Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Sobiranistes o ‘coscubielitzats’

Aviat sabrem quin futur té el país: República o província. Malauradament pels que volen jugar a l’equidistància, en aquestes eleccions el matís hi jugarà un paper ben residual. La política de blocs (independentistes contra els del 155) s’ha apoderat de la precampanya i la campanya, i ha fet que sigui difícil elaborar un relat que no passi per blancs o negres. És un dels drames de la política actual, el que un bon amic en diu “política fast food”, capaç de fer aflorar en un mateix escenari les veritats interessades, el cinisme i les postveritats, els arguments simples i la política a cop de piulada. La racionalitat emmascarada per la propaganda. Però, és el camp de batalla que ens toca, que malauradament tothom ha acceptat des de fa temps. Antisistemes, inclosos. Dit això, i veient el panorama, el què espera a Catalunya a partir del 21 de desembre és un canvi, sigui cap a una banda o cap a l’altra.

Si guanyen les forces independentistes, siguin més o menys amigues de la unilateralitat, el votant demanarà senyals inequívocs d’avançar cap a la República. Ja sé que parlar de República, ara per ara, és gairebé una utopia. Amb la imatge del coitus interruptus de la declaració, la guerra psicològica per part de l’Estat –que ha denunciat a la xarxa el coronel Amadeu Martínez Inglés– i la necessitat de protegir els encausats per no tornar a la presó preventiva sembla difícil que hi hagi passos de gegant. Però, la victòria del bloc independentista demanarà novament tensar les estructures del règim del 78 i, si cal, tornar a sortir molts més cops al carrer.

Si el bloc del 155 aconsegueix formar govern s’iniciarà un procés de provincialització evident del país. Pablo Casado ja ho va deixar anar en un acte de campanya del Partit Popular: Catalunya és “la comunitat autònoma més complicada” de governar. Ben bé igual com els emperadors romans qualificaven les províncies més rebels; “zelotes!”, voldrien cridar. Sí guanyen, a molts, n’estic segur ens generarà malsons, però és evident que hi ha una part de la població de Catalunya que votarà perquè es plantegi un altre model de país, allunyat d’horitzons de plenitud, més prosaic i possiblement menys amable amb les identitats nacionals. Jacobí, centralista i emmirallat amb l’Espanya mesetaria o la França de Macron. Però, si guanyessin tindrien tot el dret a fer la seva proposta, igualment com mestres i activistes tindrien dret a respondre-la des del carrer.

Davant del blanc o el negre, sempre ens queda un darrer escenari a considerar (i molt): un govern de coalició que tingui els Comuns com a crossa de la governabilitat. Que els abanderats de l’equidistància siguin decisius per la formació de govern. Segurament, per ells aquest és el millor escenari, encara que tinc la sensació que no entenen que avui per avui no hi ha més solució que avançar en l’autogovern o frenar-lo. No moure’s també és una decisió estratègica, però des del meu punt de vista inviable. Si són còmplices del restabliment de les institucions i el seu enfortiment, llavors prendran part del relat del bloc sobiranista; si s’afegeixen al carro dels constitucionalistes, llavors només són la crossa de Podemos a Catalunya, captius d’un partit fet d’elits de l’esquerra que emmascara l’statu quo dient que són hereus del 15M. Sobiranistes o coscubielitzats, aquesta és la seva decisió que han de prendre.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.010.508 missatges
  • 211.536 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums