Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

El debat sempre ajornat sobre Sant Jordi

La diada de Sant Jordi ofereix una magnífica oportunitat per reflexionar sobre els índexs de lectura dels catalans. És cert que, comparats amb els espanyols, en sortim guanyadors; però també ho és que, comparats amb els centreeuropeus o amb els escandinaus, fem més aviat pena. No hi ha dubte que per Sant Jordi oferim una imatge envejable als turistes que ens visiten, però és flor d’un dia, un pur miratge, atès que la realitat diu que la resta de l’any les vendes baixen espectacularment. I si hi afegim que Sant Jordi s’ha convertit, d’una banda, en la diada dels llibres de les firmes que surten a la tele o que són més publicitades –només cal mirar les cues de les signatures–, i, de l’altra, en una competició per figurar en el rànquing dels ‘més venuts’, tot establint una nefasta associació entre nombre de vendes i valor literari, la cosa encara és més greu. Tanmateix, em consta que no hi ha la més mínima voluntat d’obrir un debat en profunditat sobre la qüestió. La premsa viu de rostres i xifres, i aquest és un material que el serveixen molt bé els grans grups editorials. Res a veure amb la lluita titànica que mantenen diàriament les editorials petites per fer-se un lloc als taulells i als aparadors.

És una sort i tot un privilegi que enmig d’aquestes tendències del mercat encara hi hagi catalans que estimin els llibres i que facin de la lectura una part més de la seva vida. Imaginem quin panorama tindríem si tothom pensés com certa senyora que, a propòsit de Sant Jordi, em confessava que mai no comprava llibres. “Et gastes vint euros en un llibre i només et dura una setmana. I després què en fas?”, em digué. “Dona”, vaig contestar-li, “un bon llibre és per sempre. Pots fer-hi anotacions, subratllar-lo, consultar-lo, rellegir-ne un paràgraf, reflexionar-hi o, senzillament, si t’ha agradat, gaudir l’agradable sensació de tenir-lo a les mans. ¿Vostè no valora els pensaments, les sensacions i les reflexions que li ha produït?”. “No res”, em va respondre, “els llibres ocupen espai, i si és un llibre petit no et surt a compte perquè et costa el mateix i l’acabes de seguida. Vostè és un romàntic, però jo no tinc temps per a romanticismes ni espai per als llibres. M’estimo més anar al cinema”.

Quina llàstima, vaig pensar. Quina visió més glacial que té dels llibres aquesta persona. No trobo correcte mesurar el valor d’un llibre en funció de la relació preu/nombre de pàgines. Seguint aquest criteri, els qui pensen així no haurien d’anar mai al cinema. O no és cert que, en proporció, resulta molt més car veure una pel·lícula que llegir un llibre? Com és possible que algú que diu que no llegeix, “perquè un llibre costa vint euros i només dura una setmana”, vagi al cinema a veure una pel·lícula que en costa vuit i que ‘només’ dura noranta minuts? 

És obvi que el cinema és un art meravellós perfectament compatible amb la lectura. No hi ha res que impedeixi l’alternança entre cinema i literatura. Altrament, hauríem de crear incompatibilitats absurdes entre cinema i teatre, posem per cas, o entre teatre i concerts... Per tant, és un error valorar un llibre pel nombre de pàgines que conté. Quevedo tenia un pensament molt interessant sobre això. Deia que hi ha llibres curts que, per entendre’ls com es mereixen, cal una vida molt llarga.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.066.218 missatges
  • 213.308 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums