Alexandre Figueres

Alexandre Figueres

Més informació

Opinió Alexandre Figueres

Una nació al núvol (II). Un govern sense edificis

         Imagineu que el govern decideix que tots els tràmits que podem fer amb l’administració pública es poden fer online. Que decideix que tots els documents públics, absolutament tots, són signats electrònicament i per tant disponibles i verificables online. Imagineu que de cop i volta no us cal posar els peus mai més en un edifici públic per fer una gestió i que no us cal visitar mil enrevessades pàgines webs diferents per fer-ho. Impossible? Imaginem-ho…

         Imagineu que el govern habilita una plataforma des de la qual es pot interactuar amb qualsevol administració o entitat pública del país en tant que disposa d’un registre electrònic oficial on presentar-hi instàncies i adjuntar-hi documents, i on pots escollir l’ens destinatari d’una llista de desplegables. O fins i tot altres tràmits com demanar hora al metge, inscripció a cursos, sol·licituds de beques o ajuts, demanar una sala de la biblioteca per a un acte, etc. Absolutament tot! Prou cues innecessàries a les seus de l’administració. Aquestes han de ser un lloc on treballar els funcionaris, no la cua d’un mercat. Només caldria personar-s’hi per temes delicats o reunions importants.

         Imagineu que dins de dita plataforma hi ha una Bústia Electrònica Ciutadana Certificada, és a dir, una bústia de correu electrònic però sense domini, on només es poden rebre notificacions de l’administració (i tampoc serveix per enviar res), on s’accedeix via certificat digital i on qualsevol administració pública, pel tema que sigui, des de la multa d’aparcament a l’esborrany de la renda, ens pot enviar la documentació aquí, i on accedir-hi i obrir-lo és l’equivalent d’haver signat una carta certificada. Això estalviaria molts quilos de paper, de burocràcia, i de desplaçaments a correus, així com acabaria amb la inquietud de saber que tenim una carta oficial que no podem recollir perquè estem de viatge i no tornarem abans que acabi el termini.  Per suposat, cada cop que quelcom hi arribés, rebríem un avís al mòbil i al mail per tal que entréssim a mirar-ho.

         Imagineu que dita plataforma habilita un espai on podem trobar totes les  nostres dades identificatives que ens proporciona qualsevol administració pública: estat, regió, comarca, municipi… que no són poques:.

  • Document d’identitat

  • Targeta Sanitària

    • Llibre de vacunació

    • Historial mèdic

  • Número de la Seguretat Social

  • Certificat d’empadronament

  • Carnet de conduir

  • Llibre de família

I també on podem trobar i descarregar els certificats digitals o acreditacions de dades no identificatives com:

  • Certificats d’estudis oficials

  • Registres de propietat d’immobles

  • Registres de propietat de vehicles

  • Propietat d’empreses

  • Responsabilitats públiques en entitats sense ànim de lucre

  • Contractes laborals signats

  • Tràmits judicials realitzats

  • Cotitzacions i impostos pagats

  • Declaracions de renda

  • Ajuts i subvencions dels que som beneficiaris

  • Càrrecs públics ostentats

  • Poders que hem delegat a algú o que algú ens ha delegat a nosaltres

I suposeu a més que la plataforma disposa també d’un camp de dades de contacte totalment editable per nosaltres mateixos com telèfons, adreces postals, etc. I més d’una per cada camp.

         Imagineu ara que des d’aquesta plataforma central es pot comprovar quina administració té accés a cada una de les dades, qui li ha autoritzat l’accés (nosaltres mateixos, un jutge, una altra administració per delegació…) i quin és el darrer cop que una administració pública ha accedit a cada una d’elles. Quin control que tindríem sobre les nostres dades, no?

         I imagineu a més que podeu escollir de totes les dades de contacte que heu introduït, quina doneu a cada administració (potser voleu que l’ajuntament tingui el vostre telèfon mòbil i la Generalitat només el fixe. O que les cartes de l’escola us arribin a la vostra casa de la platja perquè la d’on viviu la bústia està trencada… O un mail diferent pels escrits no certificats (recordeu que els certificats s’envien tots a la Bústia Electrònica Ciutadana Certificada). Ja no us hauríeu de preocupar per notificar a  cada administració pública un canvi de la vostra adreça o dades de contacte, o qui té quines, o si és rellevant o no on esteu empadronats de cara a notificacions.

         Imagineu que per accedir a aquesta plataforma només us cal un certificat digital, que no cal que aneu a buscar enlloc, perquè està dins el xip del vostre DNI, des d’on podeu instal·lar-lo al vostre ordinador o usar-lo temporalment posant el DNI al lector de targetes. I imagineu que dins del xip estan contingudes totes les dades identificatives, que són afegibles o extraïbles, i no us cal anar amb una targeta sanitària, un carnet de conduir, un DNI, la seguretat social, un passaport… perquè la mateixa targeta ja conté tota la informació, i segons quina administració intenta llegir-la proporciona unes dades, unes altres o totes.

         Aquesta plataforma compliria perfectament la llei de protecció de dades, perquè cada informació estaria compartimentada com ara segons les diferents administracions. Una no podria accedir a la de l’altra sense autorització, com ara. I a la vegada nosaltres tindríem control i accés des d’un a plataforma única a totes elles i a supervisar qui hi ha tingut accés.

         No sé si seria viable tècnicament emmagatzemar tota aquesta informació amb el sistema blockchain pel gran volum d’informació en moviment que suposaria, però estic quasi bé segur que sí. D’altra banda, fer-ho amb l’actual sistema de servidors també seria factible i segur, o fer un mix on la tecnologia blockchain només es fes servir per les dades més sensibles com les mèdiques, les d’identitat i la bústia electrònica.

         Doncs encara que sembli mentida això ja existeix. O està en camí i per pedaços. La Generalitat de Catalunya fa temps que ha obert el sistema “la meva salut” per l’àmbit sanitari amb moltes de les funcions que comento aplicades només a sanitat. D’altra banda moltíssimes administracions públiques ja tenen registres electrònics i de fet totes hi estaran obligades per una llei espanyola que va sortir fa un temps. El problema és que la majoria d’administracions catalanes ho fa cada una al seu rotllo, sense una finestreta única, i amb tecnologies diferents. En canvi Espanya, malgrat que funciona de forma molt mediocre, sí que està treballant en una plataforma única a la que cada cop dóna més contingut i proporciona una bústia electrònica ciutadana única. Us recomano visitar https://sede.administracion.gob.es/PAG_Sede/ServiciosElectronicos/ServiciosElectronicosAGE.html o www.060.es. Finalment, països com Estònia estant dècades per davant en aquest sistema i els ciutadans des que neixen ja tenen un número d’identificació digital i accés a tota l’administració, que treballa en la majoria de casos importants amb blockchain.

         I ara fem un exercici de política ficció. Més enllà de millorar la vida als ciutadans, la decisió d’adoptar una administració que no necessita de seus físiques permanents, té alguna implicació geopolítica? Doncs sí, molta. Estònia va començar a treballar en aquest model per tal de poder seguir funcionant com a administració encara que Rússia ocupés el seu territori de nou. I el blockchain per evitar que els hackers russos poguessin conquerir-los digitalment. És la por a perdre el control sobre les dades el que va espavilar una administració com la d’Estònia a fer un sistema que de retruc ha fet més fàcil la vida dels seus ciutadans i un país atractiu pels negocis per la seva poca burocràcia.

         I més a prop nostre, la Generalitat de Catalunya podria haver seguit tenint ella totes les dades i correus que va perdre el CTTI en mans de la policia espanyola quan aquesta s’hi va presentar abans del referèndum de l’u d’octubre. De facto, el 155 perdria molta força, doncs tota l’administració catalana podria treballar a l’exili. L’administració espanyola no podria fer-se amb el control de la informació catalana només arribant a unes oficines i seure davant un ordinador o clonant un servidor, estigui aquí o en altre país. Simplement o ets el funcionari autoritzat a accedir a les dades o no hi pots accedir.

         Evidentment amb les actuals competències de la Generalitat, per molt traslladades que estiguessin a aquest sistema, no es podria fer una administració totalment independent i paral·lela, perquè primer de tot requeriria que també tots els funcionaris s’exiliessin a treballar fora de l’estat per evitar que se’ls obligués a cedir el seu accés a un tercer, però a nivell tècnic podrien fer-ho, i segon i més important, si no tens el control de la recaptació d’impostos no pots mantenir la infraestructura, o en tot cas no pots oferir serveis ni pagar-los. Això només seria factible de mantenir si l’economia fos digital en la teva pròpia criptomoneda, cosa extremadament improbable a dia d’avui. D’altra banda, podries arribar a tenir una administració efectiva en allò que no impliqui béns materials i que la ciutadania reconegués com a autoritat legítima, com ara els casaments, divorcis, elevació a públic de contactes, reconeixement de situacions administratives, certificacions o obligacions contractuals. Però flaquejaria en tot allò que impliqués un bé material (perquè no disposaria de la força sobre el terreny per fer complir l’ordre administrativa o legal) o el pagament de diners en contraprestació (perquè no en tindria, atès que no en recaptaria). Però malgrat aquests punts dèbils, que una Generalitat que en la seva confrontació política amb l’estat hagués arribat a aquests nivells de desenvolupament administratiu hauria portat que la part dels catalans que se senten de nació catalana i que haguessin decidit mantenir-se com a usuaris de l’administració de la Generalitat Republicana haguessin posat en un seriós compromís de control de la situació al govern espanyol i a l’efectivitat de l’aplicació del 155. Podria arribar-se a donar aleshores una situació de bona convivència social sobre el terreny però a la vegada de l’existència de dues comunitats paral·leles de ciutadans en l’àmbit administratiu en aquells àmbits que no requerissin ni de la força pel compliment contractual (justícia i policia) ni de despesa econòmica.

         És o no és l’administració electrònica no sols un servei digne d’implantar per fer més fàcil la vida als administrats si no també un element de poder i influència a tenir molt en compte i estudiar en les relacions de poder entre estats i la capacitat de coacció geopolítica d’uns estats sobre altres?

 


Opina

Configuració
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "inclús" és un calc inadmissible del castellà.

    "fins i tot" està més de consolidat, per no haver de recórrer al castellà sistemàticament.
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "segur de que sí" és incorrecte. El "de que" és un calc del castellà que és inadmissible en català.

    El correcte és dir "segur que sí".
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "al seu rotllo" és un calc del castellà del "a su rollo".

    Les expressions o frases fetes encara que es tradueixen literalment continuen sent castellanismes ja que el sentit figurat prové del castellà. 

    A ningú no se li ocorreria traduir a l'anglès "to your roll" o en francès "à votre rouleau".
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "des de que" és incorrecte en català. Tornem amb el "de que" del castellà, és incorrecte.

    En català és "des que".
  • otger-golant 183 1 👍 26
    En català no és correcte dir "l’u d’octubre", el correcte és dir "primer d'octubre".
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "assentant-se davant un ordinador" és incorrecte.

    El fet de descansar davant d'una cadira, sofà,etc és "seure", no "assentar-se".

    Per tant la frase correcta és "seure davant un ordinador".

    Novament copiant del castellà!
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "u obligacions", aquest "u" en català NO existeix. És "o obligacions"

    Novament copiant del castellà.
  • otger-golant 183 1 👍 26
    "atès no en recaptaria", aquí t'has deixat el "que", és "atès que no en recaptaria".


  • otger-golant 183 1 👍 26
    "hauria portat a que" és incorrecte. O és "hauria portat a", o bé, "hauria portat que" però no "hauria portat a que". 

    És un calc del castellà inadmissible.

    Ni "a que", ni "de que" ni "en que".
  • otger-golant 183 1 👍 26
    Alexandre Figueres, escriure o parlar en català no és copiar del castellà sistemàticament.

    Són dos idiomes diferents, i l'un no està subordinat a l'altre, cosa que alguns com tu obliden continuament.

    Abans de publicar més articles, fes-nos un favor a tots i que te'ls revisi un corrector!
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.173.673 missatges
  • 216.713 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat