Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Trobarem la llum?

Es fa difícil poder valorar amb alegria als ulls el trasllat dels presos polítics a Catalunya, a Lledoners i Puig de les Basses. Sobretot, perquè la seva penitència és tan dura com injusta. Els acosten perquè ho marca la llei, igualment com la malintencionada interpretació de la sacrosanta Constitució els va engarjolar injustament fa massa temps.

Però, quan Jordi Sànchez diu veure una llum més groga des del Bages, terra propera al Mediterrani, també s'escampa pel Principat un petit alè d'esperança. De la llum pàl·lida de la Meseta a una de més espurnejant. Tot hauria d'acabar bé, volem creure i creiem, malgrat que la política catalana i espanyola està instal·lada en la gesticulació però en cap cas en un context immediat que permeti obrir una porta a la seva ja quotidiana foscor.

La gesticulació serveix per tapar febleses, a Madrid i a Barcelona. No hi podrà haver acostament de posicions sense revisar els punts de partida. Per una banda, això vol dir assumir des de Madrid que els actuals líders empresonats, legítimament van actuar sota el mandat popular i mai haurien de ser condemnats. Per altra banda, des de l'independentisme faria falta entendre que potser cal ser "pragmàtics" o "possibilistes" (com es vulgui dir a les ponències ideològiques d'ERC i PDeCAT), no tant per tactisme electoral com per necessitat de treballar per una majoria suficient que permeti justificar internacionalment qualsevol unilateralitat futura. La independència només podrà arribar amb la unilateralitat. I cal vestir-la bé.

Però, ara el drama són els presoners. Els ostatges d'un establishment caspós que pensa encara en blanc i negre. Que castiga les heretgies nacionals, que vol controlar amb mà de ferro els missatges. El que forma les ments del sottogoverno de Pedro Sánchez, o pressiona perquè es tanqui qualsevol escletxa de llum apel·lant al testosterònic i irracional "interès nacional". No es pot esperar res de la reunió que tots dos mandataris han de fer. Per ells, "antes roja que rota" malgrat que segurament hi ha qui arreu demana teixir complicitats. Però, no ho oblidem mai: el problema d'Espanya és l'Estat, no la ciutadania, i el procés de construcció nacional fallit que sempre va voler vendre's com una victòria per aquells qui el van liderar amb mà de ferro i poca sensibilitat.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.125.619 missatges
  • 215.202 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums