Teresa Tort

Teresa Tort

Més informació

Opinió Teresa Tort

Ponts estables cap a vies de progrés

Temps enrere els meus coneguts es posicionaven a una banda i l’altra de la frase ‘A mi no m’interessa la política’. A la banda del sí, n’hi havia un grapat; a la del no, moltíssims més.

Mirar ara cap aquell punt em sembla mirar molt enrere. En una sola dècada, al cantó del sí s’hi ha anat congregant tanta gent que es fa difícil eludir aquesta conversa. L’explicació òbvia és que s’ha destapat la relació causa-efecte entre el que fem a escala individual, però connectats a una comunitat, i les condicions més generals en què estem immersos. Dit en altres paraules, hem descobert la força de l’acció col·lectiva. Fer coses s’ha tornat un esport nacional. I al cap d’un temps sostingut de practicar aquest esport, els efectes en comencen a ser explícits. Mentrestant, els que s’ho han estat mirant tot amb poca curiositat o amb una certa distància s’han sentit cada vegada més interessats per entendre aquesta pràctica. I, a última hora, alguns s’hi han afegit amb entusiasme.

Evidentment, aquest retrat neutre d’allò que tothom entén per procés no explica les tensions creixents que han arribat a provocar situacions inadmissibles en un estat de dret. Per començar, situant-nos en l’àmbit estricte de la política institucional, la pugna dels poders per canviar o per mantenir les regles de joc ha acabat en un combat totalment desigual. Arran d’això, justícia ha esdevingut el terme més devaluat del moment que vivim.

D’altra banda, si ens centrem en l’àmbit del debat ciutadà, la perspectiva d’anàlisi que tenim uns i altres –els del sí a la política i els del no– resulta també clarament desigual. Per exemple, respondre a la pregunta ‘Quan va començar tot?’ no és gens trivial. I a partir d’aquí, entendre’s no resulta fàcil, perquè no es tracta només de confrontar idees oposades o divergents, sinó de posar en un mateix pla experiències vitals poc o gens equiparables. Debatre sobre com s’ha de millorar la societat des d’una posició de confort davant d’una posició de disconformitat provoca, indefectiblement, discursos allunyats.

Ara bé, de tots els subjectes que públicament entren en joc en el context actual, el posicionament més incomprensible o, fins i tot, més reprotxable correspondria al dels intel·lectuals, comunicadors i predicadors diversos que revesteixen la seua erudició d’una superioritat moral inqüestionable. Justament aquells que es recreen en allò de ‘Tant els uns com els altres...’ no solament no mostren gens d’empatia pels que estan objectivament en una posició més feble sinó que pretenen aprofitar l’ocasió per a erigir-se com a salvadors dels pretesament ofuscats.

Vist el panorama, entendre’s serà un repte constant perquè partim de la diversitat i de la discrepància i perquè en el futur les haurem de continuar conservant com a valors positius. Necessitem, doncs, començar a compartir de manera pràctica i efectiva alguns conceptes a fi de bastir ponts estables que ens ajuden a obrir vies de progrés social i de llibertat. De moment, podem provar amb aquests 6 noms acompanyats de 6 adverbis:

 

veritat, constantment;

respecte, sempre;

raó, sovint;

passió, de tant en tant;

generositat, també;

desmemòria, mai.

 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.122.107 missatges
  • 215.077 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums