Irene López Favà

Irene López Favà

Més informació

Opinió Irene López Favà

Un dia rúfol a Estremera

Era un dia rúfol i plujós d’un dilluns especial, el dia de St. Jordi. Ell estava sol, tancat en els seus remordiments, en un espai àrid, fosc i isolat i, tot això, en el dia del seu Sant. 

L’inici d’una novel·la? No, les vivències d’un pres polític d’Estremera.

Passen els dies i la ignomínia creix. Vull seguir endavant, però no puc deixar de mirar enrere. Vull passar pàgina, però el llibre del procés s’ha convertit en una roca i em manté permanentment a la pàgina 155. Veig un policia i un calfred em recorre l’espinada. Sóc a l’aeroport i el panell anuncia un vol cap a Berlín, gairebé sense adonar-me, m’emociono i em brillen els ulls quan el meu cervell em projecta amb insistència una vegada i una altra la imatge d’en Carles.

No sé què em passa, però aquesta sensació de tenir sentiments contraposats em turmenta des de l’1 d’octubre.

Vam celebrar un referèndum però ens van atonyinar, vam proclamar la República però ningú se’n va adonar, vam proclamar un govern legítim però ens el van empresonar i, els que no, s’han hagut d’exiliar. Puigdemont és el nostre President però, de moment, resta a l’espera que es faci algun dia efectiu el seu alliberament i, mentrestant, hem sabut aquesta setmana que en Quim Torra agafarà, en qüestions tècniques, el seu relleu.

I així tota l’estona, una de freda i una de calenta, és ara quan realment me n’adono que la política és un pur joc d’estratègies. Us en recordeu del joc de la patata calenta? A veure qui serà el més ràpid en passar la patata abans que s’acabi el temps del cronòmetre i t’acabis socarrant. Doncs això. Madrid o Barcelona? El govern espanyol o el govern català? O encara millor: el govern català o el govern català legítim de l’exili berlinobrussel·lenc? Qui guanyarà finalment aquesta partida d’escacs?

És fent-me algunes d’aquestes preguntes quan penso amb tots aquells que, ara mateix, no en poden respondre ni una i no poden formular-ne cap: els presos polítics o els polítics presos. Sí, exactament, que malgrat alguns polítics que haurien d’estar presos juguen amb aquest intercanvi de mots, només cal que apliqueu allò de “l’ordre dels factors no n’altera el producte”. 

Penso amb ells, amb tots i cadascun d’ells, i els ulls em tornen a brillar. Penso amb els més propers, amb aquells que conec i em vénen tants records a la memòria! Per què? Per què és tan traïdor el cervell? Només vol fer-me oblidar aquest mal tràngol posant-hi boniques instantànies del passat, només intenta fer-nos passar aquest regust amarg de boca amb una mena de caramels edulcorants que estan replets de les nostres vivències del procés.

No puc evitar-ho i de seguida s’imposa al meu davant una imatge d’una fosca cambra, trista, humida i dessolada, emparada pel no-ningú enmig del silenci. Un silenci que només es trenca amb el lleuger grinyol dels ferros vells de les portes de la cel·la, quan aquesta s’obre. No, no hi he estat mai a una presó i com tanta i tanta gent, aquesta trista imatge és la que ara ens ve a la ment cada cop que sentim el nom d’algun dels nostres consellers, o bé, dels Jordis.

És llavors quan em decideixo a escriure’ls alguna carta sense tenir-ne la certesa que arribarà al seu destí.

“Avui és Sant Jordi, fa un dia gris, plou, estic a la presó, però res m’impedeix que el  meu imaginari i el meu cor siguin a Catalunya, en un dia que enamora a tothom”. Són paraules del conseller de la Presidència, Jordi Turull. Són mots que t’emocionen i que alhora t’entristeixen. És molt més que una frase dins d’una carta, és un símbol del que allí dins es viu i es passa. Cada carta que s’envia és per cadascun d’ells un bot de llum enmig de la foscor, és una alenada d’aire fresc dins d’un ambient contaminat, és una alegria en una vida plena de monotonia. És un fil ciutadà que es va teixint cada dia de mica en mica fins que arriba a unir-nos a tots, és un fil que ens entrellaça amb els nostres representants del Govern a través d’allò que més ens distingeix i pel qual tots lluitem cada dia: Catalunya, la nostra pàtria, el nostre país.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.141.496 missatges
  • 215.663 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat