Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

La moció, una oportunitat?

Tot i que sabem de la nul·la complicitat del PSOE amb la carpeta catalana i la seva maldestra manera d’enganyar permanentment a la parròquia posat sobre la taula (quan convé!) la idea de l’Espanya plurinacional, els partits nacionalistes i independentistes haurien d’empassar-se el gripau i donar suport a la moció de censura registrada per Pedro Sánchez. L’aritmètica parlamentària és, novament, un trencaclosques. I, el PNB no saps mai com es llevarà. Però, si hi ha algun moment que des de Catalunya es pogués buscar el definitiu interlocutor a Madrid podria ser ara. En els propers dies, la bona gestió del momentum pot esdevenir una finestra d’oportunitat. Potser, la darrera.

Si hi ha quelcom que fa por a bona part de les bancades és la nova hegemonia que preveuen les enquestes. Ciutadans ha aconseguit fer-se un lloc a l’imaginari col·lectiu de molts votants, i certament arriba en el proper període electoral al volant d’un Ferrari: simplisme, fake news i una bona dosi de patriotisme arcaic –alguns en diuen neolerruixisme liberal– per poder evidenciar les falles de l’Estat de les Autonomies i apostar per una solució que està a les antípodes de les reivindicacions de l’independentisme català i el regionalisme basc del PNB. Situar-se en el conflicte i fer d’aquest la principal estratègia electoral. Però, el què ha permès a Albert Rivera construir una nova hegemonia també ha estat l’incapacitat de l’establishment del 78 d’afrontar amb racionalitat els grans reptes de l’Espanya plural. No se l’han creguda, i quan la majoria del poble català ha dit prou hi ha qui ha vist la gran oportunitat d’oferir quelcom absolutament oposat aprofitant-se dels avantatges de la societat digital, la de consum fugaç, la líquida: Rivera ha imposat la seva narrativa a la política espanyola sense baixar de l’autocar. 

Després del seguidisme que PP i PSOE han fet del relat de Ciutadans, la moció de censura és la gran oportunitat de Pedro Sánchez per desmarcar-se de nou. El PSOE mai podrà competir amb la dreta pels vots de l’Espanya patriòtica, la que més vegades pensa en blanc i negre. El PSOE té la gran oportunitat de modernitzar-se, malgrat que el seu líder ha navegat sense rumb des que va recuperar el poder. Sánchez és un líder pla, sense profunditat intel·lectual, dubitatiu i incapaç de fer anàlisis complexos de la realitat política. Façana. Prefereix abraçar el simplisme, però haurà d’aprendre que en aquest escenari sempre serà un perdedor. En la simplificació de la política hi surten guanyant els fills de la postmodernitat, els alumnes d’Steven Bannon.

Però, presentar una moció de censura també s’ha de fer per higiene democràtica. La sentència de la Gürtel ha evidencial la “corrupció institucional” orquestrada des del Partit Popular, la incapacitat del president del Govern de ser creïble davant dels jutges, la decadència del sistema polític que és incapaç de garantir una manera transparent de finançar els partits. Gürtel és un punt i final a l’Espanya tal com l’hem conegut; o, si més no, ho hauria de ser! Gürtel es resol en el mateix moment que la institució universitària passa per una de les crisis de legitimitat més importants a causa de la falsificació de currículums dels líders polítics, tots ells del Partit Popular. Gürtel apareix quan Espanya és incapaç de respondre als reptes de la Unió Europea i no es vol asseure en una taula on hi ha Kosovo. Gürtel es publica, sobretot, quan el Partit Popular ha limitat els drets polítics i la llibertat d’expressió per combatre una reivindicació legítima i expressada democràticament a les urnes, quan demana als delegats del Govern que es comportin com virreis de les colònies, quan s’empresona els líders opositors per posar urnes, quan es toleren les agressions contra les expressions democràtiques a favor de la llibertat d’aquests presos. Quan es criminalitza el color groc (“el groc, al groc”).

Per cert, i si no n’hi ha prou, només cal fer un cop d’ull a la situació econòmica. Com manifestava l’experta en ocupació juvenil i professora de la UdL, Maria Àngels Cabasés, el PP ens deixa “un deute públic per sobre el 100% del PIB, recat bancari, pèrdua de valor de les pensions, davallada de sous i l’increment de la precarietat laboral”. I, doncs? Què més us falta?


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.160.077 missatges
  • 216.273 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat