Oriol Ibàñez

Oriol Ibàñez

Més informació

Opinió Oriol Ibàñez

'Un nou acord?'

Acaba de fer dos mesos que l'Estat espanyol va canviar de president. L'expresident Rajoy davant de la sentència del cas Gürtel que acreditava la corrupció del seu partit va fer la política marca de la casa davant de qualsevol problemàtica, tot el contrari del que s'espera de qualsevol persona que ocupa una responsabilitat de govern, tot el contrari del que significa fer política: no fer res i esperar que el problema se solucioni sol. Per primera vegada des que habitava la Moncloa -ep, té mèrit, durant 7 anys li ha funcionat!- la jugada no li va sortir bé i es va trobar amb una moció de censura que va prosperar, precisament per això, perquè no va fer res perquè no ho fes. I per sorpresa de tots, un home que és com l'au fènix, que reneix de les seves cendres, fa dos mesos que és president del govern espanyol,Pedro Sánchez.

I així què, ens ha beneficiat aquest canvi de govern? Analitzem-ho.

Sánchez diu que no vol seguir la via judicial iniciada per Rajoy. Bé, és un pas. Realment no s'hauria de celebrar, hauria de ser esperable que un polític no volgués fer de jutge en lloc de polític però és cert que estàvem acostumats a una altra cosa. Ara bé, si la seva opció és la política que vol fer ben bé? Doncs resulta que vol una solució que caldrà que votin els catalans sobre un acord que representi el 80% del poble català. Quan se li pregunta sobre què carai és això insisteix a dir que vol que es voti un acord, quelcom que uneixi. I això és una solució? Saben què ha passat els darrers temps en aquest país? Són conscients que l'independentisme -així, ras i curt, sense matisos, aquells partits que volen constituir una República independent, sense subterfugis- és majoritari a totes les eleccions d'ençà del 2015? Que hi ha un gruix molt important de gent que ja ha desconnectat de l'Estat espanyol i que per ells l'acord és que cadascú segueixi el seu camí per separat però amb una relació totalment fraternal? Senyor Sánchez, no som a l'època de José Luis Rodríguez Zapatero, quan l'independentisme no era majoritari i un nou estatut, és a dir, una nova relació entre Catalunya i l'estat era el consens majoritari dels catalans. Per tant, agafeu el toro per les banyes i deixeu-vos d'estatuts i constitucions si de debò voleu trobar una solució. A no ser que tot això sigui el mateix de sempre: foc d'encenalls, paraules i para de comptar. I ja que parla de percentatges del 80% en enquestes recents s'hi deia que un 75% dels catalans volien votar en un referèndum pactat. Goita! Ja té la solució: un referèndum pactat, com el que van negar de totes i vam haver de fer (referèndum, no referèndum pactat) malgrat rebre hòsties i a què, òbviament, hem de donar tota la legitimitat per avançar.

I el problema de sempre a l'Estat espanyol són els veïns. Quan governava el PP el problema era Ciutadans que sempre volia anar més enllà i era a punt per denunciar la moderació (?!) dels de Rajoy. I ara que governa el PSOE el problema és el PP. No han tingut cap altre idea que escollir com a president Pablo Casasdo, un personatge que és capaç de treure's mitja carrera de Dret en quatre mesos o que li regalin un títol de màster sense que calgui que jugui a la tómbola sinó, simplement, ascendint en el partit (vosaltres votaríeu per liderar la vostra entitat una persona així?), que amb el pas que va deixarà l'Aznar com un moderat amb la seva proposta de tornar a aplicar el 155 però aquesta vegada anant més enllà: no deixar fora de la intervenció televisió de Catalunya ni l'escola en català.

En definitiva, Sánchez representa un canvi per a Catalunya? Sí, un canvi d'embolcall i de formes, de tarannà, per entendre'ns i per fer del tot el retorn al passat que simbolitza. I més enllà de Catalunya? Doncs com cantava La Gossa Sorda “molta corbata i molt poca vergonya”: les paraules de Corinna no porten a fer cap actuació davant una monarquia tocada de mort i sense cap tipus de credibilitat -quin paperot per un partit socialista-, ahir encara diu que el rei sempre ha bastit ponts amb Catalunya (ostres, doncs el 3 d'octubre semblava més allò que cantava Aramateix a El pont de Mostar “que enderroquen ponts de convivència / i amb la runa fan dels temples presons”), trauran (bé, ja ho veurem) el Franco del Valle de los Caídos però i la resta? I tots els que són encara als vorals de les carreteres? Al cap de set dies ja li dimiteix un ministre per frau fiscal,...

Així que res, nosaltres a la nostra que cap canvi de govern espanyol ens posarà les coses fàcils.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.206.621 missatges
  • 217.934 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat