Mariona Isern

Mariona Isern

Més informació

Opinió Mariona Isern

La recompensa dels likes

El programa 30 minuts de diumenge passat ens va oferir un reportatge sobre l’addicció que infants i adolescents tenen a les xarxes socials i quines conseqüències pot tenir pel seu creixement i desenvolupament. Tot mirant el programa, vaig recordar com utilitzàvem les pantalles, a casa, quan érem petits. Llavors, les úniques pantalles a les que podíem accedir eren les de la televisió i les de l’ordinador.

Teníem només una televisió a casa –ara la majoria de llars en tenen dues- i eren d’aquelles que no tenien ni comandament a distància. Els nostres àpats eren la mar de divertits fins que algun dels nostres progenitors ens deia que ens aixequéssim de la taula per anar a apujar el volum de la televisió ja que era l’única manera de fer-ho. Això feia que els petits de casa tinguéssim una dependència nul·la de la televisió precisament perquè no era útil ni còmode.

Actualment, vivim tan sotmesos a les xarxes socials i les eines que tenim a la nostra disposició per utilitzar-les que és difícil que aquestes no arribin als més petits. No obstant, que sigui complicat no vol dir que sempre els haguem d’entretenir amb mòbils o tauletes perquè s’estiguin quiets. La tecnologia no pot ser una solució immediata per fugir de la nostra responsabilitat amb ells. 

Per controlar l’addicció dels més petits, comencem per plantejar-nos si els adults no som els primers addictes a la tecnologia. Els nens ho imiten tot i si ens veuen als adults contínuament teclejant al telèfon mòbil, és evident que voldran assemblar-nos a nosaltres. Ningú és addicte per casualitat.

Això no vol dir que no coneguin els usos que poden tenir aquest tipus d’eines tecnològiques però amb una mesura i no com a forma de vida. La pregunta que ens hauríem de fer és quina societat tindrem d’aquí uns anys si realment els infants i adolescents tenen addicció a les pantalles. Tothom anirà a la recerca de la recompensa ràpida i fàcil a través de likes? Els hi estarem ensenyant que la vida és fàcil, immediata i que tot serveix per aconseguir popularitat?

Els pares que necessiten que algú els digui que el seu fill no ha de passar-se tot el dia enganxat al mòbil és que tenen un problema i no en poden culpar a ningú més que a ells mateixos. Potser el problema no són les pantalles sinó l’ús que en fem i fins a quin punt ens acaba condicionant. Si, als adults, aquests aparells ja ens desconcentren i són una bona pèrdua de temps, quines conseqüències poden tenir pels més petits –i no tan petits- quan estan en època de creixement i de formar la seva personalitat?

Al programa de TV3, es va donar molta importància d’aquesta addicció a la dopamina que suposadament és la hormona de la felicitat. La dopamina, quan rebem un like a les xarxes, produeix una descàrrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà i a poc a poc, ens va convertint en addictes. Segurament que hi té molta importància però no hauríem d’oblidar que afortunadament, el control a la vida depèn molt més de la ètica i la intel·ligència que de la dopamina.

Com en tot, el que veiem a casa acabarà condicionant-nos. Tot el que veiem que fan a casa els nostres pares ho acabarem aplicant a la nostra vida de la manera que sigui i això, ho vulguem assumir o no, té les seves conseqüències.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.158.067 missatges
  • 216.211 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat