Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

La dignitat del Parlament

L’inici de la fase testifical del judici a l’independentisme, juntament amb els arguments de la fiscalia des que va començar a declarar Oriol Junqueras, han evidenciat que Espanya s’enfronta a un judici polític que condicionarà la seva salut democràtica d’ara endavant. S’ha escrit molt sobre les conseqüències polítiques que tindrà aquesta farsa i de la possibilitat que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) acabi posant les coses al seu lloc. I, de fet, Estrasburg ja té una primera patata calenta sobre la taula: el recurs presentat per l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, la primera que ha vist en la via internacional una nova manera de moure les peces i fer un escac al rei.

L’equip defensor de la Presidenta del Parlament entén que s’estan vulnerant els articles 5 i 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans, referits a la llibertat i la seguretat, així com també a la llibertat d’expressió. Però, més enllà del debat jurídic que estan liderant de manera brillant no només la defensa de Forcadell sinó també la resta de despatxos, l’interrogatori a Carme Forcadell –així com el de Núria de Gispert i Ernest Benach aquella mateixa setmana, i el de Roger Torrent la següent– va permetre posar sobre la taula la necessitat de protegir la integritat de la institució parlamentària. El Parlament és sobirà.

La tramitació de les lleis de desconnexió, així com també la declaració (que no proclamació) de la independència, havia permès a l’oposició posar en el punt de mira la Cambra. També ho ha fet la Fiscalia, que no podia (volia?) entendre de cap manera la diferència entre una declaració política llegida a l’Auditori del Parlament –per cert, on anem a fer classe amb els universitaris a l’estiu–, amb el què s’acaba aprovant al saló de sessions i publicant als butlletins oficinals. Però, el filibusterisme que van practicar aquells grups va quedar desarticulat per la sentència del Tribunal Constitucional que determinava que el procediment per lectura única s’adequava al dret parlamentari, sempre hi quan hi hagués possibilitat de presentar esmenes. Certament, doncs, les crítiques als viaranys que va agafar el debat del 6 i 7 de setembre només poden fer-se des del camp de l’ètica. Van deixar prou temps per les esmenes? Aquí, hi podem trobar opinions per a tots els gustos i totes legítimes. El mateix es podria dir amb l’aplicació del 81.3 del Reglament del Parlament, la lectura de la qual pot ser més o menys restrictiva.

La Presidenta va complir amb les seves obligacions i, durant tota l’aventura, va preservar la sobirania del Parlament davant les ingerències del Tribunal Constitucional. De fet, l’únic límit que la Presidenta va reconèixer davant dels qui la jutjaven van ser els mateixos drets humans, que ara interpel·la per a poder-se defensar d’una presó preventiva totalment injustificada i que el Tribunal Constitucional se n’ha rentat les mans. La jugada és brillant: activant la via d’urgència al TEDH es podria esperar una sentència al cap d’un any i mig –molt abans del què ordinàriament es considera– i això fa jugar contra-rellotge al jutge Marchena.

A més, s’imaginen que hi hagi mesures cautelars contra la presó preventiva de Forcadell abans que es publiqui la sentència del Suprem? Si Forcadell hagués de sortir en llibertat, atenent que la seva presó preventiva està totalment injustificada (i més, ara que ja ha declarat), la judicatura espanyola quedaria en entredit ja molt abans que la resta d’encausats recorressin als tribunals internacionals o el TEDH dictés sentència davant d’aquest mateix recurs d’urgència.

A part d’això, ara que gairebé tothom ja sap diferenciar una defensa tècnica d’una de política (sic), crec que la Presidenta va fer honor al càrrec. Durant la legislatura, sobretot en els moments de tensió, més d’un va pensar que aquella activista convertida en màxima responsable de la Cambra estava superada, que li costava aguantar els embats. Malauradament per ells, Forcadell va presentar-se al Suprem de manera presidencial, excel·lint en la lectura del Reglament del Parlament –l’únic document que tenia a la taula– i lluint exclusivament l’escut de diputada. La institució, per davant de tot: institució oberta, tolerant, que ha lluitat per la igualtat de gènere, la reforma horària, la transparència i el diàleg entre sensibilitats diverses.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.253.580 missatges
  • 219.544 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat