Mariona Isern

Mariona Isern

Més informació

Opinió Mariona Isern

La cultura de la repressió

El referèndum de l’1 d’octubre ens va fer veure fins a quin punt els catalans estem disposats a jugar-nos la nostra estabilitat pel país i els nostres representants polítics. No obstant, el que va passar durant –i a partir- el primer d’octubre també va servir per destapar les cares de tots aquells que s’anomenaven demòcrates. Tots aquells que han fet de la repressió la seva manera de viure. Són aquells que ens volen imposar un relat fictici i el volen encomanar a nens, pares i avis explicant una gran mentida.

Hem arribat a un deliri tan gran que fins i tot el color groc és vist com el símbol dels separatistes. Aquells que ho veuen així i que pensen que un color –un maleït color!- representa una amenaça per tots els ciutadans de Catalunya, tenen un problema i demostren la seva baixesa moral. L’únic objectiu d’aquesta gran mentida és fer-nos tenir por. Volen que ens rendim i, de pas, volen deshumanitzar-nos. Convertir-nos en éssers insípids, sense cap importància. Volen que ningú ens necessiti, que ningú ens importi.

Aquests dies hem pogut veure com alguns s’han atrevit a fer quedades, a la nit, amb la cara tapada per arrencar llaços grocs. Pensant-ho fredament, tots aquells que són capaços d’arrencar qualsevol cosa –sigui un color, una bandera o qualsevol altre símbol- ja demostren de quina personalitat estan fets. De fet, si has de fer qualsevol acció amb la cara tapada i perquè ningú et reconegui, ja es veu que estàs fent una cosa indigna i que no t’hauria de representar. Em pregunto com has d’estar per dins i quin tipus de persona has de ser per, voluntàriament, sortir al carrer, tapar-te i dedicar-te a arrencar llaços grocs. Amb quin objectiu? Acabar amb els nostres desitjos, aconseguir que ens acabem sotmetent i abandonem la nostra causa. 

Potser podran acabar amb els llaços grocs però no aconseguiran endur-se el nostre desig de pau, de llibertat i d’humanitat.

El pitjor de tot això no és que vulguin arrencar un símbol, que representa el dol i el patiment d’una comunitat de persones, sinó que aquest col·lectiu és totalment insensible amb el patiment dels seus veïns. Estem rodejats d’aquest tipus de gent. Gent que ens vol callats i gent que s’alegra que tinguem polítics a la presó per un delicte que no existeix. Un delicte que s’han inventat quan més els hi ha convingut i per una separació de poders que és invisible. 

Penso en tots els nostres representants polítics que estan a la presó i a l’exili i em reafirmo en què mai els estarem lo suficientment agraïts per tot el que han fet pel país i que segueixen fent cada dia. Passen els dies, les setmanes i els mesos i segueixen estant allà. Segueixen sent enormement dignes i segueixen donant lliçons de vides a les seves parelles, als seus pares i als seus fills. Aquest sacrifici no quedarà en va. 

No hi pot quedar.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.087.656 missatges
  • 213.992 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums