Alexandre Figueres

Alexandre Figueres

Més informació

Opinió Alexandre Figueres

Una nació al núvol (III). Economia blockchain i impostos automatitzats

          Com vaig comentar a l'anterior article, el més difícil d'aconseguir una administració pública que funcioni totalment online i que pugui seguir prestant serveis inclús si perd el control del seu territori, és l'economia. De poc serveix poder fer la resta de gestions si no tens amb que pagar-les o amb què fer polítiques socials.

L'única forma d'aconseguir això és que l'economia del país funcioni tota, o com a mínim la part de l'economia que els ciutadans vulguin que repercuteixi en el seu govern, és pagant amb criptomonedes. Sincerament, com aconseguir que tota una societat faci servir criptomoneda avui en dia és quelcom que se m'escapa. És sociologia, psicologia, política i economia, tot en un, i de la dura.

Però bé, suposem que això s'ha aconseguit. La principal diferència que hi hauria entre una criptomoneda actual i una de governamental és que si bé les actuals pretenen prescindir dels bancs i els governs, aquesta de la que parlem només prescindiria (si es vol), dels bancs, però mai del govern. I així com les actuals són sempre anònimes si no s'usa un Exchange, les governamentals serien parcialment anònimes. Ho veiem?

           De la mateixa manera que el creador d'una criptomoneda, basant-se en la tecnologia usada, decideix amb quin tipus de moneders poden suportar la moneda, també pot decidir en quines condicions. El govern no crearia sols la moneda, si no que també tindria el monopoli de la creació i gestió dels moneders virtuals (wallet, en llenguatge tècnic), que serien l'equivalent a un compte corrent, però sense ser de cap banc.

          Es podrien crear wallets i assignar-ne un per defecte a cada ciutadà i a cada entitat jurídica (empreses, associacions, fundacions...), el que voldria dir que el govern sap a qui pertanyen (igual que ho sap ara a través dels bancs). És en aquesta mena de "compte corrent" on l'administració pública ingressaria les subvencions, ajuts... i també d'on es cobraria els impostos. Una persona jurídica només podria tenir aquest tipus de wallets. A més, els sous, pagaments de factures, ingressos per venda de béns mobles i immobles, etc. només podria fer-se en aquest tipus de moneder. Tanmateix els ciutadans podrien crear-se lliurement nous wallets anònims per a aquesta moneda, des d'on podrien ingressar diners des de l'oficial i usar-lo per pagar en altres llocs i que no quedi rastre d'en què o amb qui gasten els diners. D'aquesta manera una economia totalment digital preservaria bona part de l'anonimat de la moneda física.

          Embargaments. Les criptomonedes avui dia són inembargables per definició. No es pot donar l'ordre a cap banc o institució per tal que et retingui un import determinat, o directament te'l prengui per donar-lo al govern. Però si ho pensem bé, això simplement les fa tan inembargables com el diner fiduciari (que és el que és emès per un organisme oficial i que pots tocar, com per exemple els bitllets d'euros) que amaguis sota la rajola de casa teva. Això no obstant no impedeix al govern saber qui té deutes amb ell. Només li impedeix cobrar-s'ho. Què hauria de fer doncs un govern que té un ciutadà deutor però no té forma d'embargar-lo? D'entrada obligar que les nòmines, dividends, i ingressos provinents de la venda de béns immobles s'hagin de fer per força al moneder oficial. Fer-ho en qualsevol dels altres moneders anònims que pogués tenir el ciutadà seria considerat l'equivalent de "pagar en negre". Recordem que parlem del supòsit d'una economia on ja no existeix el diner físic i es bassa tota en criptomonedes. El moneder oficial seria l'únic moneder embargable per part del govern. Una mica, seria l'equivalent, per als qui estan avesats a aquest llenguatge, com si els moneders oficials fossin els que et proporciona un Exchange estil CoinBase. És teu, però ells també hi poden fotre mà si volen i ho han previst. En canvi, un moneder anònim que pots tenir al PC, al mòbil o escrit en un paper (sí, això es pot fer), encara que fos apte per a la tecnologia de criptomoneda creada pel govern, aquest no hi podria fotre mà. D'aquesta manera, solucionaríem dues demandes associades a les criptomonedes: evitar en bona mesura el blanqueig o ocultació de capitals, i permetríem, com dèiem ja al punt anterior, l'anonimat de pagaments en transaccions entre particulars a través de la resta de moneders virtuals, evitant que el govern o tercers poguessin saber en què gastem els nostres diners, els nostres hàbits de consum, gustos, etc.

          Impostos i evasió fiscal. Un govern que volgués controlar totalment l'evasió d'impostos en una economia blockchain simplement hauria de prohibir la creació de moneders virtuals anònims a la tecnologia de la seva criptomoneda, però si no vol suspicàcies hauria de garantir molt i molt bé que no rastrejarà mai les despeses de cada ciutadà sense ordre judicial, ni que les dades de titularitat dels seus moneders seran publicats enlloc, ja que si una cosa té la tecnologia blockchain, referida a criptomonedes, és que és totalment transparent pel que fa al circuit dels diners. Sols que només es veuen numeracions, sense saber qui hi ha darrere. Com si qualsevol pogués veure que del compte corrent A han sortit 10 € cap al compte corrent B, i del B 5 € cap al C, però només veient les numeracions dels comptes, sense saber de qui són, perquè si se sabés, seria com fer públic el compte corrent d'una persona i tots els seus moviments. De fet aquest risc avui dia ja existeix. Els responsables d'evitar-lo? Els bancs. Però si algú pirateja el banc, pot fer públic el número de CC, i tots els moviments que s'hi ha fet. O un empleat del banc podria saber-ho també. En això, el blockchain és molt més segur. Només afirmo que en un model únic de moneders oficials, el govern seria l'encarregat de vetllar per la inviolabilitat de la difusió d'aquestes dades. Per això apostaria arribat el cas per un model mixt de moneders oficials i moneders anònims, encara que això pogués dificultar una mica el cobrament de certs impostos.

          Impostos automatitzats. Crec que aquest model d'economia blockchain hauria d'obrir un nou paradigma del sistema d'impostos, més fàcil, directe, automàtic i immediat. Es basaria en els contractes intel·ligents associats a les criptomonedes, del qual és el millor exemple Ethereum. Podríem dir que tots els wallets oficials d'una persona o empresa tindrien associat un contracte intel·ligent o si certes condicions es compleixen, l'impost es genera i paga automàticament.

          Per tal que el model funcionés, com hem dit abans les nòmines, dividends i ingressos provinents de l'explotació d'immobles haurien de cobrar-se sempre a través del moneder oficial i les persones jurídiques com les empreses només haurien de poder tenir moneders oficials (i si es descobrís que en tenen d'anònims, doncs que fos considerat delicte fiscal). A partir d'aquí i en funció dels ingressos generats i despeses desgravables, els impostos es calcularien sols. Com fa ara hisenda amb el nostre esborrany de la renda, però amb tots els impostos i sense que cap detall escapés de la previsió, doncs tota l'economia del contribuent hauria estat auditada pel mateix sistema de contractes intel·ligents associats als moneders. Posaré dos exemples, en impost indirecte i un altre d'impost directe:

          Com a indirecte, es podrien suprimir l'IVA i l'IAE per un impost automàtic, més barat i universal, que podria dir-se Impost Únic de Transaccions Econòmiques (IUTE). Que els moneders de la criptomoneda oficial estiguessin programats, per força, a desviar un ínfim % de cada transacció, sigui de la naturalesa que sigui i per a la finalitat que sigui (una compra, un donatiu entre amics, un préstec, una inversió...) cap a un moneder de titularitat governamental. La gent que preferiria? Pagar deu cèntims d'impost per cada cent euros que dóna algú encara que sigui de forma altruista, o setze euros pel cap baix cada cop que compra alguna cosa que en val cent? La part bona de les criptomonedes és que poden tenir infinits decimals. I en ser tot transaccions virtuals, encara que li estiguis donant a un amic cinc cèntims, es pot cobrar l'impost equivalent al 0,01% d'aquests cinc cèntims. És a dir, la unitat mínima monetària NO és un cèntim. Pot ser molt més petita. Això faria en essència que als governs el que els interessés, per damunt de qualsevol altra cosa, és que hi hagués moviment econòmic, fos del tipus que fos. Això els estalviaria haver de dedicar milers de funcionaris públics a controlar i supervisar el cobrament de l'IVA, i facilitaria als empresaris a no haver de fer càlculs i perdre un munt d'hores a calcular-lo, a reclamar-lo, o a intentar evitar pagar-lo. Seria un model econòmic win-win tant per a l'administració pública com per a l'empresari i pel ciutadà. Un model econòmic molt més simple, menys burocràtic i més "business friendly". I la resta d'impostos, com ara es fa, però via moneder oficial, amb tot automatitzat.

          D'altra banda, com a exemple en un impost directe, a l'impost de societats o a l'IRPF se'ls hi podria aplicar un model molt més intel·ligent: si el llibre comptable de l'empresa (associat als moneders) o els ingressos de nòmina arriben a determinada condició el dia establert, l'import que correspon és X€, i el pagament es fa automàticament cap a l'administració pública. La tecnologia Ethereum es bassa en contractes intel·ligents que són immodificables. De fet la UNESCO ja els ha fet servir per pagar algunes subvencions per això. Així que tant el ciutadà com el govern podrien estar tranquils respecte a aquests impostos, sense patir per les arbitrarietats o els enganys, i a més es podrien destinar tots els funcionaris d'hisenda que avui dia calculen i supervisen aquests impostos a altres tasques més útils de lluita contra el frau. De fet, tots els impostos podrien estar automatitzats i serien inevitables i immunes a l'arbitrarietat si estan integrats dins un model unificat de dades ciutadanes com el que imagino i proposo en aquesta sèrie d'articles basats en la tecnologia blockchain i en els contractes intel·ligents.

          Descomptes fiscals a canvi de velocitat de xarxa. Si imaginem tota aquesta gran quantitat d'informació de cada ciutadà, que no està emmagatzemada en un servidor, si no en molts fragments formant part de cadenes de blocs que s'actualitzen i coordinen entre si per certificar i protegir cada canvi realitzat, és una quantitat d'informació circulant per diversos nodes molt i molt gran. La majoria de projectes blockchain avui dia no sols treballen a fer més lleugers aquests blocs, sinó que ofereixen recompenses a aquells que posen a disposició de la seva xarxa el seu equip informàtic. En el cas d'un blockchain per gestionar tota l'administració pública i, potser també, una economia sencera si s'adopta una moneda, caldria que la majoria de ciutadans posessin al servei del sistema una part de la potència dels seus aparells tot el dia. I que podrien rebre a canvi, aquests ciutadans? Doncs descomptes en impostos i bonificacions. Donar als ciutadans i a les empreses un descompte impositiu proporcional a la potència aportada a la xarxa. Això la faria atractiva i sostenible, de forma que tothom hi volgués col·laborar. De nou, un win-win.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.125.354 missatges
  • 215.184 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums