Alexandre Figueres

Alexandre Figueres

Més informació

Opinió Alexandre Figueres

Coses legals (I). Les empreses seran sempre seves?

No ens enganyem. Les empreses catalanes no són catalanes. Són espanyoles. Al menys a efectes econòmics. Espanya es permet fer propaganda unionista amb la marxa d’empreses de Catalunya cap a altres llocs de l’estat, perquè vagin on vagin de l’estat aquestes empreses ells no hi perden res econòmicament i en canvi n’obtenen molta publicitat unionista a cost zero gràcies a la desinformació de la gent respecte aquesta qüestió . I si les empreses tornen, com apunten aquests dies les declaracions d’en Garcia Albiol, vendran que serà gràcies a ells. Com aconsegueixen aquesta pressió sobre les grans empreses és obvi.

Espanya està obtenint rèdits del canvi de domicili social d’empreses. Un rèdit propagandístic. Perquè la realitat és que malgrat el que creu molta gent, el mal que fa econòmicament això a Catalunya és mínim. El que realment ens dóna diners als catalans no és on tenen la seu social les empreses, si no on tenen la seva estructura productiva, comercial, etc... I canviar això de lloc sí que suposa un cost enorme per les empreses i perdre clients, cosa que no faran, perquè això és tirar-se pedres a si mateixes. Al final d’aquest article hi he afegit un annexe amb el detall dels impostos que paguen les empreses i quins es perden, quins no, i en quina importància.

Tanmateix la labor de contrainformació de la Generalitat és molt desagraïda i poc efectiva: explicar tot el sistema impositiu i de finançament de les CCAA a una població que en essència ni hi està avesada ni mira els canals d’informació que donen a conèixer correctament aquesta situació, és complicat. I tot plegat, per a què? Per a fer-li mal zero a Espanya! Com a molt per minimitzar la mala imatge que ha agafat el procés independentista amb aquesta qüestió. Aquesta contrapropaganda ni dóna eines de pressió contra l’estat ni dóna nous votants a l’independentisme. El saldo dels que creuen que les empreses marxen per culpa de l’independentisme i no per culpa del propi estat és favorable als primers. I al cap i a la fi, qui és unionista, inclús informant-lo, et dirà un “Bueno, pero algo sí que perjudica igualmente, aunque sea poco”. I no el mouràs de la seva posició sobre qui en té la culpa.

Aleshores quina importància té “que les empreses siguin catalanes”? Cap. Si no en té cap, de qui són les empreses? Espanyoles.Girem la truita!Per què no fem que les empreses catalanes deixin de ser espanyoles? Si el canvi de domicili social/fiscal de les nostres empreses no ens afecta gaire a nivell de finances de la Generalitat, i a Espanya tampoc li afecta perquè no perd cap impost estiguin on estiguin domiciliades les empreses de l’estat espanyol... Com hi perdria realment Espanya? Doncs que les empreses que marxen de Catalunya marxessin a un altre estat de la Unió Europea que no fos Espanya.

Al igual que Catalunya, Espanya econòmicament tampoc hi perdria gaire, ja que a les empreses amb establiments físics o amb un volum molt alt d’activitat econòmica a l’estat no els hi podria cobrar l’impost de societats, però sí l’Impost de la Renta de No Residents, que ve a ser el mateix. Val a dir però, que les empreses tampoc pagarien pas més que ara amb els convenis de no doble imposició. És possible inclús que en molts casos paguessin menys. Espanya només perdria part de l’impost de societats o l’IVA en les empreses petites o en casos molt concrets.

Així doncs, perquè fer aquest pas?

Actualment el discurs és el següent: “per culpa de l’independentisme les empreses marxen de Catalunya. Deixeu l’independentisme de banda i tornaran”. Canviem-ho per: “les empreses catalanes han marxat de Catalunya i d’Espanya per culpa de formar part l’estat espanyol i no tornaran fins que siguem independents”.

Això és una guerra de publicitat. Us imagineu de cop l’estat espanyol havent de sortir a explicar que encara que les empreses traslladin la seva seu social fora d’Espanya això no afecta l’economia espanyola perquè en realitat és recapta el mateix? Ells mateixos desactivarien el discurs de la por que aviven a Catalunya.

Aquesta moda de dir que les empreses són de tal o qual país no és més que estètica. Les empreses paguen impostos en essència allà on tenen presència, i l’important és quin és el nivell productiu i comercial que hi tenen. Només en els casos d’enginyeria fiscal (com del que s’ha investigat a moltes multinacionals) es pot fer que l’empresa matriu sigui la que tingui beneficis i les filials pèrdues, cosa que sí que afecta a l’economia dels estats en referència a l’impost de societats (impost que Catalunya ni olora actualment). És del que s’ha acusat fa poc a Google Europa, amb seu matriu a Irlanda, i llurs filials a cada país “no tenen beneficis”. I atenció, perquè això és poc ètic però sí que és legal. Resumit, que sí els estats treuen pit de les seves multinacionals és per orgull, i per la possibilitat d’influència política sobre les mateixes segons interessos, tot i que més aviat acaba sent al revés, com sovint es veu a Espanya, en una estranya simbiosi poder públic-grans empreses.

Això és el que faria mal a Espanya. Que les empreses, en marxar de Catalunya, també ho fessin de l’estat espanyol. L’estat podria perdre molts diners en impost de societats si les empreses fessin el model Google. Si no, doncs no. Pel que fa a Catalunya, el cop seria el mateix que el que ja rep ara quan marxen a altres llocs de l’estat. El més important és que les nostres empreses podran seguir comerciant i fent exactament els mateixos negocis que feien fins ara a l’estat espanyol.

La diferència seria que ara la propaganda jugaria a favor de l’independentisme. La batalla en aquest sentit seria simbòlica, propagandística sobretot. Espanya entraria en la mateixa crisi d’opinió i de por econòmica que ara Catalunya. Infundada, però efectiva. I Espanya hauria de sortir a desmentir la seva pròpia propaganda sobre la fuga d’empreses a Catalunya i la seva afectació econòmica.

No sóc un il·lús. Sé que aquesta jugada, d’alt voltatge polític, només la farien aquelles empreses llurs consells d’administració o propietaris tinguessin un alt grau de consciència nacional catalana i recursos i ganes per tenir un gestor a l’estranger. Però també us diré que les empreses que ho fessin rebrien una alta exposició mediàtica (les grans) que podria fer-los guanyar moltes simpaties internes a Catalunya. Es tractaria només que aquestes empreses anessin desconnectant el seu mercat internacional d’Espanya i l’ampliessin via el seu nou estat d’acollida. I que es crees una autèntica xarxa de proveïdors entre elles. Que actuessin com una xarxa d’empreses patriòtiques predisposades a comerciar entre si abans que amb terceres amb condicions comercials similars. Però ara de debò, tant impossible us sembla que Grífols i Bonpreu, per posar dos exemples de grans empreses amb consciència nacional, mudessin la seva seu social i fiscal (i res més que això) a... per exemple... Perpinyà? O inclús a Bourg-madame, que no deixa de ser Puigcerdà perquè no hi ha ni separació urbana.

Perpinyà? Sí, seria la meva proposta. D’entrada per una qüestió de proximitat geogràfica i sobretot, per a poder seguir usant l’apel·latiu de “catalanes” i guanyar simpaties a la Catalunya Nord, i dinamitzar aquell territori. Seria marxar de Catalunya sense fer-ho. I de pas per poder tenir una eina de pressió amb França de cara a un eventual reconeixement de la República.

I les petites empreses o de nova creació? Com ho farien? Doncs encara més fàcil que les grans. Com es veu en aquest article(feu clic damunt), ja ho fan molts catalans això, inclús sent només autònoms, perquè fiscalment els surt molt més a compte. Coses de que Espanya sigui una burocràcia enorme i gens bussines friendly i França un país molt bussines friendly malgrat tenir més cobertures socials que Espanya. Hi ha moltes gestories nordcatalanes que ofereixen assessorament i també un domicili social per l’empesa.

I que aquestes empreses catalanes, que sense deixar de donar ni un euro a Catalunya sí que posarien en un compromís d’imatge a Espanya i on la por que ara instauren als catalans s’instal·laria en la població espanyola , diguin: “No tornarem fins que Catalunya sigui una República lliure. O com a mínim, fins que l’Impost de Societats se’l quedi la Generalitat”.

Espanya ja juga a empobrir-nos. Doncs bé, si ho fan, si hem de passar a ser una comunitat més pobre, que no sigui a costa d’enriquir l’estat. Que vegin que fer-nos més pobres els fa pobres a ells també, però de debò.

Si l’estat espanyol ha creat una guerra de pressions bassada en l’economia, juguem-la bé. És cert que la Generalitat no té els recursos de l’estat per persuadir les empreses de que facin aquests tipus d’accions, però les entitats civils poden promoure que els empresaris que ho creguin oportú es sumin voluntàriament a aquesta mesura de deslocalització estatal com a mesura de pressió perquè es respecti la voluntat democràtica dels catalans d’esdevenir un estat. A Catalunya li poden tocar fàcilment una mica la butxaca, però tot i que sigui més complex, a Espanya se la poden tocar més. D’altra banda, aquestes empreses podrien agrupar-se en una mena de Associació Empresarial Nacional Catalana, que seria la germana empresarial de l’ANC.

I sabeu que és el millor de tot això? Que és legal. No hi ha cap delicte mentre tot sigui clar i transparent, com fa qualsevol empresa d la UE que opera a Catalunya. I aquest és el millor camí: mesures de pressió fortes i que siguin clarament legals.


ANNEXE

Us deixo aquí un breu resum de cada impost que sol pagar una empresa, i quin efecte sobre les finances de la Generalitat té que les empreses es deslocalitzin de Catalunya.

L’Impost de Transmissions Patrimonials es paga allà on té lloc la transacció en el cas de bens immobles. I pel que fa referència a la resta de compra vendes, el ministeri d’Hisenda espanyol ha eximit fa un temps del seu pagament a la majoria d’operacions societàries, i només es paga quan hi ha reduccions de capital o quan es dissol una societat. És a dir, efecte mínim sobre els ingressos de la Generalitat que l’empresa sigui o no catalana. Aquest impost forma una sola unitat legal amb l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, però són coses diferents. Aquest darrer es perd de forma relativa. Grava els actes jurídics que es realitzin a un territori (signatura de contractes, documents de notaria, constitució de drets reals, préstecs, fiances, arrendaments, pensions i concessions administratives...). Cal suposar que la majoria d’aquests actes es signaran i faran allà on l’empresa tingui la seu (especialment els préstecs). Ara bé, això no té perquè ser així ni és obligatori. Per tant, l’empresa pot seguir realitzant molts d’aquests actes a Catalunya si és on té més volum de negoci o si fa referència a activitats que realitza aquí. D’altra banda, l’import recaptat amb aquest impost és la xocolata del lloro.

L’IAE, o impost d’activitats econòmiques es paga allà on hi ha el negoci físic. No es paga un sol cop a una sola administració, sinó que es paguen tants IAE anualment com a municipis es desenvolupa una activitat econòmica física a través de locals comercials o oficines. Per exemple, els bancs paguen l’IAE a cada municipi on tenen sucursals en funció del nombre de les mateixes. Igual passa amb els magatzems, fàbriques, botigues i oficines de qualsevol altra empresa. Per tant, si l’empresa no deslocalitza realment la seva activitat, cosa que no faran perquè això sí que vol dir perdre clientes i deixar via lliure a un competidor (i al que feia realment referència l’afirmació independentista de que les empreses no marxarien de Catalunya). Aquest impost només es perd totalment en una empresa llur activitat sigui essencialment online i deslocalitzi la seva seu. Les que requereixin de presència física, no.

L’IRPF es paga a la CCAA on resideix el treballador i no on té la seu fiscal l’empresa com molta gent per les espanyes creu. Més que res perquè és un impost que paga el treballador, no l’empresa. L’empresa només el canalitza amb les retencions a la nòmina.
Ens trobem doncs en el mateix cas que l’IAE: mentre els centres de producció, gestió i comercialització estiguin a Catalunya, cosa necessària per no perdre clientela o gastar moltíssims diners en inversions ja fetes en per exemple fàbriques, l’IRPF que recapta Catalunya no es veurà afectat.

L’IVA sí que en sortiria perjudicat. La Generalitat rep el 50% de la recaptació d’IVA de les empreses. Aquest és l’autèntic impost que fa mal a les arques de la Generalitat quan una empresa marxa fora, sigui a l’estat espanyol o a qualsevol altre país. No tinc clar però que passaria si aquest IVA es pagués des d’una empresa amb seu social a un altre país de la Unió Europea.

L’Impost de Societats. La mare dels ous de l’economia. La que en teoria dóna els beneficis reals al territori que impulsa i crea empreses, oi? Doncs no. O no en el cas català. L’Impost de Societats és un impost que es queda al 100% l'estat espanyol. Per tant, és indiferent on una empresa tingui la seu social i fiscal. Aquest impost se’l queda Espanya i el reparteix on vol i com vol. I aquesta és la gran força de pressió de l’estat contra Catalunya. Mai perd. Si l’empresa està a Catalunya, ho ingressa ella. Si marxa a un altre lloc de l’estat, també. Com veiem doncs això no afecta en res a la riquesa de Catalunya, perquè Catalunya no en veu ni un cèntim de les seves empreses. Però Espanya ho usa com a efecte propagandístic gràcies a la desinformació de la gent. Pot facilitar la marxa d’empreses a altres territoris, i pot facilitar-ne el retorn sense que li suposi cap cost.

No ens enganyem. Les empreses catalanes no són catalanes. Són espanyoles. Al menys a efectes econòmics. Espanya es permet fer propaganda unionista amb la marxa d’empreses de Catalunya cap a altres llocs de l’estat, perquè vagin on vagin de l’estat aquestes empreses ells no hi perden res econòmicament i en canvi n’obtenen molta publicitat unionista a cost zero gràcies a la desinformació de la gent respecte aquesta qüestió . I si les empreses tornen, com apunten aquests dies les declaracions d’en Garcia Albiol, vendran que serà gràcies a ells. Com aconsegueixen aquesta pressió sobre les grans empreses és obvi.

Espanya està obtenint rèdits del canvi de domicili social d’empreses. Un rèdit propagandístic. Perquè la realitat és que malgrat el que creu molta gent, el mal que fa econòmicament això a Catalunya és mínim. El que realment ens dóna diners als catalans no és on tenen la seu social les empreses, si no on tenen la seva estructura productiva, comercial, etc... I canviar això de lloc sí que suposa un cost enorme per les empreses i perdre clients, cosa que no faran, perquè això és tirar-se pedres a si mateixes. Al final d’aquest article hi he afegit un annexe amb el detall dels impostos que paguen les empreses i quins es perden, quins no, i en quina importància.

Tanmateix la labor de contrainformació de la Generalitat és molt desagraïda i poc efectiva: explicar tot el sistema impositiu i de finançament de les CCAA a una població que en essència ni hi està avesada ni mira els canals d’informació que donen a conèixer correctament aquesta situació, és complicat. I tot plegat, per a què? Per a fer-li mal zero a Espanya! Com a molt per minimitzar la mala imatge que ha agafat el procés independentista amb aquesta qüestió. Aquesta contrapropaganda ni dóna eines de pressió contra l’estat ni dóna nous votants a l’independentisme. El saldo dels que creuen que les empreses marxen per culpa de l’independentisme i no per culpa del propi estat és favorable als primers. I al cap i a la fi, qui és unionista, inclús informant-lo, et dirà un “Bueno, pero algo sí que perjudica igualmente, aunque sea poco”. I no el mouràs de la seva posició sobre qui en té la culpa.

Aleshores quina importància té “que les empreses siguin catalanes”? Cap. Si no en té cap, de qui són les empreses? Espanyoles.Girem la truita!Per què no fem que les empreses catalanes deixin de ser espanyoles? Si el canvi de domicili social/fiscal de les nostres empreses no ens afecta gaire a nivell de finances de la Generalitat, i a Espanya tampoc li afecta perquè no perd cap impost estiguin on estiguin domiciliades les empreses de l’estat espanyol... Com hi perdria realment Espanya? Doncs que les empreses que marxen de Catalunya marxessin a un altre estat de la Unió Europea que no fos Espanya.

Al igual que Catalunya, Espanya econòmicament tampoc hi perdria gaire, ja que a les empreses amb establiments físics o amb un volum molt alt d’activitat econòmica a l’estat no els hi podria cobrar l’impost de societats, però sí l’Impost de la Renta de No Residents, que ve a ser el mateix. Val a dir però, que les empreses tampoc pagarien pas més que ara amb els convenis de no doble imposició. És possible inclús que en molts casos paguessin menys. Espanya només perdria part de l’impost de societats o l’IVA en les empreses petites o en casos molt concrets.

Així doncs, perquè fer aquest pas?

Actualment el discurs és el següent: “per culpa de l’independentisme les empreses marxen de Catalunya. Deixeu l’independentisme de banda i tornaran”. Canviem-ho per: “les empreses catalanes han marxat de Catalunya i d’Espanya per culpa de formar part l’estat espanyol i no tornaran fins que siguem independents”.

Això és una guerra de publicitat. Us imagineu de cop l’estat espanyol havent de sortir a explicar que encara que les empreses traslladin la seva seu social fora d’Espanya això no afecta l’economia espanyola perquè en realitat és recapta el mateix? Ells mateixos desactivarien el discurs de la por que aviven a Catalunya.

Aquesta moda de dir que les empreses són de tal o qual país no és més que estètica. Les empreses paguen impostos en essència allà on tenen presència, i l’important és quin és el nivell productiu i comercial que hi tenen. Només en els casos d’enginyeria fiscal (com del que s’ha investigat a moltes multinacionals) es pot fer que l’empresa matriu sigui la que tingui beneficis i les filials pèrdues, cosa que sí que afecta a l’economia dels estats en referència a l’impost de societats (impost que Catalunya ni olora actualment). És del que s’ha acusat fa poc a Google Europa, amb seu matriu a Irlanda, i llurs filials a cada país “no tenen beneficis”. I atenció, perquè això és poc ètic però sí que és legal. Resumit, que sí els estats treuen pit de les seves multinacionals és per orgull, i per la possibilitat d’influència política sobre les mateixes segons interessos, tot i que més aviat acaba sent al revés, com sovint es veu a Espanya, en una estranya simbiosi poder públic-grans empreses.

Això és el que faria mal a Espanya. Que les empreses, en marxar de Catalunya, també ho fessin de l’estat espanyol. L’estat podria perdre molts diners en impost de societats si les empreses fessin el model Google. Si no, doncs no. Pel que fa a Catalunya, el cop seria el mateix que el que ja rep ara quan marxen a altres llocs de l’estat. El més important és que les nostres empreses podran seguir comerciant i fent exactament els mateixos negocis que feien fins ara a l’estat espanyol.

La diferència seria que ara la propaganda jugaria a favor de l’independentisme. La batalla en aquest sentit seria simbòlica, propagandística sobretot. Espanya entraria en la mateixa crisi d’opinió i de por econòmica que ara Catalunya. Infundada, però efectiva. I Espanya hauria de sortir a desmentir la seva pròpia propaganda sobre la fuga d’empreses a Catalunya i la seva afectació econòmica.

No sóc un il·lús. Sé que aquesta jugada, d’alt voltatge polític, només la farien aquelles empreses llurs consells d’administració o propietaris tinguessin un alt grau de consciència nacional catalana i recursos i ganes per tenir un gestor a l’estranger. Però també us diré que les empreses que ho fessin rebrien una alta exposició mediàtica (les grans) que podria fer-los guanyar moltes simpaties internes a Catalunya. Es tractaria només que aquestes empreses anessin desconnectant el seu mercat internacional d’Espanya i l’ampliessin via el seu nou estat d’acollida. I que es crees una autèntica xarxa de proveïdors entre elles. Que actuessin com una xarxa d’empreses patriòtiques predisposades a comerciar entre si abans que amb terceres amb condicions comercials similars. Però ara de debò, tant impossible us sembla que Grífols i Bonpreu, per posar dos exemples de grans empreses amb consciència nacional, mudessin la seva seu social i fiscal (i res més que això) a... per exemple... Perpinyà? O inclús a Bourg-madame, que no deixa de ser Puigcerdà perquè no hi ha ni separació urbana.

Perpinyà? Sí, seria la meva proposta. D’entrada per una qüestió de proximitat geogràfica i sobretot, per a poder seguir usant l’apel·latiu de “catalanes” i guanyar simpaties a la Catalunya Nord, i dinamitzar aquell territori. Seria marxar de Catalunya sense fer-ho. I de pas per poder tenir una eina de pressió amb França de cara a un eventual reconeixement de la República.

I les petites empreses o de nova creació? Com ho farien? Doncs encara més fàcil que les grans. Ja ho fan moltes empreses dirigides per catalans de la zona frontera, i que operen rant a un lloc com l'altre. Coses de que Espanya sigui una burocràcia enorme i gens bussines friendly i França un país molt bussines friendly malgrat tenir més cobertures socials que Espanya. Hi ha moltes gestories nordcatalanes que ofereixen assessorament i també un domicili social per l’empesa

I que aquestes empreses catalanes, que sense deixar de donar ni un euro a Catalunya sí que posarien en un compromís d’imatge a Espanya i on la por que ara instauren als catalans s’instal·laria en la població espanyola , diguin: “No tornarem fins que Catalunya sigui una República lliure. O com a mínim, fins que l’Impost de Societats se’l quedi la Generalitat”.

Espanya ja juga a empobrir-nos. Doncs bé, si ho fan, si hem de passar a ser una comunitat més pobre, que no sigui a costa d’enriquir l’estat. Que vegin que fer-nos més pobres els fa pobres a ells també, però de debò.

Si l’estat espanyol ha creat una guerra de pressions bassada en l’economia, juguem-la bé. És cert que la Generalitat no té els recursos de l’estat per persuadir les empreses de que facin aquests tipus d’accions, però les entitats civils poden promoure que els empresaris que ho creguin oportú es sumin voluntàriament a aquesta mesura de deslocalització estatal com a mesura de pressió perquè es respecti la voluntat democràtica dels catalans d’esdevenir un estat. A Catalunya li poden tocar fàcilment una mica la butxaca, però tot i que sigui més complex, a Espanya se la poden tocar més. D’altra banda, aquestes empreses podrien agrupar-se en una mena de Associació Empresarial Nacional Catalana, que seria la germana empresarial de l’ANC.

I sabeu que és el millor de tot això? Que és legal. No hi ha cap delicte mentre tot sigui clar i transparent, com fa qualsevol empresa d la UE que opera a Catalunya. I aquest és el millor camí: mesures de pressió fortes i que siguin clarament legals.


ANNEXE

Us deixo aquí un breu resum de cada impost que sol pagar una empresa, i quin efecte sobre les finances de la Generalitat té que les empreses es deslocalitzin de Catalunya.

L’Impost de Transmissions Patrimonials es paga allà on té lloc la transacció en el cas de bens immobles. I pel que fa referència a la resta de compra vendes, el ministeri d’Hisenda espanyol ha eximit fa un temps del seu pagament a la majoria d’operacions societàries, i només es paga quan hi ha reduccions de capital o quan es dissol una societat. És a dir, efecte mínim sobre els ingressos de la Generalitat que l’empresa sigui o no catalana. Aquest impost forma una sola unitat legal amb l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, però són coses diferents. Aquest darrer es perd de forma relativa. Grava els actes jurídics que es realitzin a un territori (signatura de contractes, documents de notaria, constitució de drets reals, préstecs, fiances, arrendaments, pensions i concessions administratives...). Cal suposar que la majoria d’aquests actes es signaran i faran allà on l’empresa tingui la seu (especialment els préstecs). Ara bé, això no té perquè ser així ni és obligatori. Per tant, l’empresa pot seguir realitzant molts d’aquests actes a Catalunya si és on té més volum de negoci o si fa referència a activitats que realitza aquí. D’altra banda, l’import recaptat amb aquest impost és la xocolata del lloro.

L’IAE, o impost d’activitats econòmiques es paga allà on hi ha el negoci físic. No es paga un sol cop a una sola administració, sinó que es paguen tants IAE anualment com a municipis es desenvolupa una activitat econòmica física a través de locals comercials o oficines. Per exemple, els bancs paguen l’IAE a cada municipi on tenen sucursals en funció del nombre de les mateixes. Igual passa amb els magatzems, fàbriques, botigues i oficines de qualsevol altra empresa. Per tant, si l’empresa no deslocalitza realment la seva activitat, cosa que no faran perquè això sí que vol dir perdre clientes i deixar via lliure a un competidor (i al que feia realment referència l’afirmació independentista de que les empreses no marxarien de Catalunya). Aquest impost només es perd totalment en una empresa llur activitat sigui essencialment online i deslocalitzi la seva seu. Les que requereixin de presència física, no.

L’IRPF es paga a la CCAA on resideix el treballador i no on té la seu fiscal l’empresa com molta gent per les espanyes creu. Més que res perquè és un impost que paga el treballador, no l’empresa. L’empresa només el canalitza amb les retencions a la nòmina.
Ens trobem doncs en el mateix cas que l’IAE: mentre els centres de producció, gestió i comercialització estiguin a Catalunya, cosa necessària per no perdre clientela o gastar moltíssims diners en inversions ja fetes en per exemple fàbriques, l’IRPF que recapta Catalunya no es veurà afectat.

L’IVA sí que en sortiria perjudicat. La Generalitat rep el 50% de la recaptació d’IVA de les empreses. Aquest és l’autèntic impost que fa mal a les arques de la Generalitat quan una empresa marxa fora, sigui a l’estat espanyol o a qualsevol altre país. No tinc clar però que passaria si aquest IVA es pagués des d’una empresa amb seu social a un altre país de la Unió Europea.

L’Impost de Societats. La mare dels ous de l’economia. La que en teoria dóna els beneficis reals al territori que impulsa i crea empreses, oi? Doncs no. O no en el cas català. L’Impost de Societats és un impost que es queda al 100% l'estat espanyol. Per tant, és indiferent on una empresa tingui la seu social i fiscal. Aquest impost se’l queda Espanya i el reparteix on vol i com vol. I aquesta és la gran força de pressió de l’estat contra Catalunya. Mai perd. Si l’empresa està a Catalunya, ho ingressa ella. Si marxa a un altre lloc de l’estat, també. Com veiem doncs això no afecta en res a la riquesa de Catalunya, perquè Catalunya no en veu ni un cèntim de les seves empreses. Però Espanya ho usa com a efecte propagandístic gràcies a la desinformació de la gent. Pot facilitar la marxa d’empreses a altres territoris, i pot facilitar-ne el retorn sense que li suposi cap cost.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.858 missatges
  • 210.835 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums