Jovent Republicà

Jovent Republicà

Més informació

Opinió Jovent Republicà

'Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica'

Aquesta frase la deia el president xilè Salvador Allende l’any 1972 i és ben viva en els nostres dies. La societat catalana està immersa en una revolució. En una revolució que posa contra les cordes un règim del 78 que no va representar un canvi amb el franquisme, sinó un recanvi. La nostra revolució reivindica drets, llibertats i nous valors a qui el jovent no podem donar l’esquena.

La generació dels 90 i 2000 som la generació de la crisi. I és que si fa no fa, des que tenim consciència política, només hem viscut retrocessos en els nostres drets, pèrdua de qualitat de vida, i un egoisme i individualisme cada cop més preocupant en la societat. Aquells que predicaven que la història era lineal i les millores en la qualitat de vida s’aconsegueixen amb la mà invisible del mercat i l’autoregulació del mateix, anaven molt equivocats. 

La crisi, però, també va mostrar que hi havia una altra manera de fer les coses, amb una pràctica política democràtica i moderna visibilitzada en un moviment 15M que ens va impregnar. Només actualitzant l’esquerra del nostre país hem pogut recuperar la màxima de la història, i és que cada dret adquirit és fruit d’una llarga lluita, i en el cas català és exactament el mateix.

I és que precisament els i les joves, amb l’energia i empenta que tenim, volem ser la punta de llança que faci tombar l’estaca. A la tardor del 2017 vam tornar a creure en nosaltres mateixos, amb les mobilitzacions juvenils més grans mai vistes a tot el país. La mobilització davant de la conselleria d’Economia, l’ocupació del rectorat de l’edifici històric de la UB, la defensa dels col·legis electorals i el propi 1 d’octubre en són exemples. També les vagues del 3 d’octubre i 8 de novembre, o el vot massiu a partits republicans el 21D ens van fer veure l’alt capital polític que tenim. I no volem que es quedi aquí.

Ha arribat el moment de fer un pas endavant, d’implicar-nos políticament no només com a subjectes reactius, sinó actius. En els temps que corren la militància ha esdevingut no una opció, sinó gairebé una obligació. Perquè com bé deia Joan Fuster, “la política o la fas o te la fan”. I per això cal fer un pas endavant.

Cal muscular l’espai polític que més està patint la repressió. Aquell espai polític al qual l’Estat està assetjant des de fa anys i que actualment té el President a la presó i la Secretària General a l’exili. Un partit amb 87 anys d’història, hereu de Macià i Companys, de les lluites d’ahir i protagonista de les victòries que vindran. Un partit net (sense cap cas de corrupció) durant 87 anys d’història diu molt, sobretot vivint sota l’estat espanyol, on tots els partits han acabat robant i desprestigiant la política. I encara diu més quan veiem que a més és una organització lliure de deutes amb els bancs. 

Volem formar part d’aquest projecte polític, que no només és imprescindible per poder crear la República, sinó que també serà l’eix central de la seva construcció. 

Els jovent volem fer sentir la nostra veu a Esquerra Republicana, aportant el nostre gran capital humà i la nostra vitalitat per fer-la més dinàmica, més oberta. L’enfortiment d’Esquerra Republicana és l’enfortiment de l’independentisme, i és que als llocs on l’independentisme ha crescut ha estat gràcies a l’augment electoral i social del partit d’Oriol Junqueras, perquè quan parlem de “República” no estem utilitzant un concepte buit, sinó un concepte ple de significat, que encarna els valors de la igualtat, llibertat i fraternitat-sororitat. 

Per tot això, fem una crida al jovent dels Països Catalans a implicar-se en primera persona en reforçar i reconstruir Esquerra Republicana. Perquè més enllà de tots els noms il·lustres Esquerra Republicana són els milers de joves que van fer possible la República els anys 30 i la van defensar front el feixisme, són els exiliats i els militants de la clandestinitat que van mantenir la flama encesa durant la foscor del franquisme, són els activistes que no es van deixar enlluernar per la propaganda mediàtica de la falsa transició del 78, són els independentistes que hi van entrar als anys 80 per aconseguir articular un independentisme parlamentari sota l’embolcall de les sigles històriques republicanes, i són les desenes de milers d’estudiants, treballadors i treballadores, professionals, activistes, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que s’aboquen pels seus municipis, dones i joves que no estem disposats a renunciar a res, a resignar-nos ni a rendir-nos. Que estem cansats de perdre i hem decidit organitzar-nos per guanyar la República, primer a Catalunya i després als Països Catalans!

Martí Oliver i Luque, 18 anys, Sant Adrià de Besòs
Gonzalo Bonnín i Fernández, 22 anys, Caldes d’Estrac
David Barnet i Gabanyach, 23 anys, Mataró
Noemí Fabregat i Rodríguez, 22 anys, Balaguer
Anna Chillida i Fibla, 27 anys, Alcanar
Jennifer Gaston i Molina, 27 anys, Sant Feliu de Llobregat
Pau Pujol i Sans, 22 anys, Calella
David Jodar i Romero, 21 anys, Mataró
Victor Querol i Aleixandri, 19 anys,  Tortosa 
Judit Calveras i Casanovas, 24 anys, Puigcerdà
Alejandro Roman Gómez-Mansilla, 22 anys, Santa Coloma de Gramenet
Biel Cursach i Perona, 20 anys, Artà
Xavier Toro i Luna , 27 anys, Olot
Eloi Delgadillo i Riera, 21 anys, Mataró
Jonathan Heredia i Fernández, 24 anys, Girona 
Aleix Borràs i Asensio, 22 anys, Tortosa 
Alba Medrano i Gómez, 27 anys, Barcelona
Noemí Egea i López, 21 anys, Santa Coloma de Gramenet 
Adrià Valls i Triadó, 24 anys, Mataró
Esther Guirao Valenzuela, 24 anys, Mataró


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.125.357 missatges
  • 215.184 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums