Alexandre Figueres

Alexandre Figueres

Més informació

Opinió Alexandre Figueres

Ens cal una Societat d’Inversions Patriòtiques

Durant els mesos previs i posteriors al dia u d’octubre vam veure com moltes grans empreses amb seu social a Catalunya ens amenaçaven de marxar de Catalunya. Encara que com ja vaig explicar en un altre article això no té afectació real en l’economia catalana, i que de totes les que van dir que canviarien de  seu social realment només ho han fet unes quatre-centes, i que a més cap ha traslladat el seu teixit productiu fora del nostre país (cosa que sí que afectaria la nostra economia), el que és evident és que el catalanisme té de fa temps un combat amb moltes grans empreses.

El té en dos fronts:

  • Propagandístic i amenaçador: l’amenaça de trasllat de les seus socials, de fuga de capitals o de clausura de grans esdeveniments empresarials fets a Catalunya com el Mobile World Congress si seguim pel camí de la independència.
  • Lingüístic: la dura batalla perquè les grans empreses respectin les lleis de protecció del català en matèria d’etiquetatge i atenció al client.

La societat civil catalana (la de debò, no aquesta entitat que n’ha agafat les sigles) fa temps que batalla per respectar els nostres drets culturals, pressionar les grans empreses instal·lades a Catalunya, amb més o menys èxit segons el cas. Portem anys de pugnes, conflictes i reivindicacions amb moltes grans empreses de Catalunya. I vull remarcar el tema “grans”, perquè la majoria de PIMES, les que són realment el teixit productiu del país, les que no depenen del BOE ni tenen complexos entramats d’interessos amb altres societats espanyoles, saben que el millor que els pot passar és la independència de Catalunya.

Tanmateix, amb les empreses catalanes que estan controlades per persones o grups amb un sentiment de catalanitat, aquesta batalla no és necessària, per gran que siguin. Pensem en empreses com Bonpreu, Grífols, Parlem, etc.  Això ha fet veure la necessitat de tenir empreses nacionalment compromeses a la vegada que resultava obvi que aquest factor nacional els hi dóna un plus davant bona parta de la societat catalana. Ara bé, es depèn de les necessitats econòmiques i de les ganes de mantenir-se en el sector dels seus propietaris.

D’altra banda, com a resposta a aquests greuges que ens generen les grans multinacionals, hi ha hagut un auge de creació de noves empreses, normalment des de l’àmbit del sector cooperatiu, que fessin la competència a les grans amb una visió clarament nacional catalana: Som Energia, Som Connexió, Coop57, Petrolis Independents... Més enllà de l’èxit o no d’aquestes noves empreses, és obvi que encara no han aconseguit desbancar, i serà molt difícil que ho facin, a les empreses a les quals la majoria de la gent està acostumada a recórrer i utilitzar.

Des del meu punt de vista, seria més eficient que un gran col·lectiu organitzat de persones aconseguís prendre un control significatiu de les empreses que més solen estar en pugna amb l’independentisme, sobretot els bancs, les empreses de serveis i les de l’oci.

A Catalunya som com a mínim dos milions de catalans independentistes majors d’edat, segons les darreres eleccions. Ara suposem que un grup d’emprenedors d’aquests que estan bregats en mil i una històries empresarials crea una societat d’inversió privada, una d’aquestes on tu poses els calerons, i a canvi et converteixes en accionista de la societat i en reps una rendibilitat.  Suposem ara que els promotors, patriotes de pedra picada, decideixen que per evitar que la societat acabi controlada per no independentistes, és necessari per poder-ne comprar accions la recomanació d’un soci ja inversor, teixint una xarxa de complicitats i avals des dels primers inversors cap als següents. O això, o s’estableix alguna clàusula legal que impedeixi desviar-ne la intencionalitat.

Suposem ara que cada català major d’edat i independentista decideix fer l’acció patriòtica d’invertir deu euros al mes en la dita societat. Hi hauria per descomptat qui invertiria més, qui menys, i qui malgrat tot no posaria ni deu euros per aquesta causa igual que tampoc els va posar per la Caixa de Solidaritat. En aquest cas com a mínim no seria un fons perdut, sinó que hi hauria un retorn econòmic.  En qualsevol cas, suposarem que sobre la base dels dos milions de catalans independentistes, la mitjana que ens surt és de deu euros per persona al mes... Això són vint milions d’euros mensuals, és a dir, dos-cents quaranta milions d’euros l’any per invertir en la compra d’accions d’empreses estratègiques fins al punt que l’opinió d’aquest grup inversor sigui clau en la presa de decisions de l’empresa que s’hagi determinat com a objectiu.

Òbviament no es podria aspirar a comprar CaixaBank, que val uns vint-mil milions d’euros, però sí que seria suficient per comprar MediaPro en quatre anys (900 milions d’euros),  Caprabo també en quatre anys (884 milions d’euros el  seu 51%) o fer coses més ràpides  en un sol any, en que per exemple es podria comprar el RCDE Espanyol, el Grup Balañà o el Grupo Zeta (editors d’El Periódico).
I si s’aspira a grans fites i es té paciència i encert,  en trenta anys es podrien comprar el 100% de Mercadona o la meitat d’Abertis (vora uns 8000 milions d’euros cada opció). De fet tot sovint no cal tenir ni la meitat de l’empresa, sinó ser l’accionista més gran.

Independentment de la grandària de les empreses que es volguessin abordar accionarialment, o si es vol optar per comprar i ajudar a créixer alguna de les petites dotant-la de recursos econòmics per arribar a ser una gran empresa, crec  que una societat d’inversions amb clara vocació catalanista en l’àmbit cultural i independentista en l’àmbit polític, juntament amb una patronal seriosa, són claus per fer fort l’independentisme allà on més difícil té penetrar, que és en el gran teixit empresarial de sectors estratègics que s’han llaurat sobre la base de la dependència de Catalunya vers Espanya.

La iniciativa d’aquests projectes no és tècnicament política, però el seu impuls i la crida d’aquesta necessitat perquè algú en reculli el guant i rebi suports des de la societat civil sí que ho és. Els catalans som un poble que ha demostrat ser increïblement col·laboratiu i organitzat, i un gran amant de la creació d’empreses. Estic segur que ben gestionada i de forma que el poder quedés no en unes poques mans de grans adinerats, si no en una gran massa crítica de ciutadans inversors que fes valdre el respecte al fet nacional per part de les empreses que controla per damunt d’altres variables donaria un gran resultat i ens enfortiria com a país.


Opina

Configuració
  • cortsenc 3.112 15 632 👍 9
    Som Energia té actualment 70.000 contractes i té un creixement sostingut d'un 50% anual. No se quantes empreses poden tenir aquest crexiement sostingut, però es bastant clar que és una alternativa consolidada.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.109.424 missatges
  • 214.688 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums