Publicitat

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Lliçons a Catalunya, no, Jaume Duch i Rob Riemen

En unes declaracions a Europa Press, Jaume Duch, portaveu i director de Comunicació del Parlament Europeu, ha dit sense enrojolar-se, referint-se a Catalunya, que “les coses que no es fan per una d’aquestes vies –democràcia i legalitat– no tenen rebut a Brussel·les”. I ha afegit: “La gent no parla de Catalunya de la mateixa manera que parlava abans, probablement perquè ara Catalunya va lligada a un problema”. 

Per la seva banda, l’assagista holandès Rob Riemen amb qui comparteixo plenament moltíssimes reflexions i conclusions, però no pas aquesta, diu: “Hauríem de lluitar per ser europeus, que és molt més important que ser catalans o qualsevol altra identitat; molta gent diria que això és utòpic, però jo crec que encara és més utòpic pensar en una Catalunya independent a la UE perquè, si Catalunya s’independitza, voldrà dir que la UE ja no existeix.”

Tant la primera, la de Jaume Duch, com la segona, la de Rob Riemen, són declaracions que, si hom se les empassa com si provinguessin de persones neutres, sense cap mena d’ideologia ni prejudici, poden fer-nos pensar que els catalans hem vingut a aquest món a obeir els designis d’Espanya, perquè en el sorteig dels drets dels pobles, que una força divina devia fer algun dia, Catalunya figurava entre els darrers de la cua. Talment com si s’hagués tractat d’un sorteig, hi hauria hagut afortunats i desafortunats. I a nosaltres, és clar, ens hauria tocat ser dels segons, ves què hi farem i qui no es conforma és perquè no vol.

Amb relació a Jaume Duch, caldria demanar-li que fos més explícit quan, en to despectiu, afirma que ara, a Europa, no es parla igual que abans de Catalunya. Abans de què, senyor Duch? Abans que Catalunya deixés de ser un xai submís i defensés els seus drets nacionals amb dignitat? Abans que Catalunya volgués veure la seva identitat reconeguda a la Unió Europea i a les Nacions Unides? Per què no ens fa una llista d’aquesta “gent” que, segons vostè, “ara ja no parla igual de Catalunya”? La maniobra de llançar la pedra i amagar la mà per intentar manipular l’opinió pública en favor de la ideologia personal del manipulador és força lletja, senyor Duch. Si repassa la història dels Estats Units, per exemple, veurà que els blancs supremacistes també deien pestes dels negres insubmisos que es negaven a obeir la “democràcia i la legalitat” que els oprimia. Tan simpàtics que eren quan estaven calladets, oi? Una democràcia com l’espanyola, que criminalitza el vot, que apallissa els votants i que empresona o envia a l’exili un govern escollit a les urnes, i una legalitat que es fonamenta en la injustícia i que empara totes aquestes barbaritats, no són ni democràcia ni legalitat. Són una burla als drets humans, i desobeir-les és un deure, una obligació.

Pel que fa al senyor Rob Riemen, també caldria que explicités la seva asseveració segons la qual “si Catalunya s’independitza, la Unió Europea deixarà d’existir”. Tan importants som? Tan cataclísmic per a la Unió Europea pot ser que una nació històrica del continent, com Catalunya, recuperi –repeteixo: recuperi– la llibertat que li va ser arrabassada per la força de les armes? Renoi, quina sorpresa! I què ens donarà la Unió per evitar que provoquem aquest cataclisme gegantí? Caramels holandesos o cops de porra?

Si, segons el senyor Riemen, cal “lluitar per ser europeus, perquè és molt més important que ser catalans o qualsevol altra identitat”, per què no comencen els estats a fer això que diu? Per què ha de començar Catalunya i no pas el país del senyor Riemen, posem per cas? Per què Catalunya, que es troba emmanillada i emmordassada per un Estat totalitari, ha de renunciar a uns drets legítims i nobles, com és la seva llibertat, abans fins i tot de recuperar-los, mentre els Països Baixos, que sí que els tenen i en gaudeixen, no han de fer el mateix? “Ja ho faran algun dia”, podria ser la resposta. És clar, i mentrestant els Països Baixos continuaran gaudint del reconeixement de la seva identitat, i Catalunya continuarà sotmesa a Espanya perquè la vida és així d’injusta i cal saber entomar-ho amb il·lusió i alegria.

Sempre m’ha cridat l’atenció la petulant gosadia amb què algunes persones es dediquen a viatjar a un país per vendre-li el seu llibre i, de passada, dir-li què ha de ser i què no ha de ser, i donar-li lliçons del què hauria de fer i del què no hauria de fer. Una mica de respecte, senyor Riemen. El meu poble, Catalunya, serà el que vulgui ser, perquè té exactament el mateix dret que el seu, els Països Baixos, de decidir sobre si mateix. I si decideix ser un Estat d’Europa, com ho és el seu, doncs ho serà. De fet, trobarà pocs països tan europeistes com Catalunya a Europa. Els catalans som europeistes, perquè som Europa. Passa, però, que volem ser europeus de ple dret, com vostè, no pas europeus de segona, com ara. Més enllà d’un Parlament que data del segle XI, tenim massa anys d’història per permetre que se’ns tracti com si fóssim nadons.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.205.851 missatges
  • 217.895 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat