Mònica Morros

Mònica Morros

Més informació

Opinió Mònica Morros

Enriqueta Gallinat, històries ocultes

Enguany, la Fundació Josep Irla ha fet una aposta clara per la recuperació de referents femenins de les esquerres. Dones que han confeccionat la nostra història però de les quals no se n’ha parlat. Enriqueta Gallinat (1909-2006) va ser una d’aquestes dones extraordinàries que com tantes altres, no ha passat a les memòries del republicanisme. És per això que en aquest article recollirem el llegat de la seva persona i tornarem a fer-la protagonista.

Gallinat va viure repúbliques proclamades i enderrocades, va viure dictadures i democràcies. Les seves lluites van ser diverses i els eixos que les guiaven eren el feminisme, la democràcia i el republicanisme. Des dels seus inicis es va endinsar en l’alliberament de les dones i del feixisme. 

En aquest sentit i juntament amb altres companyes van crear la Unió de Dones de Catalunya, una associació presidida per la més destacable propagandista d’ERC,  Maria Dolors Bargalló(1902-1980) i en la qual ella passà a ocupar la secretaria d’agitació i propaganda. Aquesta associació esdevé d’especial rellevància, ja que permet el treball transversal de dones de diferents forces polítiques i entitats per una causa comuna que se centrava en la transformació del model de societat del moment.  La tasca d’aquesta associació no pot ser menystinguda, assistiren a la Conferència Internacional de Dones que es va celebrar a París l’any 1938 i varen ser qui per mandat del govern català anaren a la capital francesa a demanar ajuda del govern per la causa republicana. 

Amb l’arribada de l’època fosca que portava el franquisme, va haver d’exiliar-se, però lluny de quedar-se de braços plegats, va col·laborar amb la resistència ajudant a creuar la frontera que dividia França i l’estat espanyol, a persones jueves que fugien del nazisme. Aquesta tasca la va portar a estar en el punt de mira de la Gestapo i va haver de tornar a Barcelona a on va ser empresonada durant més d’un any.

Amb la mort del dictador va treballar per fer ressorgir ERC, partit en el que va militar més de 70 anys. En el consell executiu d’aquest va tenir diverses responsabilitats i com a vàlua del feminisme que era, també va dirigir la secretaria de la dona. 

La seva darrera activitat política, encetada a l’edat de 90 anys, tornava  a ser un reflex d’allò que les dones venen fent al llarg de la història, unir-se al marge del color polític, contra un enemic comú: el masclisme. Va fundar, amb altres companyes, l’associació de Les Dones del 36 amb l’objectiu compartit de fer visible una part de la història en la qual les dones eren les protagonistes i de la que no se’n sentia a parlar. 

És cert que Gallinat va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona però com tantes altres és una figura poc reivindicada i recordada. Duu a terme una revisió de les pàgines de la història, va més enllà d’una qüestió de justícia impulsada des del feminisme. Es tracta d’aportar més rigor científic a tot allò que donem per conegut i que personatges com l’Enriqueta ens mostren que ens queda molt per conèixer.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.176.298 missatges
  • 216.819 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat