Rut Ribas

Rut Ribas

Més informació

Opinió Rut Ribas

Anar i tornar a Ginebra per una abraçada i unes quantes lliçons

Són dos quarts de cinc de la matinada i ja sona el despertador, a les set del matí he d’estar dalt d’un avió que em portarà a Ginebra. 

No vaig sola, vaig acompanyada de companys i amics de l’organització.

Nervis. Al cap de set mesos ens retrobarem amb la nostra Secretària General. 

Tots i totes recordem la seva carta de comiat, a mi em va arribar mentre estava al bus anant cap a Barcelona, les llàgrimes em queien al mateix temps que la notícia ja s’havia filtrat a la premsa i tot el meu voltant xiuxiuejava la notícia a la vegada que respectaven la meva intimitat del moment. 

La carta deia que havia decidit l’exili, enfront de la garjola, per no prendre-li la seva mare a la seva filla i, malgrat la repressió, poder tenir la seva veu en llibertat.

Quan arribem a Ginebra, ens la trobem fent un cafè a la barra d’un bar, ella s’aixeca per saludar-nos. Cada un de nosaltres ens fonem dins la seva abraçada. 

Han passat set mesos d’aquell 23 de març i, aparentment, ella està com sempre: forta i amb aquell coratge que la caracteritza. Tenim mig dia per endavant per poder-nos posar al dia i parlar de tot allò que fins ara la repressió no ens ha permès. 

Són moltes les qüestions que posem sobre la taula, i comentem i debatem plegats. Ella és la Secretària General del partit, i les seves funcions no han quedat pas en l’oblit, ans al contrari, amb la seva serenitat resolt tots els dubtes. 

Ens explica que personalment el dia a dia no és fàcil. Tot just ha pogut estabilitzar la seva situació, i tampoc és senzill començar la vida a un altre país quan ets un infant. Parla de la seva filla, ens explica que ara no es vol separar d’ella, van ser uns mesos molt intensos on havia de dedicar molt de temps al partit i ara és necessari recuperar tots els instants. 

Mentre avança el dia me n’adono que la repressió de l’Estat ha intentat arrencar-nos la nostra referent. Per moltes dones, ella ha estat la política que ens ha obert les portes a la gran majoria de nosaltres. Ens les ha obert amb la seva manera de ser i amb les seves idees, en definitiva, amb la seva forma de fer política. De manera implícita, ella ha animat a fer que moltes de nosaltres ens introduïm en aquest espai masculinitzat i fem valer la nostra veu. 

No sabria descriure cap altre lideratge femení en la primera línia política com és el seu. El respecte que genera la seva generositat és immens, preocupada per atendre a tothom, resoldre situacions extremes i posicionar el partit allà on la resta de la militància se senti més còmode. 

Davant d’infinitats de lideratges testosterònics que envolta la política, ella sense ambició, només motivada per l’estima cap a un país, ha mostrat la més gran de les valenties i les transparències, i aquesta sinceritat ha produït una remor entre moltes dones que ara no permetrem que la seva veu vagi apagant-se. 

La injustícia de l’Estat ens ha pres la nostra referent, el nostre lideratge femení. 

Però aquella valentia, coratge, iniciativa, fortalesa, convicció, decisió, empenta i feminisme el sentim més a prop que mai.

Lluny, seguim confiant en tu Marta, cada dia. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.192.263 missatges
  • 217.432 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat