Vicenç Ruiz

Vicenç Ruiz

Més informació

Opinió Vicenç Ruiz

Evidències de l'1 d'octubre

Quatre mesos després del referèndum, els materials gràfics i audiovisuals generats aquells dies per la mateixa gent que va voler expressar la seva voluntat votant davant un mandat judicial que facultava les forces de seguretat a impedir-ho han adquirit oficialment valor legal. Com ha succeït aquesta mutació? Doncs ben senzill. El jutjat que investiga les càrregues policials ha demanat als Mossos que facin d’arxivers: han de contextualitzar (lloc, hora, provinença) el conjunt d’imatges aportades pels denunciants, garantint-ne la integritat (sense cap tall ni cap software de tractament) i ordenant-les per col·legis electorals de forma que reflecteixin la seqüència dels fets a cadascun d’ells.

Afortunadament, en l’actual marc de la societat digital els estats han perdut definitivament el monopoli tècnic de la representació persistent de les seves activitats. Així, els documents oficials, aquestes representacions persistents, no són ja els únics que deixen testimoni a curt i llarg termini d’allò que està passant. Ara bé, com fa patent l’ordre del jutjat, per poder contraposar les gravacions i fotografies d’aparells mòbils a les interlocutòries fiscals i informes policials cal convertir les primeres en documents d’arxiu. Es confirma, doncs, que no s’havia de fer memòria de l’1 d’octubre, sinó arxivar el moment.

Cal recordar, però, que els documents d’arxiu ni neixen espontàniament ni són neutres. No reflecteixen la realitat, sinó que la codifiquen d’acord a un seguit de procediments que han estat dissenyats seguint uns criteris jurídics, polítics i socials previs. És a dir, la càrrega d’interpretació que converteix les representacions en informació no es fixa posteriorment sinó que, en bona mesura, ja ve de sèrie. Quan la legalitat vigent és també hegemònica, la natura parcial de la informació que contenen passa força desapercebuda. És només quan la primera entra en crisi que es produeix una clara dissonància entre significat i significant de la segona. Llavors es mostra de forma crua com el valor d’evidència no rau en el document mateix, sinó que es construeix socialment i, en concret, per aquells sectors socials que ostenten el poder.

L’exemple més clar l’hem tingut aquesta mateixa setmana, ja que en paral·lel a la causa oberta per les denúncies de les càrregues hi trobem també tres causes per desobediència i, fins i tot, delictes d’odi (el cas de Jordi Pesarrodona i el seu nas de pallasso) fonamentades en informes de la Guàrdia Civil que empren també com a evidències els documents de l’arxiu social generat entorn al referèndum.

Aquesta ambivalència demostra, per tant, com no podem desvincular mai la dimensió política i la dimensió tècnica de l’arxiu. Des de les fotografies de la Comuna de París als tuits de la primavera àrab, els materials generats com a llavor d’un nou ordre han acabat servint com a fonament del vell si, políticament, el primer no ha reeixit. O, dit d’una altra forma, la pervivència d’un nou marc legal és impossible sense la participació efectiva, majoritària i democràtica de la ciutadania en el procés de construcció d’evidències que el sustentin.


 

 


 


 


 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.085.485 missatges
  • 213.919 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums