Publicitat

Vicenç Ruiz

Vicenç Ruiz

Més informació

Opinió Vicenç Ruiz

Open data: volem les molles o el pa sencer?

Dissabte passat es va celebrar el Dia Internacional de les Dades Obertes. En aquest mateix diari, es publicà un molt bon article de Núria Espuny, directora general de transparència, dades obertes i qualitat democràtica, on mostrava la clara voluntat política d’aprofundir en l’obertura d’informació pública com a mecanisme de democratització i participació ciutadana. En concret, emfatitzava el canvi de paradigma que suposa l’actual doble aproximació a les dades obertes: d’una banda, entendre que cal publicar en format reutilitzable tot allò que no està específicament prohibit i, de l’altra, que cal fer comprensibles aquestes dades, cal “donar eines i capacitar a la ciutadania perquè en faci ús”.

No podem estar més d’acord amb aquest enfocament. Per això volem insistir un any més en la necessitat que les institucions incorporin als portals de dades obertes el conjunt d’informació elaborada pel sistema arxivístic del país. Només una breu comparació: la Generalitat ofereix 545 datasets i l’Ajuntament de Barcelona en dóna 463 en els seus respectius catàlegs d’open data. A Arxius en línia, portal de la Generalitat que ofereix accés a la informació pública custodiada tant a l’Arxiu Nacional com a la Xarxa d’Arxius Comarcals, hi trobem un total de 5833 fons documentals. És a dir, 5833 datasets que inclouen més de tres milions de registres. Per la seva banda, el catàleg en línia de l’Arxiu Municipal de Barcelona dóna accés a més de mig milió de registres.

Aquests conjunts de dades “arxivístiques” són també informació pública i gaudeixen, com a mínim, de la mateixa qualitat que la resta de datasets oberts que trobem als portals de transparència. Per contra, els ciutadans no podem disposar en obert d’ells perquè, simplement, les administracions mantenen un marc mental patrimonialista que els impedeix actuar amb la mateixa naturalitat que la societat civil. Així, entre els projectes presentats a la jornada organitzada per Iniciativa Barcelona Open Data el passat dia 3 hi convivien Digiwhist (un projecte d’abast europeu contra la corrupció), de Xnet, amb la base centralitzada de víctimes del franquisme de l’IHR. 

Com el lector pot imaginar, el global d’informació provinent dels serveis d’arxiu de totes les administracions que es podria alliberar fàcilment és molt més gran que l’apuntat aquí. Tinguem-ho clar: sovint, allò que fixa la cesura insalvable que acaba dictant quin tipus d’informació pública s’obre i quin no és únicament la dependència orgànica. Una dependència que aconsegueix frenar tant la voluntat política com el marc normatiu (que sí entén tota la informació pública com un sol continuum) i que, a la pràctica, suposa un tractament tècnic diferenciat que impossibilita el mateix nivell de maduresa en accés i reutilització de les dades. 

Vist el pes que, encara, manté aquesta vinculació orgànica, potser ha arribat ja el moment d’integrar també orgànicament tot el cicle de vida de la informació pública. Començant per la Generalitat. No perdem una nova legislatura: arxius, gestió documental, transparència i dades obertes han de tenir un mateix full de ruta tècnic, sota una sola direcció política. La transformació digital i la democratització efectiva de l’administració en depenen. Parafrasejant al gran Ovidi, als ciutadans ja no ens alimenten les molles, ja volem el pa sencer de la informació pública.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.203.661 missatges
  • 217.832 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat