Teresa Tort

Teresa Tort

Més informació

Opinió Teresa Tort

Una qüestió de volum

Durant la meva adolescència feien furor els còmics de la Mafalda. Probablement aquesta fascinació venia de la irreverència de les idees d’una nena que qüestionava implacablement la conducta dels membres d’una societat en crisi. Sovint cridava; potser per tenir més raó, per fer-se sentir millor o per acoquinar els seus interlocutors. I en unes imatges sense so, ho notàvem per la mida exagerada de les MAJÚSCULES i per les seves expressions facials.

En realitat, el volum de la veu quan parlem constitueix un element important de la comunicació no verbal. Si parlem més fort del que és habitual en l’entorn en què ens trobem, qui ens escolti tindrà la temptació d’atribuir a aquest fet una significació concreta: “Per què s’enfada?”. El volum diu coses sobre la intenció que ens mou. Encara que no en siguem conscients, parlar fort o parlar fluix impacta de manera diferent en els nostres interlocutors.

Ara bé, també hi ha un aspecte cultural i ambiental vinculat amb el volum amb què parlem. Qui conegui la vida al camp sabrà que a l’aire lliure les persones criden més. S’ha de contrarestar el so del vent, la fressa de tots els objectes en moviment o la distància física entre els conversadors. Parlar entremig de tarongers o d’una punta a l’altra de la vinya requereix una bona capacitat pulmonar. I la pràctica fa el costum:  parlar assegurant-te que et senten bé esdevé una norma. Res de greu ni molest quan et mous en espais oberts o en cases amb parets robustes. És a dir, en el territori vast entremig de ciutats i de poblacions amb aspiracions de créixer. 

Si ens hi parem a pensar, molts aspectes de la nostra conducta estan estretament vinculats amb la forma de treball i de vida; l’ambient ens condiciona en gran manera. Per tant, resultaria petulant pensar que parlar amb un volum de veu adaptat a les distàncies curtes i als espais tancats i de parets primes denota una posició social superior. De fet, no és res més que el resultat d’una adaptació a un entorn hostil a les interferències, en el qual no poden conviure en harmonia massa veus simultànies ni massa sons discordants. Parlar fluix en una oficina compartida per diverses persones és simplement una actitud de respecte. 

Així i tot, malgrat que funcionin estereotips al voltant d’aquesta característica dels parlants, tothom és capaç de fer adaptacions puntuals segons allò que més convé; expliquem secrets a cau d’orella i aixequem la veu quan anunciem un perill. La veu forma part d’aquest joc que dominem tan bé: comunicar-nos. Està al nostre servei, si ens interessa. 

D’altra banda, el control de la veu constitueix un factor a tenir en compte en la comunicació oral davant d’una audiència nombrosa. Per això, els programes de formació adreçats al domini del discurs hi dediquen atenció. Qui parla per a un gran públic no pot adreçar-se només a la primera fila. Això també ho tenen molt clar al gremi dels educadors. En l’àmbit mèdic, les variacions incontrolables en el volum de la veu es poden interpretar com un símptoma d’alteracions neurològiques diverses. I encara podríem afegir que els usuaris que escolten diàriament  llistes musicals als mòbils i sèries a les plataformes d’Internet a través dels auriculars són potencials parlants que es comunicaran a un volum innecessàriament fort per als seus oients. Fixem-nos, per tant, que els decibels dels nostres missatges arrosseguen força connotacions.

Finalment, estirant aquest fil argumental al voltant de la veu, m’ha vingut a la memòria un càstig que ens imposaven a les acaballes de l’escola franquista. Si et portaves malament, et castigaven sense parlar amb ningú; més concretament, et tapaven la boca amb un esparadrap. El més dramàtic era el final del càstig, quan tocava arrencar la cinta que pressionava els llavis. En tot cas, el silenci com un càstig em sembla una idea nefasta, perquè del silenci neix la reflexió i, amb fortuna, la creació. No m’imagino en absolut què en diria la Mafalda sobre aquest antic recurs pedagògic. Segurament ens sorprendria.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.237.901 missatges
  • 219.021 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat