Diana Coromines

Diana Coromines

Més informació

Opinió Diana Coromines

Alerta amb les delegacions del 155

Quan, ara farà un any, es va obrir el concurs públic per optar a treballar a la Delegació de la Generalitat a Copenhaguen, em vaig trobar que diversa gent del meu entorn professional em preguntava si m'hi volia presentar. "Vols que et recomani?", "Vols que comenci a deixar caure el teu nom?", em deien. O bé: "Parla amb la Delegada; que sàpiga que t'interessa la plaça". Estic segura que ho feien amb bona intenció, però aquest detall (petit, si es vol) mostra com la cultura del nepotisme i el favoritisme està ben arrelada al món de l'administració i la política catalana i sovint es comença així, fent i acceptant petits favors de manera tàcita, sense que, d'entrada, sembli que això hagi d'implicar cap contrapartida. 

Jo, però, potser pel contacte que tinc de fa anys amb les cultures escandinaves i perquè crec de debò en els beneficis de la meritocràcia, la transparència i el retiment de comptes, vaig rebutjar sense dubtar ni un segon tots aquests oferiments de fer maniobres per darrere: tenia molt clar que, si guanyava la plaça, ho faria gràcies als meus mèrits i per la via estrictament oficial. No volia haver de deure cap favor a ningú, ni tenir la sensació que els meus superiors em portaven alguna mena d'avantatge insalvable. No és només una qüestió de joc net, de no abusar del sistema fent tripijocs opacs per eliminar possibles competidors d'un concurs al qual tothom ha de poder concórrer en els mateixos termes i amb els mateixos drets; és una qüestió de llibertat. Si no deus res a ningú, ets lliure de treballar amb fidelitat a tu mateix i al país. Vet aquí la importància clau dels valors meritocràtics i la cultura política basada en la responsabilitat envers el ciutadà (no pas en una lleialtat mal entesa al teu superior, a un determinat líder polític o a un partit). 

Això que explico és rellevant sobretot ara que sentim a parlar tant de la reobertura de les delegacions i la "restitució" imminent de Diplocat. És important que tinguem clar que, si efectivament els aconsegueixen reobrir, aquests nous organismes no tindran res a veure amb el Diplocat i les "ambaixades" que teníem abans del 155; no seran, en cap cas, les estructures d'estat que havien de ser. Fonamentalment perquè, si bé a nivell de narrativa, projecte i discurs eren impecables, en realitat tenien els peus de fang ‒igual que tot el govern‒, tal com es va veure ràpidament durant el mes d'octubre. El 155 va fer forat d'un dia per l'altre, amb delegats a l'exterior abandonant el vaixell abans que ningú i amb secretaris i directors generals col·laboracionistes fent de braç executor de la repressió espanyola des de la capital del país. Una gran part d'aquests càrrecs hi eren no pas pels seus mèrits, sinó per un sistema de col·locació basat en els favors i la fidelitat, que comencen amb exemples com el que he explicat més amunt i desemboquen en un estol de dirigents que ni estan preparats per la tasca que els han encomanat, ni se la creuen, ni actuen amb sentit de servei públic sinó tot el contrari, ho fan prioritzant el partit o l'interès personal. No és el mateix qui ascendeix per mèrits que qui ho fa fent trampa; quan vagin mal dades, qui ha fet trampa serà el primer d'abandonar. 

I què té a veure, això, amb el govern actual? Doncs, per a qui encara no ho hagi entès: tot. Perquè aquest govern neix després de vuit mesos de servitud al 155 (fins a la claudicació definitiva: l'acceptació d'un president i un govern imposats pels ocupants) i neix, en definitiva, de la mateixa cultura política que ens ha fet fracassar. Què podem esperar, d'una conselleria que ha reabsorbit alts càrrecs com Aleix Villatoro, antic secretari general i responsable màxim del silenciament de les delegacions per encàrrec de Madrid (tasca que la conselleria va acomplir amb amenaces, coaccions, xantatges i ordres grotesques com la de retirar les plaques de les delegacions o tapar-les amb cinta d'embalar per por d'ofendre les ambaixades espanyoles) i del seu posterior tancament? Algú creu, de debò, que una conselleria que arrossega rèmores tan greus del 155 reobrirà cap delegació fidel al país?

Una última dada, perquè us feu una idea d'on som. Divendres passat l'ANC England va organitzar un acte a Londres amb l'objectiu d'analitzar críticament què va fallar a l'octubre i debatre quina ha de ser l'estratègia a partir d'ara en matèria d'acció exterior; una acció exterior, s'entén, fidel al mandat de l'1O i compromesa amb la independència. Doncs bé: pocs dies abans, càrrecs de la nova conselleria es van posar en contacte amb alguns dels ponents per preguntar-los per quins motius hi assistien i fer-los arribar el missatge que "això ara no convé". Si el 155 ha caigut, per tant, és perquè ja no cal que Madrid ens controli: ja ho fa el nostre govern. Arribats a aquest punt és ben possible que es reobrin les delegacions, sí. Però que ningú no s'enganyi: seran unes delegacions plenament autonomistes, l'únic objectiu de les quals, amb sort, serà restituir els líders que a l'octubre ens van fallar estrepitosament. Si és així, per mi més val que se n'abstinguin. O volem veure com la nostra conselleria d'exteriors, que pel que es veu està més interessada a obstaculitzar el debat crític ‒tan necessari si volem tirar endavant‒ que no pas a internacionalitzar la situació a Catalunya, es dedica sistemàticament a posar-nos pals a les rodes? Alerta, en tot cas, amb les delegacions del 155.
 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.109.984 missatges
  • 214.702 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums