Oriol Ibàñez

Oriol Ibàñez

Més informació

Opinió Oriol Ibàñez

Punt d'inflexió'

Judici

Per fi, un any i quatre mesos després del primer empresonament, els acusats han tingut l'oportunitat de poder-se defensar.

Realment la imatge dels polítics i líders de les entitats sobiranistes asseguts davant del tribunal feia horroritzar. En especial veure els presos, que feia tant que no podíem veure. Òbviament estan canviats: el temps privats de llibertat no passa en va.

Tot i això, però, igual que feia feredat la imatge de tots ells tant temps després en començar a intervenir ens van deixar ben tranquils. La presó els ha pogut canviar l'aspecte físic però mentalment segueixen igual que quan estaven al capdavant de l'escena política. En les seves intervencions els hem pogut veure preparats, actius i amb força. Queda clar que l'empresonament no els ha afeblit, en aquest sentit. Una presó preventiva totalment injusta i que només té l'objectiu d'escapçar el moviment i afeblir els líders de manera personal resulta que només els ha esperonat. I com dèiem al principi no és que ara puguin defensar-se, és que senzillament el que fan és acusar l'estat i demostrar la farsa que és aquest judici i totes les acusacions que se'ls inculpen i, en definitiva, que ens inculpen a la gernació que des de fa anys aposta per la República catalana com a única solució viable per al futur d'aquest bocí de terra.

Manifestació

I fora del Tribunal Suprem la gent segueix al peu del canó. Ningú no ha defallit, ningú no ha fet un pas enrere malgrat les circumstàncies, ningú no s'ha replantejat l'objectiu polític. I és per això que el dia 12 els carrers es van tornar a omplir per denunciar la ignomínia que representa el que està passant a Madrid. I així va tornar a passar dissabte passat a la Gran Via de les Corts Catalanes barcelonina. Tot i ser l'enèsima protesta, tot i haver-nos pegat, empresonat els nostres polítics i líders socials, humiliat, vam tornar a sortir al carrer per dir que els volem a casa, que l'absolució és l'única sentència possible i que la República és l'únic camí viable.

Però encara tenim pedres a les sabates. Mentre a la plaça de la universitat esperàvem que arribés la capçalera de la manifestació un veí va pujar al terrat a onejar una bandera espanyola. Sí, òbviament, l'individu pretenia encendre la manifestació, provocar. I, una mica, ho va aconseguir. La gent es va girar cap a ell i va començar a xiular-lo i a escridassar-lo. Realment hem millorat i hem avançat: hem entès que el nostre procés d'independència no va contra ningú i que és possible identificar-se amb una certa idea d'hispanitat i alhora voler un estat propi per a Catalunya. Així doncs hem deixat enrere certs càntics que no feien més que restar o cremar banderes que veïns nostres s'estimen com nosaltres apreciem i respectem la nostra. Així doncs encara queda feina per fer. No ens ha de generar cap neguit un veí onejant una bandera espanyola, tot el contrari!

Vaga

I res, seguim la setmana de mobilitzacions: demà tots a la vaga perquè l'autodeterminació no és delicte, per la derogació de la reforma laboral que encara fa més precària la classe treballadora i que el govern progressista del PSOE que els malvats independentistes no vam salvar no va canviar, per salari mínim de 1200€, per recuperar les lleis socials aprovades al Parlament, per combatre l'amenaça als drets socials i polítics que estem vivint.

Per tot això i molt més, demà, vaga general!


Opina

Configuració
  • atole 187 13 👍 3
    Crec que la vaga hauria de ser permanent i durar mesos, fins la fi del Judici, posem per cas. Tancar-ho tot, administracions, hospitals, transports, empreses. Tot fins que no absolguin els presos polítics i Catalunya sigui independent. Què n'opineu?
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.286.503 missatges
  • 220.701 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat