Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

Joaquim Juanola, un dels nostres

Fa pocs dies es va presentar a la Bisbal d'Empordà la biografia d'en Joquím Juanola, fill d'aquella vila empordanesa, que va viure de ben jove a Barcelona i a l'exili, a França primer i després a Veneçuela.

Juanola va ser un independentista d'aquella generació de joves de l'interior que van anar a viure a Barcelona. Va estudiar dret i ben aviat va ser conegut com a advocat que va defensar el català a la magistratura catalana. Juntament amb Raimon Abadal, Manel Carrasco i Formiguera o Francesc de P. Maspons i Anglasell van ser multats i  desterrats per la dictadura de Primo de Rivera. , Va militar inicialment a la Lliga, després a Acció Catalana amb Rovira i Virgili i a l'Estat Català de Macià. Una vegada passat el 14 d'abril del 31, la proclamació de la República Catalana  i el resultat final d'un discret Estatut d'autonomia, en Joaquim Juanola s'alinià amb el sector que va considerar que Macià havia traït l'objectiu fundacional d'Estat Català, que era la independència. Joaquim Juanola va ser un fundador de Pàtria Lliure el 1932 i després s'arrenglerà amb Jaume Compte i van mantenir les sigles d'Estat Català amb l'afegitó de "Força Socialista d'Extrema Esquerra". De fet, en Joaquim Juanola sempre va defensar que l'alliberament nacional anava lligat al de classe.
Des de la tornada del seu desterrament, va reprendre la seva frenètica tasca d'advocat en la defensa de faistes, poumistes, comunistes i separatistes per igual, molt especialment després dels fets d'octubre del 34.

Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36, Juanola va ser president d'un tribunal revolucionari a Eivissa, on havia anat voluntari amb Estat Català amb l'expedició del capità Bayo.

Acabada la guerra, s'exilià a França amb la seva mare, primer a Paris i després a Burdeus, on ocupà càrrecs de responsabilitat a Estat Català i més endavant col·laborà amb la resistència francesa.

Un cop morta la mare, se'n va anar al seu segon i definitiu exili a Veneçuela, allà va seguir amb una hiperactivitat independentista, des de la publicació d'opuscles a iniciatives com la creació del MCAN (Moviment Català d'Alliberament Nacional) el 1958. Va col·laborar amb el CNC i en la reorganització de Galeusca el 1959 o al DRIL (Directorió Revolucionario Ibérico de Liberación) amb la participació d'exiliats portuguesos, republicans espanyols, bascos, gallecs i catalans amb l'objectiu d'enderrocar les dictadures de Franco i Salazar. L'acció més coneguda va ser el segrest, del 21 de gener al 3 de febrer del 1961, del transatlàntic portuguès Santa Maria per denunciar aquests dos règims feixistes. De fet, va ser "el primer segrest polític, d'un transatlàntic amb passatgers, de la història".

Com s'ha dit anteriorment, a més de l'activitat política i activista va tindre també una important vessant de producció cultural i intel·lectual, amb butlletins, opuscles o programes de ràdio com L'hora catalana a Caracas.

Partidari de la independència "per la via que sigui, per la via que calgui", Joaquim Juanola pot ser considerat el precursor d'un sobiranisme que feia pedagogia, no sols de la necessitat de la independència, sinó també dels seus avantatges i la possibilitat real de portar-la a terme.

L'obra Un conspirador independentista. Joaquim Juanola i Massó (1891-1967), d'en Fermí Rubiralta, ens acosta a la vida d'un patriota català, activista i agitador que va viure tota la vida al servei de la llibertat de Catalunya.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.285.154 missatges
  • 220.679 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat