Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Nadal de postveritats

El Nadal d’enguany tampoc ha estat normal. La ressaca de la victòria independentista del 21 de desembre no amaga la profunda decepció per no tenir a casa l’Oriol, el Quim i els Jordis. Injustícies de l’Espanya carrinclona. El canvi d’any ha estat més prosaic que en d’altres ocasions, en què es podia fer poesia dels reptes que vindran. Però, en aquestes festes hem tingut una dosi extra de política, diria de la dolenta. Alguns exemples: discursos del Rei que, malgrat que alguns mitjans afins a la noblesa li volen rebaixar l’agressivitat, són poc conciliadors; presidents autonòmics venjatius que usen la crítica a les reivindicacions catalanes per tapar la seva acció de govern o intents d’imposar argumentaris artificials (i en tabarnès) per aigualir la victòria dels independentistes a les urnes.

En aquestes festes ha caigut la màscara de Societat Civil Catalana, quan alguns mitjans han filtrat que darrera de tot plegat hi podia haver un Jorge Moragas que, avui, capcot ha d’abandonar la Moncloa per buscar un exili daurat als Estats Units. Societat Civil Catalana recolzada per la maquinaria ideològica del Partit Popular. I és que aquí es veu la manca d’anàlisi que els líders mesetaris fan de la societat catalana: van voler combatre l’independentisme amb una organització creada top-down, talment com ells es pensaven que s’adoctrinava a la parròquia a casa nostra. Però, res més lluny de la realitat. Societat Civil Catalana és un thinktank que crea argumentari, res més. Òmnium i l’ANC, malgrat el politiqueig a les seves direccions, han actuat generant xarxa des de les grassroots.

De fet, en l’època de les postveritats tenir el control del relat és essencial. Potser per aquest motiu, davant del fracàs del bloc del 155 s’ha corregut a fer córrer el fake de Tabàrnia. Per molts haurà estat la gran innocentada política d’aquestes festes. Però, per mi, amaga quelcom més greu: és la consumació d’una estratègia perfectament planificada d’implementació d’un argumentari fake que ajudi a consumar la divisió de la societat catalana, que trenqui l’actual statu quo (del doble eix) per a tenir un ecosistema polític nou al Principat on es puguin formar noves majories de cara al futur.

En aquestes eleccions l’eix social ha quedat definitivament desdibuixat, en la mesura que els constitucionalistes abracen el discurs de la divisió per a justificar la seva opció de vot: Catalunya contra Espanya, han vingut a dir-nos, sense qüestionar-se que el nacionalisme català, com diuen molts estudiosos, té una arrel cívica. Curiosament, aquells que critiquen que l’independentisme és excloent són els primers d’apel·lar a raons d’origen per demanar el vot. Tabàrnia és això: la voluntat d’implementar un relat que fomenti la divisió, que sota l’excusa de la diversitat metropolitana es dibuixin fronteres mentals per raons d’origen, fins i tot per raons de classe (rurals contra urbanites). Assumint que els resultats electorals del 21D ens deixen una Catalunya molt diversa, i això obliga a replantejar l’estratègia a tots els partits, no tinc cap dubte que viurem una legislatura convulsa on C’s intentarà construir un nou imaginari col·lectiu a les zones on li han prestat el vot, tot alienant l’històric sentiment del proletariat per agitar altres factors més emocionals que li ajudin a fidelitzar aquest nou electorat. Podrem veure com es difumina la classe treballadora metropolitana, i les seves reivindicacions tradicionals, en la mesura que abracen l’argumentari classista i excloent d’un partit afiliat a la internacional liberal.

Mentrestant, el sobiranisme només pot fer un camí: després de la pertinent autocrítica (que no flagel·lació), el de demostrar generositat quan es mostrin diferències entre partits, el de la racionalitat en la presa de decisions estratègiques i el bon govern per buscar complicitats entre tots els sectors. Sabent que Tabàrnia només ha estat el principi d’un llarg llistat d’idees fake que agitaran la divisió –la punta de l’iceberg d’un programa adoctrinador creat per elits–, el sobiranisme ja no pot caure en hiperventilacions i curt-terminismes. Contra les postveritats, racionalitat i bona administració.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.178.015 missatges
  • 216.877 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat