Publicitat

Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

Referèndum de la Nova Caledònia. Dolça derrota del SÍ

El referèndum del passat 4 de novembre ha trencat molts dels esquemes preconcebuts, el primer de tots ha estat l’espectacular participació. Dels 284 centres de votació oberts per la jornada del referèndum, 207 van tenir una taxa de participació superior al 80%; d’aquests, 36 van superar el 90% de participació. Al municipi més al sud, l’Illa dels Pins, van votar un total de 129 votants dels 130 registrats (99,23%).

Un punt molt important a destacar d’aquesta gran mobilització va ser el jovent, que es considerava sense interès en les eleccions, però que hi va participar massivament.

Malgrat la situació d’excepcionalitat que comporta una jornada electoral en què es vota independència Sí o No, la jornada electoral va ser d’un comportament democràtic exemplar, no hi va haver cap incident en tota la jornada electoral. El referèndum es va fer en presència de 245 auditors de l’Estat francès, 13 membres de la missió d’experts de l’ONU i els observadors internacionals del MSG i d’Europa convidats pel FLNKS. Sota la mirada de més de 90 periodistes acreditats d’arreu del món, el poble canac va donar una lliçó al món de societat madura i democràtica.

La gran victòria del referèndum, paradoxalment, és el Sí a la independència. Malgrat totes les previsions de gran victòria del No, els resultats definitius del referèndum, del 43,6% de Sí i el 56,4% de No, han comportat una percepció d’amarga victòria per als unionistes.

La realitat del petit diferencial de vots entre el SÍ i el No, amb només 13 punts de diferència en valors absoluts, correspon a una diferència de 18.000 vots, i la independència de la Nova Caledònia va quedar a 9.000 vots.

Cal destacar l'espectacle vergonyós de les enquestes, tant les dels mitjans de la metròpoli com les de la "Gran Nouméa", capital de la colònia, que han demostrat un total desconeixement del país real, fora dels cercles colonials. No van tenir en compte que no eren unes eleccions normals i que per al poble canac eren molt importants.

Caledònia TV, en l’enquesta del 12 de maig del 2017, donava el 54,75% a favor del No a la independència contra el 24,4% a favor del Sí; la mateixa cadena de TV treia una segona enquesta, el 2 de maig del 2018, amb un resultat del 59,7% pel No i un 22,5% pel Sí i encara en una tercera enquesta, el 5 de setembre del 2018, mantenia els resultats amb un 63% contra el 28%.

El diari local La Depeche de la Nouvelle-Caledonie va treure, el 3 de setembre, la seva enquesta en què el NO guanyava per un 69% contra el 25% a favor del Sí.

A la metròpoli, la cadena France 2, just un mes abans del referèndum, el 4 d’octubre del 2018, donava com a resultat de la seva enquesta un 66% a favor del No i un 34% a favor del Sí.

Podem veure, doncs, les enquestes intencionades i sense cap mena de rigor que ja des del primer moment apuntalaven el No a la independència. Arrel d'aquestes enquestes, els líders no independentistes es caracteritzen per la seva arrogància i superioritat. Les declaracions a la premsa del diputat Gomès o del senador Frogier durant la campanya, envalentits per les enquestes, van ser humiliants per als canacs i a la vegada contraproduents per al propi camp unionista.

El diputat a l’Assemblea Nacional francesa, Philppe Gomès, nascut a Algèria  (Pied Noir, molts colons francesos d’Algèria van ser traslladats després de la independència argelina a Nova Caledònia, Còrsega i també a la Catalunya Nord), en declaracions al Canal+, del 5 de desembre del 2017, deia : “...la independència probablement perdrà pel 60/40”. A La Croix, el 4 de setembre del 2018, afirmava: “El No a la independència prevaldrà àmpliament”; a Le Figaró, el 17d’octubre insistia: “El 70%  dels caledonians votaran No a la independència”. També es repeteix, amb tota la seva fanfarronada, a l’entrevista a La Vanguardia, dient que el No superarà el 70%.

El senador unionista Frogier deia en un diari local de Nouméa: “No hi haurà concessions (... ) si el resultat és d’un 65/35, presentaré una proposta de llei constitucional perquè es rebutgi aquest referèndum (dos futurs 2020 i 2022) de la via institucional (...) Ens cal aconseguir un No massiu”.

És evident que les enquestes han jugat una mala passada a les files unionistes, que no van saber veure l’arrelament, la amplitud i la transmissió intergeneracional del somni d’independència i emancipació dels canacs, que van votar Sí. El parany de les enquestes, en sentit oposat, és que també van influenciar negativament els independentistes del Parti Travailliste, que van fer una crida a la no participació en el referèndum i que van veure i viure un referèndum amb la màxima participació històrica del poble canac.

El buró polític del FLNKS, el 6 de novembre, a més de felicitar-se per la gran participació i els bons resultats del Sí a la independència, confirmava la seva voluntat de celebrar un segon referèndum d’independència, segons estipulen els Acords de Nouméa. La seva activació és possible a partir del sisè mes posterior a la darrera consulta (5 de maig del 2019), si ho vol un terç del Congrés de la Nova Caledònia. Això seria amb 18 vots d’un total de 54, els independentistes, actualment, en tenen 25.

Els resultats, per als independentistes, són un avenç molt important en termes absoluts, si mirem els resultats del referèndum d’independència en comparació amb les darreres eleccions legislatives del 2017 i les provincials del 2014. Els resultats finals de vots favorables al Sí van ser, a nivell nacional, de 60.573, quan en les legislatives franceses del 2017 els independentistes havien tret 27.000 vots. També a les provincials del 2014, totes les llistes independentistes havien tret 43.400 vots.

El resultat de progrés en vots més significatiu ha sigut on menys s’esperava i a les quatre comunes del la Grand Nouméa (Païta, Dumbéa, Nouméa i Mont-Dore), els vots es van duplicar en relació  a les darreres eleccions provincials del 2014: de 8.140 vots a 17.178 pel Sí. A la capital, Nouméa, el vot per la independència el 2014 va ser de 3.436 vots i ara de 7.818 vots a favor del Sí.

Els partidaris del No a la independència es concentren a la costa oest  i a l’aglomeració de la Grand Nouméa totalitzant quasi 60.000 vots i el 76,5% dels vots del No. El mapa de distribució dels vots per municipi mostra la divisió ètnica i cultural que ha comportat la colonització. Aquesta divisió política i geogràfica també és social. Dels 57 centres de votació de la ciutat, el Sí és rellevant als barris del nord, mentre el No és aclaparador al centre i barris del sud de la ciutat. Pels primers, la independència s’entén com  una oportunitat de millora, pels segons com una amenaça.

Un altre factor a tenir en compte i molt important a la Nova Caledònia és l’entrada de nous electors. Es calcula que cada any entren prop de 5.000 nous possibles votants al cens electoral i hi ha unes baixes d’uns 1.500 per defuncions. En els propers referèndums això pot ser determinant, donada la poca diferència percentual entre el Sí i el No a la independència, i decantar la balança a favor del Sí.

Les eleccions regionals del 2019 serviran per renovar els Consells provincials i a la vegada escollir el nou govern de la Nova Caledonià, tot fa preveure uns grans resultats de les forces independentistes i seran, pràcticament, l’inici de la campanya del referèndum del 2020, en què la Nova Caledònia tindrà una nova cita amb la història.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.204.422 missatges
  • 217.855 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat