I a tots els altaveus que es puguin generar des d'allà. Ser-hi, per bloquejar-los el sistema, per posar-los contra la corda contínua i inquebrentable. Per plantejar oberta i directament que, o es permet la realització d'un referèndum d'autodeterminació vinculant a Catalunya i s'alliberen els presos polítics, o no els donarem ni aire ni marge. Perquè, arribats fins aquí, és imprescindible paralitzar-los. I no amb la retòrica buida de qui després permet la governabilitat d'aquells de les promeses laxes i buides. Amb contundència. Amb claredat.

Anar-hi, anar-hi I anar-hi doncs. Perquè si no ho fem nosaltres, no ens ho farà ningú. Perquè ha quedat ja més que entès qui segueix apostant per la independència com a objectiu estratègic pel nostre país. Ara és l'hora de la CUP doncs. Assumint les contradiccions per incidir, de forma real, I sense concessions ni dilacions, a l'avenç de la constitució de la República Catalana.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.285.153 missatges
  • 220.679 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat