Francesc Abad

Francesc Abad

Més informació

Opinió Francesc Abad

Eleccions a l'ANC: potencial imprescindible de país, relliscades, i crítiques massa interessades

Aquest dimarts la polèmica va irrompre en l’elecció dels membres del Secretariat Nacional de l'ANC, amb l’exclusió de la llista definitiva d’un dels candidats més “mediàtics”, el periodista Antonio Baños. La raó: haver participat en una tertúlia a mitjans de comunicació quan el reglament electoral expressament ho prohibeix. 

Antonio Baños no va parlar de res de l’ANC. Només va participar-hi com a tertulià, parlant de les coses genèriques que es parlen a les tertúlies. Però el reglament electoral és extremadament sever en aquest punt. Segurament ben intencionadament, per protegir la igualtat entre els diferents candidats. I una aplicació inflexible de la lletra d’aquest reglament ha generat una situació molt perjudicial per a l’ANC, en el sentit que ha obert la porta a tot tipus d’especulacions, generant un desgast absolutament innecessari i estalviable. 

Per què dic estalviable? Perquè al meu entendre la interpretació de la previsió del reglament s’havia de fer d’acord a la finalitat que persegueix i atenent a les circumstàncies de les persones. Antonio Baños és periodista i participa regularment en tertúlies als mitjans de comunicació. I si la finalitat era garantir la igualtat dels candidats, el que s’ha fet és privar d’aquesta igualtat a un candidat, perquè se l’impedia exercir el seu mitjà de vida, i a la resta no. Diferent hagués estat que hagués fet campanya demanant el vot cap a la seva persona, que no va passar. Així doncs una situació en la que tothom hi perd. 

Però una situació que ha estat molt aprofitada pels habituals haters de l’Assemblea per a abraonar-s’hi en contra, amb una crueltat repugnant i inadmissible. És una crítica que casualment m'ha semblat aprofitada per certs sectors de l’independentisme, els que ara demanen abraçar-se al PSC-PSOE. L'ANC, enmig dels temps convulsos que ens ha tocat viure, ha sabut i procurat en tot moment mantenir una actitud d’independència i neutralitat en relació als partits polítics i d’exigència, però alhora lleialtat constructiva a l’agenda del Govern, que era, o això ens pensàvem tots, l’agenda de tots els partits polítics independentistes, perquè així estava pactada. 

I aquesta lleialtat republicana de l’ANC al President i al Govern legítims, semblava no ha agradat gaire a alguns que consideraven que havia de tenir un paper més submís als partits polítics, concretament al seu. I així han aprofitat aquesta relliscada per llençar-se amb tota mena d’atacs contra l’ANC. 

Mireu, l’ANC ha estat i és el motor principal del procés independentista. I així ha de seguir-ho sent. Per fer-ho ha de ser forta, i aquesta fortalesa és qui més la posa a prova permanentment assumint el pes de totes les convocatòries i convertint-les en mostres d’inequívoca voluntat popular per la independència i la llibertat dels presos. 

La llista de candidats que s’han presentat al Secretariat Nacional evidencia aquesta fortalesa. Molts noms i noms potents, gent de trajectòries molt diferents, gent que pot aportar perfils molt complementaris perquè l’ANC segueixi sent el que tots volem, perquè l’ANC estigui en les millors condicions possibles per als molts reptes que ara mateix tenim pel davant. 

Voldria assenyalar alguns noms, com els d’en Joan Canadell i en David Fernández, del CCN, que han fet una tasca extraordinària en l’extensió de l’independentisme a tots els nivells, amb una pedagogia bàsica per ajudar a entendre la discriminació sistemàtica que pateix Catalunya per part d’un estat podrit i del potencial d’estat que té Catalunya. Noms com el de n’Adrià Alsina, la Laura Arenas, la Montse Daban, que han fet moltíssima feina i molt ben feta a l’ANC. O com en Lluís Junyent, incansable coordinador a Cornellà de Llobregat, la meva assemblea territorial. Gent amb perfils històrics de militància independentista, com en Xavier Serraïma, en Marc Sallas, en Manel Pardo o en Pep Cruanyes. Gent amb perfils molt diferents però que cadascun en el seu àmbit pot aportar moltíssim a l’ANC, en Xavier Fähndric, en Tayssir Auzouz, l’Albert Donarie, en Paco Martínez o la Montserrat Tudela. 

Són només alguns dels noms que evidencien aquest dinamisme i potencial de l’ANC. N’hi ha més, i sé que sóc injust no repassant tota la llista. He volgut fer només una petita relació. Us convido a revisar les notes biogràfiques i idees que ens traslladen els diferents candidats a la pàgina expressament habilitada per l’ANC. 

Dissabte vinent tothom a votar. A qui millor cregui pot servir als interessos de l’ANC que són els interessos de la República, de la independència. 

Com a criteri, el que considero cabdal, i aquests noms que he relacionat crec compleixen el requeriment: donar suport a candidats que aportin valor afegit, feina feta contrastada, compromís, i que, alhora, aposten per seguir mantenint la independència i la neutralitat davant els partits de l’ANC. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.159.456 missatges
  • 216.257 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat