Adriana Vàzquez

Adriana Vàzquez

Més informació

Opinió Adriana Vàzquez

La doble cara de la moneda: volem migrar però no volem immigrants

Fa gairebé 4 anys que visc a Dinamarca i, per tant, sóc immigrant. Ser immigrant no és més que una etiqueta imposada pels governs per tal de poder-nos definir com a ciutadans, per poder tindre dret o no a votar, a l'escola o a determinades ajudes (o així és com ho veig jo).

Durant aquests anys a Dinamarca no he sentit que aquesta etiqueta m'afectés directament o influenciés en com els altres em veien, tret de les dificultats de la llengua i algun comentari desafortunat. Però últimament, a causa del debat constant que hi ha en relació als refugiats, he pogut notar que ara ja no hi ha només immigrants, sinó que també hi ha subclasses dins d'aquesta etiqueta.

M'explico.

A Dinamarca les polítiques d'integració i immigració en els últims anys han anat de mal en pitjor. S'han retirat les classes de danès gratuïtes, s'han retallat places per a internacionals a les universitats, s'han creat de centres (per no dir presons) de persones que no poden deportar perquè no saben a quin país pertanyen i no els accepten la condició de refugiats i s'han deportat nens dels quals un dels seus progenitors no és danès perquè creuen que no es podrà integrar mai a la societat danesa.

Per a mi tot això és un escàndol i realment m'afecta com a ésser humà que un nen/família estigui aïllat a un centre/presó, sense internet i vivint com poden, esperant que vés a saber qui faci alguna cosa per ells. Sobretot quan jo, com a immigrant, he tingut l'oportunitat de poder començar una vida en aquest país.

Per què? Pel país d'on vinc. I això és, si més no, trist. Trist que tingui una situació privilegiada pel sol fet d'haver nascut a un país i no en un altre.

A tots ens sembla genial quan un conegut ens explica que marxarà a Alemanya a treballar, o a França a fer un màster, o a Dinamarca a guanyar-se la vida. Però quan és el moment de rebre nosaltres aquest treballador, estudiant o aventurer, llavors ja no ens sembla tan bé. I molt menys que hagin hagut de marxar del seu país amb quatre coses, per buscar una oportunitat per viure, a causa d'una guerra. Aquests sí que ja no tenen excusa.

Hauríem de començar a tractar els immigrants, pel motiu que sigui, com el que són, PERSONES. Llavors, segurament, la seva integració en el nou país seria molt més exitosa del que ho està sent ara. I això es pot aplicar a totes les societats, no només a la danesa.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.252.470 missatges
  • 219.500 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat