Publicitat

Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Torra encimbella els clàssics

La conferència que el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer al Teatre Nacional va ser, possiblement, la primera vegada que el President marcava un estil propi, al marge del seguidisme necessari que ha hagut de fer al president exiliat, Carles Puigdemont, des que va arribar al Palau de la Generalitat. Al final, mantenir el relat de la continuïtat i la legitimitat del Govern a l’exili implicava per Torra cedir protagonisme a l’entramat de Waterloo. Però, aquest dimarts passat va tenir el seu moment, i el va saber aprofitar.

La conferència va venir marcada per l’especulació de la premsa menys afí, que preveia una nova envestida del sobiranisme a les estructures de l’Estat. Però, un Torra sobri i senzill, a voltes estoic, va demostrar que la política ha de recuperar la intel·lectualitat si no vol caure permanentment en un debat de blancs o negres; en un debat de titulars a través de les xarxes socials, que permet residualitzar la complexitat inherent a la política per fer-la, clarament, molt més fàcil d’explicar i fer comprendre als teus militants. 

Ni Torra va fer un discurs decimonònic –com li van criticar des del socialisme espanyol– ni el President va ser superficial. De fet, com comentava amb l’exconsellera Marina Geli –bona companya a la UVic-UCC, qui era a l’auditori– el President va deixar dubtes volguts sobre la taula, a l’espera de la sentència del 27O. La sentència, arribi abans o després de les eleccions del 2019, marcarà el nou full de ruta. I, davant d’això, Torra va ser caut: dur però dialogant, coneixedor que té majoria però l’independentisme no ha aconseguit l’hegemonia.

I és que la política s’han de saber entendre els silencis i les absències. L’era de la immediatesa ens ha portat a la necessitat de semblar, permanentment, informats. I dic semblar perquè, a través de Twitter no es poden entendre exclusivament els fets socials. Twitter converteix allò versemblant en una veritat absoluta i, per tant, abona el terreny a la post-veritat. Qui vulgui reduir el discurs de Torra a una piulada o dues –encara que algú podria escriure vertaderes novel·les amb el famós “obro fil”– segur que serà incapaç d’interpretar la vertadera essència d’una conferència que s’havia de llegir, des de la posada en escena fins a la darrera paraula, entre línies i coneixent el personatge.

El President és un intel·lectual de la vella escola –i no ho dic en sentit despectiu–, si no amb la voluntat de posar en valor la col·loquialment dita “cultura general” com un eix bàsic del saber fer política. L’estructura del discurs, i sobretot l’ús de cites d’autoritat ben col·locades, van fer fugir l’actual inquilí de la plaça Sant Jaume de la tecnocràcia dels aparells, els spin doctors o els assessors. Encara que alguns ho considerin passat de moda, la cita d’autoritat és possiblement un dels recursos retòrics més eficaços en l’art de l’argumentació. Només cal que llegeixin qualsevol tesi doctoral.

Ja m’agradaria a mi que, a dins de les cambres legislatives de l’Estat, més d’un revisés els clàssics abans d’obrir la boca dalt del faristol. No només aquells de record fàcil, ancorats a la II República, si no fins i tot entaforant-se a l’inici mateix de l’art de parlar en públic i la gestió de la cosa pública, apel·lant a la tradició greco-romana: Aristòtil, Ciceró, Quintilià, Sèneca, entre d’altres. De fet, la tradició sempre acaba impregnant la modernitat, es vulgui o no. Si no, vegin la reinterpretació que ha fet Miquel Barceló de l’Aurea dicta i els seus aforismes (562), que de ben segur que ningú tindrà problemes per reconèixer –i jo també– que és un dels treballs més interessants i interdisciplinars de l’artista de Felanitx. Però, malauradament, en política ja fa temps que hem cremat els clàssics. Llàstima.


Opina

Configuració
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "seguidisme" és una incorrecció, un castellanisme.

    Hi ha altres maneres de dir el mateix sense haver de recórrer al castellà.
  • otger-golant 183 1 👍 26

    "decimonònic" és una altra incorrecció, un altre castellanisme.

    Hi ha altres maneres de dir el mateix sense haver de recórrer al castellà sistemàticament.

  • otger-golant 183 1 👍 26
    "vertader" o "vertadera" són mots secundaris al diccionari. El mot principal o referent és "veritable".

    Segurament l'autor de l'article ha triat el mot més semblant del castellà i que només té una lletra de diferent.
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "posar en valor" és una expressió que s'ha posat de moda en castellà, i com ja sabem, expressió que es posa de moda en castellà, expressió que és copiada i posada de moda en català. És un cas de submissió lingüística, un calc servil del castellà.
  • otger-golant 183 1 👍 26
    A les frases negatives que contenen els mots "cap", "enlloc", "gens", "mai", "ningú", "res" i "tampoc" hi hem d'afegir, a més, la partícula "no". A aquest fenomen rep el nom de doble negació i no posar-lo és calcar del castellà.
  • otger-golant 183 1 👍 26
    En català, davant un nom o cognom de persona hi va "en/el" (masculí) o "na/la" (femení). Altrament és una incorrecció per interferències del castellà.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.188.876 missatges
  • 217.277 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat