Francesc Abad

Francesc Abad

Més informació

Opinió Francesc Abad

21D: una primera anàlisi per blocs i partits. I bonus track de l'AMB (Cornellà de Llobregat)

Les eleccions del 21D ens han deixat moltíssimes dades que ens haurien de motivar a una reflexió intensa sobre quina és la situació del país, on som, com estem, com créixer i com fer realitat el que ara ja vol una reiterada majoria social. 

El bloc independentista s'ha mantingut estable: el 27S era el 47,8 i el 21D ha estat el 47,49, és a dir, pràcticament idèntic percentatge, en un escenari de participació superior. 

Però en canvi el bloc del NO, o del 155, o del 1939 com algú diu, sí que ha incrementat en 4 punts el seu percentatge de suports, passant del 39,11 al 43,49. 

L'increment del bloc del NO en termes percentuals surt de la pèrdua de 4 punts dels No alineats, que el 27S eren els Comuns i Unió, i ara han estat només els Comuns. 

I sí, el bloc del Sí no arribem al 50%, però som el majoritari, amb 4 punts d'avantatge sobre el bloc del NO. Per tant és evident que hi ha dos blocs molt forts, però un bloc és més majoritari que l'altre, que és el que compta en unes eleccions i per tirar endavant qualsevol projecte per la via democràtica. Vots. 

Una altra dada que no podem ignorar és que els partits que portaven la independència sumen un 47,5% i els partits que no la portaven un 52%. Això és un fet. 

De la mateixa manera que tampoc ningú pot ignorar que els partits que volen decidir el futur de Catalunya donant la paraula al poble, és a dir, democràticament, via referèndum o el que sigui són el 55%, davant els qui ho deixen tot en mans del 155, que són el 43%. 

Estem en un escenari complicat, molt complexe. I molt polièdric. Però l'únic que converteix aquest escenari en un conflicte és negar la democràcia. Negar el dret a decidir. Negar el vot que expressa una clara i reiterada majoria social, negar els drets a aquesta majoria. Això és el que converteix un escenari complicat en un escenari de conflicte. I d'això només hi ha un únic responsable: l'estat espanyol i els qui neguen la democràcia a la majoria de catalans. 

Si es vol resoldre la situació democràticament, tot té solucions. Els indys potser hem de reflexionar sobre algunes coses. Però això només té sentit si és tothom que reflexiona. Potser podem parlar de les majories necessàries en referèndum i per a la independència, però només si al mateix temps l'unionisme reflexiona que essent minoria no pot imposar-se a la majoria, que no pot negar la democràcia, i menys encara, reprimir-la com ha fet. 

He fet una anàlisi per blocs, intentant detallar les dades que ens permeten analitzar la seva evolució. 

1. Bloc dels no alineats

El 27S en aquest bloc hi havia Catalunya Sí Que Es Pot i Unió. Compartien el ni Sí ni No, però sí a un referèndum bilateral. El 21D aquest espai només l'han ocupat els Comuns, atès que Unió ja no existeix, no s'hi ha presentat, i algun dels que varen liderar-la s'han presentat a les llistes del PSC, alineat en el bloc del 155. 

El conjunt d'aquest bloc ha perdut 147.211 vots, atès que ha passat dels 470.906 als 323.695. 

Unió va tenir 103.293 el 27S. A falta d'anàlisis més detallades de transvassament de vot per seccions censals, cosa que ens portarà un cert temps, tot sembla indicar que aquest vot majoritàriament s'ha desplaçat al bloc del 155, tant cap al PSC com cap a C's. 

Els Comuns van tenir, el 27S, 367.613 vots, i ara n'han tingut 323.695, o sigui 44 mil vots menys. 

Al meu entendre els Comuns han salvat mínimament els mobles, tot i que la seva inhibició en tot el que està passant a Catalunya els hagi passat una petita factura, en termes de vots i d'escons. Fixem-nos que totes les enquestes sempre reflecteixen que al voltant d'un 30% dels votants dels Comuns diuen sempre i de manera inequívoca que volen la independència. A la vista dels resultats no dubto la vulguin, però no semblen disposats a fer gaire per assolir-la, atès que jo crec han seguit votant majoritàriament als Comuns. De no haver-ho fet, el forat de la pèrdua de vots hauria estat molt superior, mínim el doble dels que han perdut. 

Pel que havíem pogut veure a les enquestes, a partir de la intenció de vot creuada amb el record de vot, els vots perduts pels Comuns segurament han anat cap a PSC. 

2. El bloc del No, del 155 o del 1939 

Aquest bloc que formen C's, PScOE i PP ha tingut una forta redistribució interna del seu vot, però si ho mirem com a bloc, aquest 21D han guanyat 296.332 suports, han tingut aquests vots més dels que van sumar el 27S. Tanmateix, si, com tot apunta, han estat receptors dels vots de l'antiga Unió, el guany net és de 193.039 vots. 

El bloc del No ha crescut més que el bloc del Sí. Per cada vot de més indy que hem tingut, el bloc del 155 n'ha tingut 2. 

Ciutadans ha estat el gran "beneficiari" d'aquest creixement. Tal i com apuntaven les enquestes, ha mantingut una altíssima fidelitat de vot i ha fagocitat espectacularment als votants del PP. Ha tingut 365.735 vots més dels que va tenir el 27S. Poca broma. D'aquests, uns 150 mil li han arribat d'antics votants del PP. La resta pensem o parcialment d'antics votants d'Unió o directament de l'abstenció, de l'increment de vot d'aquest 21D. 

I ha passat una cosa que consideràvem difícil passés amb la intensitat que ho ha fet: malgrat l'alineament del PScOE amb el 155, i el que pronosticaven totes les enquestes, C's han aconseguit taponar del tot aquella fuga de vots cap al PSC que hi detectàvem. Doncs res, blindats. No han perdut cap vot i n'han guanyat molt: del PP, de l'abstenció, d'Unió i del PScOe. 

En termes polítics i de país és dur de pair aquest milió cent mil vots que ha tingut C's, perquè són vots que aplaudeixen la terrible, terrorífica, campanya de l'odi que ha impulsat C's. Són conciutadans nostres que el que estan dient amb el seu vot és que volen aniquilar l'autonomia de Catalunya, combatre la llengua i la cultura catalanes i fer saltar pels aires la convivència cívica i social que ha promogut el model d'escola catalana. 

Tenen tot el dret del món a tenir aquestes idees i a defensar-les. Però és dur de veure que més d'un milió dels nostres veïns ens volen morts, tancats a la presó, colpejats, prohibits, exiliats. És durillo... El que no tenen cap dret és a no acceptar uns resultats electorals. El President Puigdemont ho va dir molt clar: nosaltres acceptarem el resultat sigui quin sigui. Però tota aquesta colla, no. I això és el que és democràticament inacceptable. 

A aquest milió cent mil de C's hi hem d'afegrir els 184.108 que han votat PP. El lumbreras de l'Albiol ha perdut la friolera de 149.089 vots en relació al 27S. Gairebé la meitat. I això, tal i com ja havíem assegurat passaria, els ha enviat, amb els seus 4 tristos diputats, al grup mixt. I de què poc que no queden extraparlamentaris. Té tela que el partit que governa a l'estat espanyol ja quasi hagi desaparegut a Catalunya. 

Finalment el PScOE, tot i el seu suport incondicional al 155 i la repressió i els "fitxatges" estrella d'antics líders d'Unió i de fiscals que havien perseguit els grups de suport a la normalització del català, no ha sortit d'aquesta posició d'intranscendència en la que va situar-se ja el 27S. Ha guanyat 79.686 vots, alguns dels quals poden haver vingut de l'extinta Unió, però això només els ha permès passar de 16 a 17 diputats. Malgrat tot, suposo que a ca n'Iceta deuen estar contents perquè això els permet seguir "vius", han evitat esdevenir uns zombies com els del PP. És possible, això sí, que d'aquella zona de promiscuïtat que tenien amb els Comuns, hagin pogut treure algun benefici en forma de petit transvasament de votants. 

3. El bloc independentista 

Com ja he dit, seguim en el 47%, malgrat haver crescut gairebé cent mil vots en relació al 27S. El creixement unionista ha estat superior, per això ells creixen en % i nosaltres només ens mantenim. 

Però per a desesperació de l'establishment i del bloc del 155, el bloc independentista ha conservat, blindat, els seus suports. I això ens ha permès seguir sent majoria. El bloc del 155 confiava que la repressió atroç amb la que ha reprimit les aspiracions de la majoria de catalans, la democràcia a Catalunya, espantaria els sectors més moderats que fins ara hi havien donat suport. Però no. Que als sectors més "revolucionaris" la repressió encara els "retroalimenta" ja ho sabíem. Però crec que estem davant un cas excepcional al món en el que el gruix de les classes mitjanes, més centristes o conservadores políticament, no només no s'espanten ni reculen, sinó que mantenen íntegrament el seu compromís, mobilització i vot. Felicitem-nos que així sigui, perquè és la clau de la nostra majoria social. 

A diferència del bloc del 155, el bloc indy es presentava aquest el 21D amb moltes novetats, atès que la força que va guanyar les eleccions el 27S, Junts pel Sí, ara no s'ha reeditat, i l'espai que va ocupar ara se l'han repartit una nova força política, Junts per Catalunya, i ERC. La CUP és la tercera proposta política que se situa en aquest espai del Sí a la independència. 

La força amb més suports ha estat Junts per Catalunya, una proposta que es va articular només uns dies abans de les eleccions i que ha estat liderada pel President legítim de Catalunya, ara a l'exili, Carles Puigdemont. Ha guanyat en vots i en escons. És un nou actor en l'escena política catalana que pot tenir un recorregut molt interessant. 

És evident que JxCat no és el Pdcat. És una altra cosa molt i molt diferent, en la que hi és el Pdecat. Com hi és Alternativa Verda, si m'ho permeteu. I és evident que el gran actiu polític de la proposta ha estat i és el President Carles Puigdemont. Però el que s'ha configurat com a Junts x CAT ha trencat totalment les costures de l'antiga convergència i del producte que va sorgir del seu procés de refundació, que va ser el Pdecat. Ha assolit una transversalitat espectacular, trencant tota mena de motllos i clixés. No només s'ha creat de zero, és que també s'ha organitzat i ha funcionat pràcticament des de zero. Ha aconseguit penetrar en sectors socials molt diferents. I ha aconseguit atreure i implicar molt i molt talent. Candidats i equip de campanya s'han configurat des d'aquest prisma de l'atracció transversal de talent, i tot s'ha articulat des d'una dinàmica de treball molt moderna i eficaç. Innovadora. 

Al meu entendre això pot situar Junts per Catalunya a en un escenari fundacional a mig camí del "En Marche" de Macron a França i de l'SNP a Escòcia. 

Veurem, perquè les setmanes i mesos que ens tocaran viure tornaran a ser taquicàrdics, i pot passar de tot. 

Esquerra s'havia plantejat aquestes eleccions com el seu "assalt" a l'hegemonia política en el bloc sobiranista. ERC tenia un objectiu, que era ser la primera força política de l'independentisme, i la determinació d'assolir-lo a qualsevol preu. 

Hi va haver un punt, en aquesta campanya viscuda, que tothom es va quedar esgarrifat en veure fins a quin punt per a ERC el fin (ser hegemònics) justificava los medios

Podia fer-ho per dos grans motius: 

- totes les enquestes els donaven guanyadors, i a molta distància de la resta. Tenien per segura la seva victòria. 

- no els importava practicar política de terra cremada, perquè se sabien els únics amb capacitat de jugar a vàries bandes. Està claríssim que Junts per Catalunya només té un únic aliat possible, que és ERC. Però ERC durant tota la campanya ha flirtejat amb, si els resultats ho permetien, intentar una mena de nou tripartit, a l'empara d'"impulsar l'agenda social", com van dir tant Marta Rovira com Joan Tardà durant la campanya. Sabien que per més desgast, crispació, terra cremada que pogués implicar carregar-se el President, arribats el moment a JxCat no els hi quedaria més remei que "pasar por el aro"

La suma de vots de Junts x Cat i ERC ha superat els vots obtinguts per Junts pel Sí. S'ha passat de 1.628.714 vots el 27S a 1.870.009 vots aquest 21D, és a dir, 241 mil vots més. Poca broma. 

Però és que la CUP n'ha perdut 144.442, passant de 337.794 vots el 27S als 193.352 d'aquest 21D. 

Posat en relació el que guanya la suma JxCAT i ERC en relació a JxSí i el que perd la CUP, el balanç final del nostre bloc és d'uns nous 100.000 suports. Sí, hem crescut, i en unes circumstàncies inimaginables, dantesques, però aquest creixement únicament ens ha permès mantenir el % indy, mentre el No creixia 4 punts i per tant sortia beneficiat de l'increment de participació que hi ha hagut. 

Haig de reconèixer que amb la CUP m'he equivocat molt en la projecció de resultats que els hi donava a partir de les diferents enquestes. Sempre havia dit que es quedarien més o menys com estaven, que podien perdre'n algun però també sumar-ne algun, forquilla 8-12. 

I no, la patacada ha estat important. A la vista de les diferents dades que ara mateix tenim estic convençut que el vot que ha perdut la CUP és vot que havia tingut el 27S provinent de votants d'ERC del 2012 que, pel damunt de tot, el que són és haters de convergència, i que van preferir votar CUP que la proposta de Junts pel Sí. Aquest perfil després del 27S ja l'havíem detectat, i llavors el vam valorar al voltant d'uns cent mil votants, que ara poden haver tornat a ERC. Els altres 44.000 vots perduts per la CUP s'han distribuït, per altres motius, entre Junts x Cat i ERC. 

Així les coses, en el bloc sobiranista la pregunta que molta gent encara es fa és si haver concorregut amb llistes separades, sense llista unitària, ha estat un bon negoci o no. 

Ja he vist alguns dels grans apologetes de les llistes separades i del haterisme, atribuint a les llistes separades aquest increment de 96mil vots. I això és una xorrada. 

El 27S vam veure que l'increment de participació no és monolític, no va tot a un bloc. El 27S hi va haver més vot indepe que mai, perquè també vam recollir nou vot. I aquest 21D igual, tot i que com ja hem vist aquest increment de cent mil vots només ens ha permès mantenir el %, mentre que l'increment de vot nou a l'unionisme els ha permès créixer 4 punts percentuals. 

De tot plegat el que em preocupa és la possibilitat que a ERC aquest haterisme sigui el que guia la presa de decisions. 

Per què dic això? Tots vam veure que des d'ERC es rebutjava la llista unitària amb l'argument que amb llistes separades cadascú podria fer la seva campanya i anar a competir millor per aquesta mena d'Atlàntida de jaciment de vots cap a la independència situats en altres espais polítics als que només s'hi pot arribar des de llistes separades. I això no ha estat, ni de lluny, així (veure apartat bonus track amb anàlisi de Cornellà de Llobregat)

Tots hem vist, amb estupefacció, que pràcticament tota la campanya d'ERC ha estat "no voteu a Junts x Cat, no voteu a Puigdemont, voteu-nos a nosaltres, voteu a ERC". És a dir, que llistes separades per acabar fent partidisme disputant el vot dels de sempre, dels ja convençuts, dels que havien votat Junts pel Sí el 27S. 

Estava cantat que passaria! 

En canvi el que ni ens podíem imaginar que acabés passant és aquest joc brut a la que hem assistit en el tram final de campanya, fent circular dades manipulades, dient que C's guanyava i que només ERC podia impedir-ho, i que calia fer vot útil a ERC per impedir que guanyés C's. Era molt fort, perquè les enquestes i trackings de debò, seriosos, als que alguns teníem accés, ens indicaven just el contrari, que els únics que creixien en intenció de vot i que ho podien impedir era Junts per Catalunya. I ara, resultats en mà, hem vist com això pot haver afectat negativament els resultats del bloc, perquè per restes, JxCat i CUP han estat més a prop d'emportar-se escons de C's que no pas ERC. No sabrem mai l'impacte del joc brut de les crides al vot útil a ERC. Però no és cap quimera pensar que sense aquest joc brut C's estaria amb 35, Junts per Cat amb 36 i CUP amb 5 

En fi. 

El bloc independentista té pel davant uns reptes descomunals. Tenim un president a l'exili, acompanyat de 4 consellers, el VP a la presó, amb un conseller, i un altre diputat electe, en Jordi Sanchez, també a la presó, juntament amb l'altre líder de la societat civil, en Jordi Cuixart. Gestionar això és el prioritari. 

Després hauríem de veure com enfoquem l'estratègia per fer realitat la independència amb les dades que tenim, que no podem ignorar, i que ens dibuixen un escenari complexe, no ens enganyem. 

Tenim majoria social, electoral i parlamentària. Seguim creixent. Però hem de seguir-ho fent. Hem passat dos anys en una espiral interna per les majories parlamentàries entre JxSí i CUP que ens han bloquejat i impedit "fer independentisme". Cal recuperar la dinàmica de "fer independentistes". 

Bonus Track 
Perdoneu la llargària de l'article, de fet són molts articles en un. I una anàlisi mínimament detallada obligava a passar per analitzar què ha passat a cada bloc. 

Aquests dies he vist també treure "massa" conclusions del que sens dubte han estat un bons resultats d'ERC, com a partit, a nivell d'àrea metropolitana. 

Si em permeteu aquest bonus track, us dono les dades d'on jo em vaig criar, Cornellà de Llobregat, i on encara mantinc el meu compromís militant a l'assemblea local de l'ANC. 

 

2010

2012

2015

2017

CiU

21,82

11,45

 

 

ERC

4,09

7,49

 

14,53

Junts pel Sí

 

 

16,3

 

Junts x CAT

 

 

 

5,97

CUP

 

2,3

5,79

2,94

Subtotal indy

25,91

21,24

22,09

23,94

PScOE

32,88

27

24,5

24,68

PP

15,37

16

9,85

5,24

C's

5,33

11,61

23,65

33,43

Subtotal 155

53,58

54,64

58

63,35

Participació

57,57

68,45

76,61

81,93



M'ha semblat molt interessant compartir aquesta taula perquè podem explicar moltes coses. 

1- En aquestes dades es pot veure clarament allò que deia més amunt que l'increment de la participació es distribueix als blocs, amb major o menor intensitat a les diferents zones. Del 2010 al 2017 a Cornellà hi ha hagut un increment de participació del 24,36%. Si, com diuen els apologetes de la majoria silenciosa i vot ocult, l'abstenció hagués estat unionista, tot aquest increment l'hagués rebut el bloc unionista. 

I Cornellà, que és ciutat emblemàtica del desarrollismo franquista, i que va créixer amb l'emigració dels 60 i 70, entre la que hi ha la dels meus pares, que hi van arribar el 1970, l'unionisme ha crescut un 9,77%, però l'independentisme també, un 2,7% (mirat des de 2012, no des de la CiU 2010 no indy). 

2. La polarització del procés ha portat l'unionisme al seu millor resultat. Un 63,35% dels vots. Tela. Per a mi això és una evidència de les coses que no hem fet bé. I a l'AMB no hem sabut explicar bé la independència. Ni hem sabut explicar bé que en cap cas és un projecte identitari. Ni hem sabut explicar bé -o arribar bé- que la independència a qui més beneficiarà serà a les classes populars. Tenim molta feina a fer. Però cal fer-la amb intel·ligència. 

3. Amics d'ERC, felicitats pels vostres bons resultats a Cornellà i AMB, que ho són. Però si us plau, sopar de duro, no. Prou d'aquests discursets que ERC ha aconseguit penetrar no sé on, que les llistes separades han permès arribar no sé a qui. 

Tot això és fals. Tant de bo fos cert! Però no ho és. No hem arribat, ni ERC ni ningú, a ningú més que als convençuts i el seu entorn. El resultat d'ERC s'explica per la redistribució del vot indy. I prou. Insisteixo, tant de bo hi hagués més. Però no. 

El 27S Junts pel Sí va obtenir el 16,3% dels vots i la CUP el 5,79. Aquest 21D ERC ha capitalitzat bé a l'AMB el "vot útil" i el retorn del vot hater que tenia el 2012 i que el 27S va anar a la CUP. ERC ha tingut un 14,53% i la CUP un 2,94%. 

No és el resultat de cap brillant estratègia per atreure votants. És el resultat de la redistribució interna en el bloc indy. 

4. L'evidència que una de les coses que va fer crèixer la CUP el 27S fou el vot hater d'ERC. El 2012 la CUP va tenir el 2,3% dels vots. El vot hater provinent d'ERC que no va voler votar Junts pel Sí els va projectar, a Cornellà, al 5,79. Ara aquest vot hater ha tornat a ERC i la CUP s'ha quedat en el 2,94%. 

En termes de país, ni guanyem ni perdem, només redistribuïm. Prou discursets, si us plau. Prou tonteries partidistes. Tenim massa feina per fer per a aquestes partidismes.


5. L'any 2010 CiU va obtenir el 21,82% dels vots. Va ser la segona força més votada, darrere PSC. L'any 2010 CiU no era independentista. Recollia vot catalanista i de classes mitjanes, d'ordre, vot de gent que hi pensava com a gestors, centrista. 

El gran èxit d'aquest procés és que a la majoria de llocs de Catalunya la CiU no indy del 2010 va conservar amb una proposta ja molt alineada amb la indy (tot i que encara no 100%), bona part d'aquest segment social. Però en àrees com l'AMB és on el "sacrifici" de l'antiga CiU va ser més gran, ja que va perdre tot el vot moderat no indy. Del 2010 al 2012, 10 punts. Per sort, a la resta del país, sense un component social tan extrem pel que fa origen com és Cornellà, s'ha conservat la majoria d'aquest vot moderat. I és un repte seguint-ho fent. 

L'objectiu del 155 era que aquest vot abandonés el vot indy. I l'èxit ha estat conservar-lo. Cal assumir com a objectiu de TOTS que això cal cuidar-ho. No podem estirar el procés cap a radicalismes socials que posin en perill el vot moderat que dona suport a la independència. 

En fi, espero que totes aquestes dades, més les moltes altres que estem treballant i esperem poder compartir, serveixin per enfocar aquest moment de la millor manera possible


Opina

Configuració
  • dimissiopuntorg 23.852 13 48 👍 19.639
    Racó Català, estalvieu-vos engreixar l'ego d'aquest personatge. Aquest article de moter perdonavides sí que és de sopar de duro.
    • AMGF 44 2 👍 9
      Podries concretar que és el que et sembla malament de l'article?
      El voldries més curt? No el trobaries llavors poc argumentat?
      No serà que et cau malament el personatge perquè si?
  • Aufrany 3.584 3 567 👍 3.117
    campanya de l'odi que ha impulsat C's. Són conciutadans nostres que el que estan dient amb el seu vot és que volen aniquilar l'autonomia de Catalunya, combatre la llengua i la cultura catalanes

    I a l'AMB no hem sabut explicar bé la independència. Ni hem sabut explicar bé que en cap cas és un projecte identitari.


    O sigui, ells tenen un projecte clarament identitari: "Jo soy español, español, español" i ho peten, però mosaltres hem d'amagar que volem seguir sent catalans no sigui cas que no ens votin 
    Estem malalts, fotem pena, normal que no ens respectin.
  • Aufrany 3.584 3 567 👍 3.117
    campanya de l'odi que ha impulsat C's. Són conciutadans nostres que el que estan dient amb el seu vot és que volen aniquilar l'autonomia de Catalunya, combatre la llengua i la cultura catalanes

    I a l'AMB no hem sabut explicar bé la independència. Ni hem sabut explicar bé que en cap cas és un projecte identitari.


    O sigui, ells tenen un projecte clarament identitari: "Jo soy español, español, español" i ho peten, però nosaltres hem d'amagar que volem seguir sent catalans no sigui cas que no ens votin 
    Estem malalts, fotem pena, normal que no ens respectin.
  • Aufrany 3.584 3 567 👍 3.117
    campanya de l'odi que ha impulsat C's. Són conciutadans nostres que el que estan dient amb el seu vot és que volen aniquilar l'autonomia de Catalunya, combatre la llengua i la cultura catalanes

    I a l'AMB no hem sabut explicar bé la independència. Ni hem sabut explicar bé que en cap cas és un projecte identitari.


    O sigui, ells tenen un projecte clarament identitari: "Jo soy español, español, español" i ho peten, però nosaltres hem d'amagar que volem seguir sent catalans no sigui cas que no ens votin 
    Estem malalts, fotem pena, normal que no ens respectin.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.123.462 missatges
  • 215.124 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums