Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

Nova Caledònia votarà el proper 4 de novembre la seva independència

El proper 4 de novembre, els canacs són cridats a votar el seu nou estatuts polític en un referèndum acordat amb l'Estat francès.

La pregunta és simple i clara. Els electors hauran de respondre : "Sí" o "No " a la pregunta: "Vols que la Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent ?"

El camí no ha sigut fàcil i ha tingut molts obstacles. El primer, poder arribar a un acord amb l'Estat francès perquè acceptés el dret dels canacs a disposar del seu futur.

Aquest referèndum del proper 4 de novembre té, com a base, els acords del 1988 a Matignon-Oudinot i del 1998 a Nouméa entre el govern francès i el FLNKS, patrocinats per Michel Rocard.

Evidentment la jacobina França no té cap interès a perdre cap territori i menys la Nova Caledònia, que és el primer productor mundial de níquel, a més de tenir una posició estratègica al Pacífic.

En aquests darrers anys, l’Estat francès ha treballat incansablement per tal d'aconseguir mantenir-los lligats a la metròpoli i ha manipulat el cens electoral, pràctica habitual en els processos d’independència per part dels estats opressors. Aquesta manipulació del cens ha sigut denunciada per la Missió Especial de l'ONU per la Nova Caledònia, que, en tres dels seus reports sobre la preparació del referèndum, denuncia irregularitats per part de l'Estat francès i, en un quart, denuncia un tractament racista vers la població autòctona, que rep un tracte discriminatori en els seus drets democràtics.

Com també es va fer a Escòcia i a Catalunya, l’Estat francès ha jugat amb la por. Tot l'aparell de propaganda de l'estat, a través dels mitjans de comunicació públics i privats, han orquestrat una campanya de la por: la no viabilitat econòmica de la independència, la pèrdua del nivell de vida, que els jubilats perdrien la pensió, etc.

El Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista és una coalició política unitària i de caràcter progressista, l’objectiu de la qual és aconseguir la independència del poble canac. Està conformada per diferents organitzacions i sensibilitats polítiques i la seva força política i electoral majoritària es la UC (Union Calédonienne). El FLNKS és la plataforma política que va encapçalar la lluita de resistència contra el colonialisme francès i que va seure a la taula a negociar els acords pel referèndum amb el govern francès. És també l’organització que representa la Nova Caledònia a l'ONU i a altres organismes internacionals i regionals

El 36è Congrés del FLNKS del febrer del 2018, amb el lema "A l'alba d'un nou dia", ha marcat els eixos que han de portar els canacs a la seva independència nacional.

Aquests eixos són:

1- Projecte de la futura societat.

Aquest nou estat proposat pel FLNKS es basa en quatre pilars: la necessitat de formar la nova identitat del país; la vinculació a una República arrelada, oberta, forta en la seva diversitat i solidaritat; la promoció d’una democràcia participativa i plural; una sobirania que juga sobre les interdependències del país.

"Kanaky-Nova Caledònia serà una República pluricultural, democràtica, laica i solidària"

2- Una nació socialista.

Avui dia, el socialisme es reflecteix en les polítiques públiques que es duen a terme en nom del moviment independentista, segons orientacions com el reequilibri; el control dels recursos estratègics, com el patrimoni comú, i la distribució equitativa de la riquesa. Constitueix el nucli de promoció d'eines reguladores o de desenvolupament, com ara plans de desenvolupament; empreses d'economia mixta, per controlar sectors clau com el transport aeri, marítim i terrestre; eines de finançament, com ara bancs i altres institucions financeres; energia i empreses de desenvolupament.

Aquest "socialisme en acció", arrelat a la realitat, és la visió de la societat que el FLNKS proposa promoure en l'estat independent. "

3- Internacionalització.

La internacionalització és un dels eixos fonamentals aprovats en el 36è Congrés del FLNKS, tant en la fase actual del referèndum com també pel dia després de la independència.

Aquesta internacionalització s’ha concretat en el treball amb l'ONU, els països no alineats i els països germans melanesis, agrupats a "Fer de Lance", organització d’estats melanesis que va néixer el 1988, l’objectiu fundacional dels quals és donar suport a la independència de Nova Caledònia i, d'una manera especial, buscar complicitats i suport a Europa.

És en aquest sentit que, en el marc de les Jornades Internacionals de Corti d'aquest agost, va sortir la iniciativa, per part de la Federació d'Entitats de la Mediterrània-Mare Nostrum, d'impulsar el "Grup de suport internacional a la independència kanaky", que és qui ha vinculat el suport dels pobles d 'Europa al procés d’independència canac en coordinació amb el FLNKS. A partir d'aquesta iniciativa, es van fer a Europa dos dies de solidaritat amb el SÍ a la independència: el 4 de setembre i el 4 de octubre, en què es van fer concentracions a Europa i arreu del món en suport al poble canac. A Catalunya, aquestes concentracions es van fer al Fossar de les Moreres i al Consolat francès.

Els responsables del FLNKS van venir a Catalunya l’11 de setembre i van ser rebuts, el dia 10, pel president de la Generalitat i pel president del Parlament de Catalunya, així com per Òmnium Cultural. Van participar a l'acte del Fossar de les Moreres, el matí del 11 de setembre, amb la Comissió Independentista Fossar de les Moreres i, a la tarda, van ser convidats oficials a la manifestació de l'ANC.

El 13 de setembre, van ser rebuts a Ajaccio per Jean Guy Talamoni, president del Parlament de Còrsega, on s'aprovà una moció de suport al referèndum.

A principis d'octubre, van ser rebuts a Euskal Herria, al Parlament de Vitòria, per les forces sobiranistes EH Bildu i el PNB.

El 9 d'octubre, la delegació oficial del FLNKS, encapçalada pel seu portaveu Daniel Goa, es va reunir amb el president Carles Puigdemont a la Casa de la República a Waterloo. L’endemà, van participar en un seminari al Parlament Europeu, organitzat pels grups parlamentaris ALE-VERDS, ALDE i GUEN, en què també hi van participar els eurodiputats catalans Jordi Solé, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa; la delegada de la Generalitat, Meritxell Serret, i el conseller Comin; així com eurodiputats i diputats bascos, gallecs, gal·lesos, escocesos, de les illes Fèroe i mitjans de comunicació europeus.

El 13 d’octubre, la delegació del FLNKS va ser rebuda pel govern de les illes Fèroe i va participar en un debat sobre l'autodeterminació amb el president Puigdemont, Kenneth Gibson del SNP i el vicepresident de les Fèroe.

Les enquestes (franceses) els són desfavorables; malgrat això, els independentistes són molt optimistes, creuen que tenen possibilitats de guanyar. En tot cas, les batalles de legitimitat i la internacional ja les han guanyades.

Serà un referèndum supervisat per una delegació d’observadors internacionals de l'ONU, observadors internacionals dels països veïns melanesis i també europeus. En cas de perdre el referèndum, en faran un altre d'aquí dos anys i, si no, encara un tercer d'aquí quatre anys.

Ben aviat, l’ONU podria tenir un nou estat i Catalunya un nou país amic i bon aliat. La independència del poble canac és a tocar.


Opina

Configuració
  • Antiblavers PV 1.105 4 👍 629
    Jordiet, ara ja has deixat de donar-nos la vara amb Còrcega? Ja era hora.

    Encara no sabem on són les fotos d'indepes de la teua col·lecció, ni quant te donaren per carregar-te l'històric partit Estat Català.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.283.554 missatges
  • 220.619 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat