Lluís Planas

Lluís Planas

Més informació

Opinió Lluís Planas

Presos i exiliats: la llàntia permanentment encesa

Molts de vosaltres potser no comptàveu amb els tràngols que esteu travessant, i el procés interior per assumir aquest dur paper que, amb més o menys consciència, heu assumit de jugar, molts sabem que no és gens fàcil de fer. Però, ara que hi sou, heu encarnat i assumit l'ànima del nostre poble i entomeu la presó i l'exili amb una fermesa i dignitat que colpeix i que us fa grans des de la humilitat.
"Potser se'ns en riguin, potser ens matin o empresonin", com canta el poeta Estellers, però tot això són banalitats per a tots aquells d'avui, d'ahir i de demà que, assumint la veu del poble, sabem que no s'és res si no s'és poble. I que el valor suprem no és el benestar individual, sinó quan aquest es posa al servei i es lliura per amor al benestar col·lectiu, al de la Humanitat i al del planeta que estem exterminant per pur egoisme d'uns pocs i inconsciència i irresponsabilitat de molts.

Sabeu, sabem i saben que la causa catalana té dins la llavor d'un nou ordre que el país i el món necessiten amb urgència i que va molt més enllà de Catalunya mateixa. Per això, les velles forces fosques la volen matar. Tanmateix, l'amor sempre reïx, i les llavors del nou país i del nou món germinaran si cal entre les pedres i les reixes.
Quin honor i plenitud més gran hi ha que donar la vida o la llibertat per allò molt més gran que un mateix, com tota llavor que mor per donar milers de nous fruits nascuts lliures?

"Quan arribi la societat que jo vull, tu no em pegaràs perquè no em tindràs enveja, perquè tu i jo tindrem igualtat d'oportunitats davant la vida. Aquell dia ens podrem abraçar", escrivia el gran referent i mestre Xirinacs en la seva carta als policies armats que el pegaven, empresonaven i torturaven (avui hi podem afegir a fiscals, jutges i polítics opressors). També deia que a ell, els "llocs tancats" li provaven molt: hi descansava, s'hi recollia, feia ioga i sobretot li era un espai molt preuat per escriure llibres (tres, n'hi feu!). Explica que es creava tot un món de relacions humanes a l'interior de la presó, que valorava conèixer per dins com funcionava el "rere-tapís" de la societat i també que estava molt més ben comunicat amb l'exterior del que semblava. Ho explica als seus dos diaris de presó, al seu dietari de 21 dies de Vaga de fam per Catalunya i a la seva recent biografia completa.

Dit això, dues consideracions:

D'una banda, com bé dieu, afronteu un judici polític, i no us jutgen com a individus, sinó pel què representeu. És fonamental tenir-ho present en cas de dubte, perquè això determina aspectes com quina llengua usar, com afrontar la defensa, des d'on parlar, què dir,... Van a per la dignitat de tot el nostre Poble, que ara vosaltres encarneu. Jutgen aquesta part de la nostra nació que ha gosat voler ser, simplement, ser. Ells no s'amaguen gota del seu rol ni de per què fan tot això, bo i sabent que el relat és inventat. "Alguna cosa calia fer", confessen sense complexos. Tots a la una i sense matisos.

Per un altre costat, malgrat l'aparent quietud i desconcert, sapigueu que bona part del poble no desconnectem mai, dedicant hores cada dia a recomposar files, a refer estratègies i a organitzar el nou embat democràtic noviolent que aviat hauria de sortir a la llum i que de segur, més d'hora que tard, acabarà de tombar el mur de la repressió d'aquest règim del 78 que perpetua l'essència del franquisme, aquest fosc i tenebrós feixisme que no és altra cosa que falta d'estima vers ells mateixos i vers els que els són diferents.

No cal recordar que estem determinats i conjurats, vosaltres des d'on sou i nosaltres des d'on som, per fundar un nou ordre lliure basat en la codecisió de tots per resoldre els greus reptes, desigualtats i amenaces que nosaltres mateixos hem causat. Que ho farem autoconvocant el poble a definir les bases del nou país que volem en espais deliberatius a cada barri i poble, procés que esperem que culmini amb un multireferèndum amb vocació de transcendir fins i tot els resultats del Primer d'octubre i amb la mateixa unitat. És l'hora de deixar les vanitats i de fer aflorar fàcil el consens que brolla de la concòrdia, com hem demostrat que sabem fer.

Malgrat la duresa del tràngol, esteu fent un valuós i necessari servei a la nostra gran causa: sou el far imprescindible que ens recorda que la repressió no ha estat només un malson puntual, sinó que ve d'anys i segles. I posant-vos al capdavant del poble l'heu fet palesa. I que la travessa continua.

Cada dia, cada minut, sou senyal viu que ens recorda que l'embat és obert i que no podem distreure'ns ni fer com si res hagués passat, que no ens podem vendre a la temptació d'evitar el conflicte pel baix preu de la mandra o de la falsa pau dels vençuts. Sou la llàntia permanentment encesa que ens recorda que aquesta travessa del desert català que estem completant vers la plenitud no es pot aturar, per responsabilitat i compromís vers nosaltres mateixos, vers tots els que vindran i vers el món. Noteu doncs, com la força del poble us sosté i no defalliu ni apagueu en cap instant la vostra llàntia que ens sosté a nosaltres per fer la feina que ens pertoca fer.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.266.604 missatges
  • 220.000 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat