Francesc Abad

Francesc Abad

Més informació

Opinió Francesc Abad

Anàlisi del 1r BOP 2018 del CEO: Entre la contundència del 'tot el peix venut' i l'evidència del poder devastador de l'estupidesa

Primer Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió de l'any 2018. 

Segueix sent, aquesta enquesta del CEO, una eina molt valuosa per tenir una visió de com ens expliquem com a societat en termes polítics.

Després de mirar i remirar les taules de l'enquesta, avui la meva anàlisi es mourà al voltant de tres paràmetres:

  • els elements de precaució que hem de tenir al voltant de l'enquesta, per evitar ens indueixin a error
  • la constatació que en termes polítics al nostre país, i des de fa molt de temps, "tot el peix està venut"
  • la crua evidència, dades en mà, del poder devastador de l'estupidesa, singularment aplicable a l'estat espanyol.


Fa poc vaig analitzar l'enquesta postelectoral del CIS en relació a les eleccions del 21D. I vaig explicar que el que em va venir al cap va ser un crit "chiquitodelacalzadail" de "cobardes"

En resposta múltiple, un 46,3% dels enquestats pel CEO creuen que les relacions CAT-ESP és un dels principals problemes que té actualment Catalunya. Preguntats sobre quin de tots els problemes de la resposta múltiples consideren és el més important, un 31,5% assenyala les Relacions CAT-ESP.

Aquesta dada és coherent amb la que oferia el CIS. Però el CIS, un cop identificada aquesta qüestió com el problema més rellevant, enlloc de plantejar als enquestats com s'hi posicionen, passava a preguntar sobre el sexe dels àngels. El CEO no, el CEO ens permet veure en què es tradueix políticament aquesta ubicació del tema nacional (o relacions CAT-ESP) com la qüestió política més rellevant de CAT.

I així podem veure com un 65,1% dels enquestats creuen que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia. Només un 18,9% creuen que ja en tenim prou, i només un marginal 6,4% creuen que tenim massa autonomia.

Aquest percentatge inequívocament massiu de catalans que creuen el nostre nivell d'autonomia és insuficient és una dada constant al llarg dels anys. A l'octubre del 2015 era un 65% i al febrer del 2012 un 65,7%.

Davant d'aquesta evidència, quines sortides polítiques es plantegen els catalans? Doncs en resposta múltiple, l'opció majoritària és la de ser un Estat independent, amb un 40,8 % dels enquestats. Un 22,4% continuen apostant per superar la insuficient autonomia via l'aspiració de ser un Estat dins una Espanya Federal. 

Veiem que les dades són coherents: l'estat independent i el federalisme sumen un 63,2%, i la insatisfacció amb la insuficient autonomia se situava en el 65,1%.

La dada que la majoria de la població en la resposta múltiple opta per l'estat independent té fluctuacions de fins a 6 punts en diferents anys, però no per això deixa d'oferir una imatge d'estabilitat. Una altra constant en el temps és la dels qui creuen hauríem de ser una regió d'Espanya, és a dir, sense autonomia. Són entre un 5 i un 7 per cent dels entrevistats. Podem dir que aquest 5-7 per cent és la dimensió del nucli més radicalment unionista i negacionista de la nostra societat. 

L'anàlisi d'aquesta pregunta de resposta múltiple creuada per la intenció de vot al Parlament ens dibuixa un curiós panorama de 3 blocs:

- l'independentista, que formen Junts per CAT (84,1% estat independent), ERC (74,3%) i CUP (85,1%).

- el federalista (un Estat dins una Espanya federal), que es concentra entre els votants dels Comuns, amb un 61,3%, però que és l'opció que presenta una major distribució entre totes les forces polítiques: és l'opció d'un 14% de votants de C's, un 11,7% de Junts per CAT, d'un 20,9% dels d'ERC, d'un 28,9% del PSC i fins i tot d'un 11,6% de la CUP i d'un 12,2% del PP.

- l'autonomisme constitucional té, entre els votants de C's, el major suport, amb un 60,9%, seguit de prop pels del PSC, amb un 59,4% i els del PP, amb un 41,3%

- el nucli ultra, que nega l'autonomia, es concentra en els votants del PP, amb un 38,1% i després en els de C's, amb un 21,6%

Atès que aquesta pregunta planteja la possibilitat d'una resposta múltiple, amb 4 opcions diferents, el CEO després el que fa és plantejar una pregunta dicotòmica, que només admet resposta Sí/NoVol que Catalunya sigui un estat independent?

I aquí és on veiem que d'aquest 40,8% que en la pregunta amb resposta múltiple defensen un estat independent, passem a un 48% que davant la situació d'haver de triar entre un Sí o un No, són partidaris d'un Estat independent.

Aquest 48% de  d'aquest maig 2018 és també una constant en el temps als BOP del CEO. A l'octubre 2017 eren un 48,7%, al novembre del 2015 un 48,2%, etcètera. Totes les variacions en els últims 4 anys estan dins dels marges d'error de l'enquesta (+/- 2,53).

És a dir, tot el peix venut. Fa molt temps que l'equilibri entre independentistes i no independentistes es manté constant, amb oscil·lacions sempre dins dels marges d'error. Tot el peix venut. Ni sumem, ni restem. I això és en si mateix, amb tot el que ha passat i està passant, una notícia, una informació molt rellevant.


Llavors, si tot el peix està venut, si amb tot el que ha passat els darrers 4 anys totes les oscil·lacions estan dins el marge d'error de l'enquesta... quin interès pot tenir seguir analitzant una vegada i una altra aquestes dades?

M'ho he preguntat. I al preguntar-m'ho he començat a gratar altres dades del BOP CEO, i llavors és quan he ensopegat amb l'evidència del poder devastador de l'estupidesa. Una mica més amunt hem vist que un 46,3% dels enquestats creien que les relacions CAT-ESP és el principal problema que té actualment CAT. Idèntic percentatge el teníem fa un any, a l'abril del 2017. Però, ai làs! només que anem uns anys més enrere, just a l'inici del que s'ha conegut com a procés, just a l'inici de l'any 2013 (entenent com a detonant de l'inici la mani de l'Onze de Setembre del 2012), veiem que les relacions CAT-ESP només creien era el principal problema de CAT un 20,9%. 5 anys enrere, 26 punts menys. Espectacular.

Què ha passat en aquests 5 anys perquè les relacions CAT-ESP hagin esdevingut el principal problema? RES.

Fa 5 anys el procés independentista tot just s'iniciava. El tema de les relacions CAT-ESP només preocupava a 1 de cada 5 catalans, a un 20,9% dels catalans. 40 punts menys que la preocupació, aquell Febrer 2013, per l'atur, per posar un exemple.

El fer RES de Mariano Rajoy i de l'Estat Espanyol davant la massiva insatisfacció dels catalans amb el nivell d'autonomia de Catalunya és el que ha fet que el que era una preocupació 40 punts per sota de la principal, en 5 anys hagi esdevingut la principal preocupació.

Aquest és el poder devastador de l'estupidesa. Davant del que estava passant es podien fer moltíssimes coses. Però només un estúpid com Mariano Rajoy podia optar per la pitjor de totes, per no fer res. Davant la reivindicació escocesa, el Premier britànic Cameron va posar-se davant del problema i va acordar una consulta, que van perdre els indys escocesos. Catalunya plantejava respecte pel seu estatut, millora del seu finançament, no ser sistemàticament discriminada en les inversions estatals, etc. La reacció davant tot això, que en termes demoscòpics es concreta en aquell 65,1% de catalans insatisfets amb l'actual insuficient nivell d'autonomia, fou la de no fer res. L'estupidesa. I el poder devastador de l'estupidesa ja l'estem veient, ja l'estem patint, nosaltres i tot l'estat, i probablement tota Europa. 

Bé, doncs si ja hem vist que tot el peix està venut, i ja som conscients del poder devastador de l'estupidesa... què més ens queda per veure d'aquest CEO que pugui ser interessant de comentar?

Hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció des del primer moment que he començat a mirar les dades d'aquest BOP del CEO, i ha estat veure alguns biaixos en la mostra que, de no tenir-los en compte, ens podien menar a error. 

Sé que és molt discutit valorar la representativitat de la mostra tenint en compte el record de vot dels enquestats. Sé que la representativitat de la mostra es garanteix a partir de molts altres atributs (sociològics, econòmics, territorials...). Però en alguns casos els biaixos que trobem en la mostra, a partir del record de vot, són tan grans que és impossible que no ens cridin l'atenció.

I m'ha cridat molt l'atenció la projecció de vot que el BOP efectuava a la CUP. Sobre vot vàlid emès li atribuïa passar d'un 4,46% que va tenir el 21D a un 9%, i de 4 a 11 diputats. És un salt molt important. Llavors, quan he anat a veure el record de vot de la mostra, he vist que els votants de la CUP han estat els més sobrerepresentats de tota la mostra. Van tenir un 3,52% de vot real sobre Cens, però a la mostra un 7% dels enquestats havien votat CUP. És un 3,5% més de sobrerepresentació, la més alta de tota l'enquesta. Al meu entendre l'enquesta sí que permet apreciar una lleu recuperació de la intenció de vot de la CUP, però en cap cas aquesta projecció d'11 diputats. La projecció que jo estimo és que passarien de 4 a 6-7 diputats. 

Però en termes de projecció de la visió que ofereix l'enquesta el que més m'ha inquietat ha estat la infrarepresentació de Ciutadans, que va tenir un 19,98% de vot sobre cens i a l'enquesta tenen un 10,6% de record de vot. Aquestes infrarepresentació, que és gestionable en la projecció de la intenció de vot, afecta els resultats de l'enquesta en les preguntes directes, com per exemple allò del Sí/No a la independència. Per això he insistit tant que les oscil·lacions que veiem en els darrers anys estan totes dins dels marges d'error de l'enquesta, i que no ens deixem enlluernar per titulars rotllo "el % més alt de suports" i tal. No. Estem on estàvem. Amb tot el peix venut. Sense oscil·lacions significatives.

Després de la CUP, ERC és la força política més sobrerepresentada a la mostra de l'enquesta, per això també m'atreveixo a dir que d'acord als meus càlculs la seva intenció de vot és lleugerament inferior a la que projecta el CEO.

Fixeu-vos una altra cosa molt important. Hi ha una sèrie d'hiperventilats, de puristes que troben que allò més coherent és votar conjuntament amb el bloc del 155, amb els nostres botxins, per anar a eleccions. "Que tothom es retrati" clamen, com si d'aquest retratar-se n'hagués de sortir una recepta màgica.

Pues no. Mireu, també electoralment tot el peix està força venut. I el que està més clar de tot és que si anem a eleccions l'endemà estarem exactament igual que com estem ara, o pràcticament igual, amb diferències mínimes, insignificants. I els problemes a abordar serien els mateixos que ara, i les possibles solucions les mateixes que ara. 

La suma d'intenció de vot directe de Junts per Cat i d'ERC és d'un 35,4% sobre vot vàlid emès. Sabeu quina era aquesta intenció de vot el darrer baròmetre, l'any 2017? Doncs del 35,2%. 

7 mesos de diferència d'un BOP a l'altre, tot un món polític, social i nacional d'un BOP a l'altre i... 0,2 punts de diferència.

Però la CUP puja, diuen els estupendistes, puristes i coherentistes que es plantegen votar amb els botxins del 155 per fer inviable el nosaltres que ofereixen construir els altres independentistes. Sí, efectivament, puja, però només una miqueta. A la que corregim l'efecte del biaix de la sobrerepresentació enorme de la CUP a la mostra d'aquest BOP, veiem que la seva intenció de vot passaria d'un 4,7% el darrer BOP a un 5,5% en aquest, és a dir, +0,8 punts. La intenció de vot ni tan sols arriba a pujar ni un sol punt. Menos lobos.

I ara sumem aquest +0,8 de la CUP al +0,2 de Junts per CAT i ERC, això fa +1.

Recordeu quin era el marge d'error de l'enquesta? Efectivament, del +/- 2,53

O sigui, que tot dins el marge d'error de l'enquesta. El que projecta el CEO és que si hi ha eleccions tot quedarà més o menys igual que ara, variacions absolutament mínimes, que en cap cas modificarien la correlació de forces. Seríem on ara mateix som. Això sí, amb alguns egos hiperventilats, estupendistes, puristes i coherentistes per a tot excepcte per aliar-se fàcticament amb els botxins del 155, satisfets, autocontents, autocomplaguts, onanísticament realitzats.

Amics, amigues, el CEO ens retrata amb molta claredat com estem. Ens agradarà més o menys, però així estan les coses. Com sempre, amb tot el peix venut, amb l'evidència destructiva de l'estupidesa i amb alguns biaixos que cal apreciar, ser-ne conscients que hi són, per evitar alimentar la maquinària autodestructiva de l'estupendisme més nostrat.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.086.021 missatges
  • 213.939 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums