Oriol Ibàñez

Oriol Ibàñez

Més informació

Opinió Oriol Ibàñez

'Hem de parlar'

Vivim una època convulsa, és innegable. El referèndum del primer d'octubre de 2017 va ser un punt d'inflexió en la història d'aquest país. Per la prèvia, la preparació d'una votació sense permís de l'estat (corre-cuites, escorcolls, detencions, etc), pel desenvolupament (la violència exercida per l’Estat espanyol i per, malgrat això, l’elevada participació dels ciutadans) i pel que va passar posteriorment: les detencions dels líders de les entitats sobiranistes, la proclamació de la República i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. El punt mort després del 27 d’octubre, la sortida del país del president i de part del govern (potser ho haurien d’haver fet tots?) i la detenció de la resta va ser l’espurna del desconcert. Aleshores vam saber que un dels motius de tot això va ser que hi havia una amenaça greu de violència. 

Les eleccions del 21 de desembre van ser el següent moment de confusió. Què havien de fer els partits que havien donat suport al govern i tirat endavant el camí cap a la República? Finalment, tots, sense exclusió, van optar per presentar-se en unes eleccions que no havien convocat. Els programes de les tres formacions eren diferents i els resultats que van obtenir, també. Tot i això aquests partits van obtenir, de nou, la majoria absoluta. 

Aquí van seguir, però, les dissensions. El cap de llista de la força més votada dels partidaris de la República era a Bèlgica i no, malgrat el que deia el seu eslògan, no tenia previst de tornar. I aquí va començar el ball de bastons: que si l’investim encara que sigui fora, que si la prioritat és constituir govern perquè ara ens governen des de 600 quilòmetres, que si investim Puigdemont tindrem més presos i més temps els que ja hi són, que si l’acord de govern entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no avança cap a la República, que si l’Estat espanyol no pot decidir qui és i qui no el president. I vinga divergències. I així ja portem vora cinc mesos sense govern català.

I aquí és on apareix la frase que encapçala l’article: «hem de parlar». Sí, aquella que diu un membre de la parella a l’altre i aquest darrer se li posen els pels de punta. Aquella frase que es fa servir quan les coses van malament i el que l’expressa ja ha donat moltes voltes a la situació de la parella. Sí, no ens enganyarem, aquella frase que a voltes posa fi a la parella. Però aquella frase que demana sinceritat i transparència. Que exigeix lliurar-nos de prejudicis. Doncs potser ha arribat el moment que aquesta frase arribi als partidaris de la República: «hem de parlar». I mirem-nos al mirall, i despullem-nos, i analitzem el que tenim -que és molt!- i fins on hem arribat -que és molt lluny! 

Si seguim pensant que l’única solució viable perquè els ciutadans d’aquest bocí de terra puguin viure millor és la construcció d’un nou país tracem un nou camí si el d’ara no ens ha permès assolir l’objectiu anhelat, sumem al projecte les persones que ens falten per superar els que ens impedeixen augmentar els drets i les llibertats dels nostres conciutadans i, conjuntament i amb consens, plantegem l’assalt definitiu a la República catalana. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.066.234 missatges
  • 213.308 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums