Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Autoestima catalana des d’Alemanya

La tensió política que viu Catalunya, des de fa temps, per culpa d’un Estat espanyol que empresona la dissidència, que criminalitza tota idea desafecta i que emmordassa la llibertat d’expressió, inclosa la de fotògrafs, rapers o humoristes, no dóna gaire marge perquè l’atenció dels catalans se centri, ni que sigui de tant en tant, en la tasca que moltes persones que viuen lluny porten a terme en favor nostre sense cap rebombori. Em refereixo a persones de nacionalitats diverses que segueixen el dia a dia català, que coneixen en profunditat la nostra lluita per la llibertat i que contribueixen, en la mesura que poden, a difondre aquesta causa en els seus països. Aquest és el cas de Til Stegmann.

Jo fa molts anys que conec Til Stegmann, una trentena pel cap baix, i sempre m’ha admirat la passió i la fermesa amb què defensa i explica a Alemanya la llengua, la cultura i els drets nacionals de Catalunya. La seva tasca en aquest sentit és immensa i perfectament tangible en diversos camps, ja sigui per mitjà de conferències, actes de projecció de la literatura, de la pintura, de l’escultura i de la música catalanes o fent d’home pont entre Alemanya i Catalunya, dos països que tenen més coses en comú de les que pugui semblar al un primer cop d’ull.

La joia de la corona de la tasca que porta a terme Til Stegmann, pel que fa a la projecció exterior de Catalunya, és la Biblioteca Catalana de Frankfurt, que ell va començar a formar el 1981 i que conté 37.000 volums. És la més important del món, fora de Catalunya, i és també el fruit d’una feina meravellosa feta en trenta-set anys per un equip de només tres persones. “Ara estem a l’espera, urgentment”, diu Stegmann, “que Catalunya esdevingui independent, administri els seus propis ingressos i pugui eixamplar la seva activitat cultural a l’estranger finançant no sols més lectorats de català, sinó també una bibliotecària que completi el catàleg electrònic de la Biblioteca Catalana de Frankfurt. I que em rellevi en la direcció de la biblioteca!”

D’aquesta qüestió i de totes les que ha dut a terme al llarg de la vida, Stegmann en parla a bastament en un llibre autobiogràfic de publicació recent titulat “Servir Catalunya des d’Alemanya” (Pagès Editors, 2018) les pàgines del qual recullen un munt de vivències personals en diferents punts del món, algunes en companyia de la seva muller i els seus fills, així com anècdotes diverses i una detallada narració d’episodis vinculats a la llengua, a la música, a la pintura catalanes, a la intercomprensió europea, al procés català, a la reintegració de Catalunya entre les nacions europees, a l’efecte dels castellers en la mirada alemanya... Sobre això darrer diu: “Em sentia orgullós de pertànyer una mica a aquesta cultura i a aquest país que era capaç d’una tal proesa, tant física com d’extrema eficàcia de cooperació. De capacitat d’obrar en conjunt per arribar a un objectiu comú.”

En el capítol dedicat al Procés, hi trobem reflexions que em semblen interessantíssimes, com ara aquesta sobre la tolerància explicada en quatre punts: “1r, la tolerància com a mer permís que una majoria concedeix ‘graciosament’ a una minoria; 2n, la tolerància com a pura coexistència per guardar més o menys la pau; 3r, la tolerància de respecte envers els qui pensen d’una altra manera; 4t, la tolerància com a apreciació mútua entre nacions amb igualtat de drets.” I afegeix: “Aplicat a Espanya queda claríssim que des de Madrid es practica la forma més baixa de tolerància, la d’un permís momentani d’existència pròpia que en cada moment pot ser revocat i que, efectivament, en els últims anys s’està revocant contínuament.”

Hi ha una altra cosa molt valuosa que Til Stegmann també ha fet en el seu esforç infatigable de mostrar la força de Catalunya als alemanys, i és un catàleg de l’art català en terres alemanyes, austríaques i suïsses. És a dir, una catalogació d’obra artística catalana en museus, edificis, carrers i places, així com un mapa de les ciutats alemanyes que tenen biblioteques amb llibres catalans o que parlen de Catalunya. El resultat és aquest: quatre biblioteques amb més de 10.000 volums, cinc biblioteques amb més de 5.000 volums, vint-i-set biblioteques amb més de 1.000 volums, vint biblioteques amb més de 500 volums, i trenta biblioteques amb més de 100 volums. En altres paraules: vuitanta-sis biblioteques, en cinquanta-sis ciutats, amb un patrimoni de 180.000 volums. Realment extraordinari. Stegmann ho expressa així: “No vull suggerir amb això aprofitar la cultura per assolir un Estat propi, sinó més aviat a l’inrevés: un Estat propi garantirà més eficaçment el desenvolupament d’una cultura catalana pròpia visible des de l’exterior com a tal.”

Com veiem, el llibre de Til Stegmann, “Servir Catalunya des d’Alemanya”, és molt més que una autobiografia. És una injecció d’autoestima per al lector català, que, pàgina a pàgina, va descobrint tot un enfilall de fites assolides gràcies a la ferma lleialtat a uns ideals, a una apassionada constància i a una coratjosa assertivitat. I sempre amb el somriure als llavis. No tinguem cap dubte que quan Catalunya sigui un Estat, els vincles polítics, econòmics i culturals amb Alemanya seran immensos. Temps al temps.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.298.215 missatges
  • 221.180 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat