Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

La provocació de Macron a Còrsega

L'estat francès segueix amb la mateixa mentalitat colonial del passat. És prou coneguda la seva incapacitat de solucionar, per la via democràtica, els anhels de llibertat dels pobles. Cal recordar la sagnant guerra d’independència d'Argèlia, amb més de 55.000 morts, o la d'Indoxina, en què va perdre progressivament Laos, el 1949, Cambodja, el 1953 i, finalment, Vietnam, amb la decisiva derrota francesa del 1954, amb la partició, la retirada francesa i l'entrada en conflicte dels EEUU.

La victòria aclaparadora de la coalició Pè a Corsica, per majoria absoluta, amb el 56,46%; la desmilitarització del FLNC des del 2012 i la manifestació del passat 3 de febrer, amb més de 30.000 persones, podien fer preveure una actitud conciliadora i d'obertura en la primera visita del representant de França a Còrsega.

La visita del premier francès, Emmanuel Macron, a Còrsega, coincidint amb el 20è aniversari de la mort a trets del prefecte Erignac a Ajaccio, no presagiava res de bo, i així ha sigut.

L'acte d’homenatge al prefecte Erignac es va convertir en un acte d`afirmació francesa i una provocació per als corsos, com ho mostra el fet que vingués acompanyat de Jean Pierre Chevenement, ministre de l'interior l'any 1988 i responsable de la investigació en què es van cometre tota mena d’irregularitats en nom la raó d'estat, amb millers de detinguts, empresonats durant anys sense cap mena de prova, guerra bruta sota el comandament del nou prefecte Bernat Bonet (molt conegut pel seu anticatalanisme en el seu anterior destí a  la Catalunya Nord), amb la participació directa de la policia en atemptats i incendis contra restaurants corsos, fets  pels quals Bonet va ser processat i condemnat junt amb altres comandaments militars a l'illa.

Emmanuel Macron, a més de la provocació de portar l'exministre de  l’interior, Chevenement, no va tenir en cap moment, en el seu discurs xovinista, unes paraules per a les persones que van patir les irregularitats i excessos judicials i policials ni va fer cap menció a les víctimes corses del conflicte. Els col·legis d’advocats de Bàstia i Ajaccio han criticat durament el discurs xovinista de Macron i, fins i tot, el president de l'executiu cors, Gilles Simeoni, ha parlat de discurs de venjança.

La visita de Macron va continuar, després de l’homenatge a Claude Erignac, a l'ajuntament d’Ajaccio, l’únic bastió unionista que queda a l'illa. Més tard, la visita llampec, i quasi clandestina, a la col·lectivitat territorial de Còrsega, governada amb majoria absoluta pels nacionalistes, molt accidentada per la negativa a fer la visita institucional si no hi havia la bandera francesa.

Ahir dimecres, Macron es va traslladar a Bàstia, on estava prevista la intervenció política pública davant les entitats econòmiques i institucionals de l’illa. Al migdia es va fer un dinar oficial a la Prefectura de Bàstia, al qual les autoritats polítiques de l’illa, tant el president de l’Executiu, Gilles Simeoni, com Jean Guy Talamoni, president de l’ Assemblea de Còrsega, van fer boicot i no hi van participar.

A la tarda, Macron va fer un discurs, molt esperat per tota la societat corsa, en què havia de respondre a les reivindicacions del govern de l’illa, compartides per tots els agents socials, empresarials, sindicals i per la majoria de la població.

Les reivindicacions eren elementals:

  • Menció especifica a la constitució francesa que ha de permetre un estatut d’autonomia per a Còrsega.
  • Trasllat dels presos polítics a Còrsega.
  • Aplicació de mesures d’amnistia com a resolució total del conflicte.
  • Cooficialitat del cors.
  • Llei de protecció del litoral.
  • Estatut de resident.

Macron va fer un discurs en clau francesa, amb un to dur de discurs totalment neocolonial. En cap cas un gest d’obertura ni de voluntat de pacificació i reconciliació, després de més de 40 anys de conflicte. A la sala on el president francès va fer la conferència, hi havia cinc banderes franceses i europees i cap de corsa i, al faristol, una faixa amb la bandera francesa. A més, a l’inici de l’acte, els representants del govern cors s’han trobat que no tenien un lloc reservat, tal com marca el protocol més elemental.

El discurs va ser de fermesa de la república envers les legitimes aspiracions del poble cors. Res d’autonomia, res d’acostament de presos, res d’amnistia, res de fiscalitat, res d’oficialitat. Només es va comprometre a proposar d’estudiar la possibilitat d’incloure un reconeixement específic de Còrsega, dintre l’article 72 de la constitució francesa com ja tenen altres regions, per exemple l’Alta Franca, sempre i quan el senat de la República hi doni suport. Aquest mateix senat que va votar contra la signatura de la carta del drets lingüístics.

El discurs de Macron es pot resumir en un total menyspreu per a la majoria del poble cors i les seves institucions, més recentralització i més desplegament d’efectius policials a l’illa.

La resposta de l’independentisme cors no s’ha fet esperar. El president de l’Assemblea corsa, Jean Guy Talamoni, ha remarcat que els corsos han estat humiliats. El sindicat d’estudiants, que té una gran representació, ha cridat a fer una jornada d’Isula morta, é a dir, una aturada general, per al proper dilluns. Davant el desencís que han provocat les declaracions de Macron, Petro Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari de Corsica Libera, ha dit: “Nosaltres estem disposats a dialogar, a renunciar mai”.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.027.757 missatges
  • 212.079 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums