Vicenç Ruiz

Vicenç Ruiz

Més informació

Opinió Vicenç Ruiz

Als arxius, ciutadans!

“Aux armes, citoyens!”. Tots reconeixem aquesta proclama de la Marsellesa. Potser no tant el context en què l’himne es va composar: la guerra contra Àustria de 1792, que donà lloc a la Primera Coalició, formada per les monarquies absolutistes i Gran Bretanya, contra la França revolucionària que just aquell any es proclamà en flamant república. La ciutadania, i no ja l’estament, garantia de manera igualitària els drets individuals (si més no, en teoria). En contraprestació, la defensa d’aquest nou tipus de nació que, a través de tensions socials i violència anà perfilant la democràcia representativa a Europa, pertocava doncs al conjunt de ciutadans.

I avui? La democràcia està en perill? De fa uns anys que patim una evident regressió pel que fa a la salut democràtica, tant a nivell global com, no cal dir-ho, local. D’una banda, la sobirania resideix cada cop menys en el conjunt de la ciutadania. De l’altra, drets i llibertats individuals es reinterpreten o modulen a la baixa. Posem, per exemple, les dues cares de la mateixa moneda que representen el dret a la informació i la llibertat d’expressió. Ja fa dos anys i mig que entrà en vigor la Llei Mordassa, fa mesos que Fiscalia i Ministeri d’Interior insten a aplicar el delicte d’odi com una eina de control (i sobretot d’autocontrol) de meres opinions contràries a les actuacions de determinades institucions de l’estat o de les forces de seguretat i, encara no fa un mes, el Partit Popular ha presentat al Congrés una proposició per garantir la veracitat de les informacions que circulen per les xarxes socials i evitar ingerències estrangeres. Lamentablement, no és només una regressió pròpia del Règim del 78, sinó que diversos països del nostre entorn estudien aplicar controls d’aquest tipus a Internet i, tot just dimecres passat, Emmanuel Macron va anunciar la pròxima redacció d’una llei similar a França.

Voler acabar per decret amb les fake news i, fins i tot, amb l’anonimat a les xarxes no és altra cosa que implementar una versió postmoderna de la censura. La guerra per salvar les democràcies occidentals (com ampul·losament esgrimeixen els nostres mandataris) de la desinformació, els rumors i els complots judeomasònics en versió 2.0 no és de rebut si, qui l’encapçala i monopolitza, són els mateixos estats que porten laminant-nos drets i llibertats des de l’inici de la crisi del deute. És la ciutadania qui ha d’alçar-se en armes per defensar-se. Ara bé, aquest combat no ha de començar assaltant els arsenals militars, com a les revolucions del segle passat, sinó arsenals d’un altre tipus: els arxius.

Els arxius no només preserven informació, preserven sobretot context. Els arxivers no gestionem continguts, determinem el grau d’autenticitat, fiabilitat, integritat i accessibilitat de dades i documents amb natura jurídica al llarg del temps. La funció social que juga l’estructura arxivística del país, per tant, no és custodiar el patrimoni, sinó generar i aprofundir el coneixement necessari per auditar la qualitat de la informació, passada i present, que ens pertany a tots. Aquest coneixement arxivístic, del qual fins ara se n’han beneficiat només les administracions portes endins, és el que cal assaltar i distribuir entre la població.

Per recuperar salut democràtica, doncs, no s’han d’aprovar lleis que fixin el nihil obstat a les notícies, sinó polítiques decidides i programes específics que permetin a la ciutadania adquirir suficiència tècnica per destriar el gra de la palla en el maremàgnum de relats que circulen sobre els afers públics. Polítiques i programes que s’han d’articular, òbviament, a través del Sistema d’Arxius de Catalunya, ja que, com dèiem, és l’únic que disposa tant de la informació pública com dels tècnics que tenen cura de la seva qualitat. Ajuntaments, Diputacions i Generalitat, coordinadament, haurien de permetre la democratització del coneixement arxivístic en paral·lel a la progressiva democratització de l’accés a dades i documents. Entendrà el nou Parlament que aquest és un dels reptes fonamentals a afrontar per tal de dotar la ciutadania d’un esperit crític i constructiu vers la res publica? Tindrà el valor republicà de convertir els arxius en el principal mecanisme públic de contrapoder ciutadà per garantir una fiscalització àgil de les informacions sobre l’obra de govern de les diverses administracions?


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.176.515 missatges
  • 216.824 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat