Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

La mercantilització de la llengua

L’entrada al segle XXI s’ha caracteritzat per una sèrie de canvis tecnològics, econòmics, socials i culturals que han estat descrits, depenent de l’autor i les característiques del seu enfocament, com a capitalisme tardà, societat de la informació o modernitat líquida (Beck, 1998; Castells, 2003; Giddens, 1995, Bauman, 2006). En aquesta nova societat, la llengua, és a dir, les llengües i els dialectes, els registres i les habilitats comunicatives, els repertoris i els capitals lingüístics, canvien no sols de formes sinó també de funcions socials, i adopten noves prestacions per als nous i renovats espais socials.

Des d’un punt de vista d’organització econòmica, superada l’etapa del fordisme i el taylorisme, almenys als països més desenvolupats, el món camina cap a un sistema econòmic capitalista postindustrial que fa del consum massiu el principal motor de prosperitat econòmica. Aquest sistema activa la mercantilització creixent de tots els aspectes de la vida, i això transforma la percepció de les llengües, que són avaluades més i més en termes de capitals lingüístics i sotmeses a valoracions canviants en uns mercats interconnectats que es reorganitzen en funció de variables múltiples que ja no poden ser controlades tan estretament per l’administració estatal com era el cas només poques dècades enrere.

La transició cap a una economia de serveis ha incrementat la mercantilització de les llengües: en l’època insdustrial, la paraula era gairebé sobrera i allò que es valora(va) eren les destreses manuals i la capacitat de repetir les mateixes tasques físiques de manera infinita. En la nova societat de la informació, creixen les empreses de serveis, els centres d’atenció al públic (presencials o telefònics) i una gran varietat d’ocupacions en què el valor afegit es deriva de la capacitat de realitzar determinades tasques comunicatives, ja sigui la venda telefònica, l’assistència al client bancari o la creació de cursos massius a distància (Duchêne & Heller, 2012). 

Bona part dels canvis del capitalisme tardà es desenvolupen sobre la base de la ràpida expansió d’una economia en xarxa basada en les tecnologies d’informació, comunicació i transport que està generant una veritable societat de la informació. I és que en la nova economia, el control de la informació esdevé molt més crucial del que havia estat en models socioeconòmics previs. En el nou mercat planetari interconnectat dia i nit per les noves tecnologies, els capitals, les persones i la informació circulen a una velocitat mai no vista. D’una banda, les noves tecnologies democratitzen l’accés a capitals lingüístics abans reservats a les elits: internet facilita que tothom pugui accedir a materials abundants i atractius en infinitat de llengües amb capacitat per desplaçar-se físicament a l’estranger o costejar-se una formació plurilingüe, i les TIC faciliten eines de traducció i suport lingüístics que afavoreixen la superació de moltes barreres lingüístiques. Simultàniament, però, l’obertura de mercats de la societat xarxa difon la valoració hegemònica de determinats productes culturals estretament associades als seus suports lingüístics.

Després de dos segles d’esforçar-se per convertir-se en el marc econòmic, polític i comunicatiu per excel·lència, l’estat nació es veu obligat a acceptar limitacions inesperades i, el que és més important, aquestes limitacions són percebudes per les poblacions. Segons la tesi d’Ulrich Beck la vella societat industrial està essent substituïda per una societat del risc que converteix la gestió del risc en la principal característica de l’odre mundial, un risc que procedeix menys dels perills naturals que de les incerteses creades. Independentment de si han aconseguit o no el propòsit de minoritzar la diversitat lingüística interna, l’estat nació de començament del segle xxi es veu obligat a acceptar quotes variables de pluralisme des de baix —provinents de les poblacions autòctones no totalment assimilades, però també de les minories sorgides de les immigracions—, des de dalt (organitzacions supranacionals) i fins i tot del mercat econòmic. Després de dècades d’esforçar-se per imposar els seus respectius multilingüismes, els estats nació es veuen en la necessitat d’impulsar la poliglotització dels seus ciutadans per tal de millorar en la competitivitat.


 

Bibliografia

Castells, M. (2003). La societat xarxa (Vol. vol. I). Barcelona: Editorial UOC.

Bauman, Z. (2006). Vida líquida. Barcelona: Paidós.

Beck, U. (1998). La Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Barcelona [etc.]: Paidós.

Duchêne, A., & Heller, M. (Ed.). (2012). Language in Late Capitalism: Pride and Profit. New York: Routledge.

Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo: el yo y la sociedad en la época contemporánea. Barcelona: Península.
 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.030.344 missatges
  • 212.158 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat