Publicitat

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Si PP i C’s no existissin, el PSOE els hauria d’inventar

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, és a dir, la nova Soraya Sáenz de Santamaría, és una ministra tan nacionalista espanyola com la seva antecessora, però amb un grau més elevat de fal·làcia i cinisme, perquè, a diferència de l’altra, que no amagava el seu odi profund a Catalunya, ella pretén aparèixer davant de tothom com una persona mesurada i entenimentada. Val a dir, tanmateix, que, després de les repugnants barbaritats d’ultradreta pronunciades per Santamaría, no s’hi ha d’esforçar gaire. Però més enllà de la imatge, més enllà de la màscara, és obvi que es tracta de les dues cares d’una mateixa moneda. Talment com el policia dolent i el policia bo. El dolent és tan violent, que el ‘bo’, és clar, és percebut com un angelet amb el qual es pot parlar de tot. No s’adona el torturat que el ‘bo’ és justament el més pervers i sibil·lí dels dos, perquè utilitza l’altre com a amenaça: “Si no fas el que et dic, vindrà el meu company i et trinxarà”. Aquesta maniobra, tan antiga com els camins, acostuma a fer que la víctima caigui de quatre grapes convençuda que, optant pel ‘mal menor’, ha fet un bon negoci. Santa innocència.

El PSOE ha adoptat sempre aquest rol en les relacions amb Catalunya tot fabricant-se una imatge que, per contrast amb el feixisme i la catalanofòbia del Partit Popular i Ciudadanos, li ha estat força rendible. Si més no, davant d’una bona colla de catalans fàcils d’engalipar. En altres paraules: si el PP i Ciudadanos no existissin, el PSOE els hauria d’inventar. Aquesta és la carta que ara mateix està jugant el govern de Pedro Sánchez: “Rebaixem la tensió, parlem, parlem, parlem... Parlarem només del que jo vulgui, però parlarem, parlarem, parlarem... Que n’és, de bonic, això de parlar”. I, mentrestant, qui dia passa any empeny.

Passa, però, que els independentistes catalans podrien fer caure Pedro Sánchez i forçar-lo a convocar eleccions a Espanya, unes eleccions que, tal com estan les coses, generen molta incertesa en el PSOE. L’Espanya eterna i supremacista demana “mano dura con los catalanes” i demana que es tanqui Televisió de Catalunya. Entenent que no poden empresonar milers i milers de catalans en estadis de futbol, que és “lo que les pide el cuerpo”, seguint el model del règim de Pinochet, opten per emmordassar el poble català. I davant d’això, el PSOE es veu obligat a dissimular menys i a mostrar tot el nacionalisme espanyol que porta a dins en un camp de batalla electoral en què cadascuna de les puntes del trident –PSOE-PP-Ciudadanos– malda per semblar més espanyolista que les altres. I, naturalment, la manera de fer-ho, per part del PSOE, és amenaçant Catalunya tot dient-li que, si no s’agenolla davant d’aquest plec de fulls bíblics que anomenen Constitución Española, el 155.2 pot ser molt més virulent que el 155 primigeni. Un 155.2 que, segons diu Isabel Celaá, no seria culpa del govern espanyol, sinó del govern català per “arrossegar a la deriva tot Catalunya”.

Senyora Celaá, si hi ha una cosa que arrossega a la deriva Catalunya és precisament l’Estat espanyol. Cada minut que Catalunya continua sotmesa a aquest Estat, no és només un minut menys de llibertat, és també un minut més a prop del penya-segat. Necessitem alliberar-nos de vostès per poder ser nosaltres mateixos, i a vostès els convé que ho fem com més aviat millor, perquè només sense nosaltres podran madurar i entendre que no són ningú, absolutament ningú, per dir a Catalunya què pot fer i què no pot fer.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.203.522 missatges
  • 217.824 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat