Bernat Tresserras

Bernat Tresserras

Més informació

Opinió Bernat Tresserras

Capitalisme digital i acceleració política (II)

El procés d’acceleració del capitalisme digital ha impactat sobre el sistema polític i ha fet que aquest entri en un cicle de creixent inestabilitat i major liquidesa en el sentit Baumanià. 

Aquesta manca, cada cop més evident, de missatges que se solidifiquin i arrelin al subconscient col·lectiu i generin imaginaris nous i perdurables genera algunes conseqüències inquietants.

Una de les conseqüències d’aquest procés de transició social, econòmica, tecnològica i per tant també política és l’auge dels autoritarismes

La incapacitat d’entendre un present en canvi constant fa que les certeses respecte al futur siguin cada vegada menors i això genera por a bona part de la societat. La por en política és un element d’enorme potencialitat per aquells actors capaços d’explotar-la. La por ens pot fer actuar a tots de forma irracional. Darrere d’aquesta irracionalitat hi ha la recerca de seguretat i previsibilitat.

Ordre, seguretat, certeses respecte al present i garanties de futur. Aquests són els elements per aplacar la por. Però qui és capaç d’oferir això en un present tan accelerat?

En un món globalitzat com l’actual on els poders econòmics, que no tenen cap control democràtic, actuen per sobre de les estructures polítiques d’uns estats cada cop més reduïts i incapaços de respondre a les necessitats de la gent, convindria preguntar-se fins a quin punt el model democràtic és capaç d’encarar els grans processos de canvi que s’estan produint en l'àmbit global. Canvi climàtic, crisis migratòries, desigualtat econòmica, accés desigual a la tecnologia, atomització de la informació, concentració de la riquesa.

Problemes complexos en un món on la reflexió està en decadència i emergeix la cultura de la immediatesa.

El triomf de la democràcia es va produir gràcies a la seva capacitat de donar respostes, solucions i garanties a unes societats esgotades per les penúries i arbitrarietats a les quals els sotmetien els règims autoritaris. Tanmateix, podria ser que estiguéssim entrant en un procés de regressió en el qual s’inverteix aquest ordre?

Si el model democràtic no fos capaç de resoldre les grans qüestions de la nostra època, seria qüestió de temps que l'adhesió de les societats occidentals als models democràtics de drets i llibertats comences a esquerdar-se.

Només cal que germini un dubte raonable en sectors centrals de la societat, sobre per a  què serveix la democràcia? I ja haurem entrat de ple en un nou escenari de regressió autoritària.

Que Putin, Orbán, Bolsonaro, Trump, Salvini o Erdogan facin discursos en contra dels drets i les llibertats civils més bàsiques no és una novetat, els discursos autoritaris han existit sempre. El preocupant és l’enorme permeabilitat que tenen a àmplies capes de la societat que durant molt temps havien estat refractàries a aquests discursos.

Per fer un enfocament des d’una perspectiva més propera podem parlar de l’estat espanyol. Darrerament PP i C’s han començat a reivindicar l’aplicació preventiva i sense terminis del 155 a Catalunya per tal de suspendre l’autogovern i poder tutelar l’administració fins que es consideri que es donen les condicions per a convocar eleccions. Aquesta idea equival a suspendre la democràcia de manera indefinida i exercir l’autoritat mitjançant una sort d’auto-atribució de legitimitat que passi per sobre de la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes. Sembla impossible que partits que es diuen liberals, constitucionalistes i democràtics estiguin plantejant un disbarat com aquest, però s’acaba de publicar una enquesta que diu que el 60% de la població al conjunt de l’estat creu que el govern espanyol hauria d’aplicar el 155 en cas que hi hagi aldarulls durant el consell de ministres que se celebra a Barcelona aquest divendres 21 de desembre.

Quin és el nivell de llibertats i democràcia al qual estem disposats a renunciar per tal de garantir-nos seguretat, ordre i estabilitat? Si un 60% de la població espanyola està disposada a imposar una suspensió de la democràcia a Catalunya per uns eventuals desordres, quin valor donen a la democràcia?

El cas català serveix per entendre fins a quin punt els fenòmens globals que veiem a Estats Units, Rússia, Brasil, Polònia, Itàlia o Hongria tenen també un reflex a casa nostre.

Quan ens escandalitzem amb els empresonaments massius d’Erdogan, les limitacions a la llibertat d’expressió a la Rússia de Putin o les deportacions il·legals a EEUU oblidem que en realitat aquestes accions estan legitimades i sostingudes per amplíssims sectors de la població dels respectius estats que les consideren un mal menor per a la preservació d’un bé superior.

Si a l’estat espanyol el corrent central de la societat «mainstream» arriba al convenciment que la unitat territorial és un bé superior, no tinguem dubtes que la democràcia serà un element subordinat a la unitat i per tan, si fos necessari, estaria justificada la seva supressió o limitació.

L’autoritarisme és la resposta senzilla i immediata a uns processos de canvi que estan destruint els models de vida tradicionals i les seves estructures a una velocitat major del que ho ha fet qualsevol procés de transició anterior. Molts canvis, molt ràpid i poc temps per adaptar-nos. Ordre o caos. La dicotomia funciona perquè encaixa amb els nostres instints primaris.

Davant d’aquesta onada autoritària cal respondre des dels valors. Democràcia, justícia, llibertat, drets, solidaritat. Cal preparar-se per actuar de manera proactiva i no reactiva. La gent necessita horitzons d’esperança per no caure en la melancolia i replegar-se en la seguretat i l’ordre autoritari que ofereix un marc de previsibilitat davant els canvis. Quan la gent percep els canvis com a risc i no com a oportunitat apareix la necessitat de defensar-se i en aquest marc la democràcia i els drets són febles mentre que l’ordre i l'autoritat és forta.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.297.746 missatges
  • 221.158 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat