Oriol Ibàñez

Oriol Ibàñez

Més informació

Opinió Oriol Ibàñez

No perdem el sud

Al telenotícies de TV3 d'ahir van emetre una breu notícia sobre el Carxe, el territori administrativament pertanyent a tres municipis de la Regió de Múrcia en el qual es parla català.

La història d'aquest tros de terra és curiosa: despoblada durant molt de temps no va ser fins a partir del segle XVIII que s'hi van establir valencians procedents de les terres veïnes de les Valls del Vinalopó, on van trobar espai per a conrear-hi. D'aquesta manera és com la llengua catalana fa la seva darrera extensió territorial -la qual dibuixa el que avui coneixem com a mapa lingüístic del català- i que demostra, una vegada més, que les llengües no entenen de límits ni de fronteres.

Si bé durant els anys 50 del segle passat el Carxe -el nom de la serra que li dona nom malgrat la seva manca de cohesió- va arribar a comptar amb 3.000 habitants actualment amb prou feines arriben al miler: l'emigració (cap als nuclis més grans i més propers tant de Múrcia com del País Valencià) va ser elevada a conseqüència de la manca d'oportunitats. Així doncs són un conjunt d'una vintena de nuclis escampats per un terreny ampli i amb poca població.

L'estiu passat amb uns amics igual de malalts que jo pel país i per la llengua vam voler tastar, de primera mà, aquest territori tan desconegut.

Òbviament un dels grans objectius era sentir parlar-hi en català. Primer de tot vam voler ser observadors externs i, tan sols, parar l'orella. El primer intent, a la Canyada de Trigo, 44 habitants el 2009, un dissabte de juliol no vam trobar ningú pel petit nucli. No va ser fins que vam arribar a la plaça, amb el bar i l'escola, que vam trobar gent. Tots, però, parlaven en castellà: els clients de la terrassa i el pare i el nen que jugaven al gronxador. Alguns també en anglès. Sí, en anglès. Això és una de les coses que destacava la notícia del TN: l'augment de la presència d'anglesos que van a viure al Carxe buscant tranquil·litat podria fer perillar el català. Com que en aquell primer moment no volíem intervenir vam retirar-nos capcots.

La propera parada va ser la Torre del Rico. Vam anar de cap al monument que dona nom a la població. Era obert i a dins se sentia enraonar. En català! Hi vam treure el cap i un grup de dones ens van explicar -en la nostra llengua- que allò era la seu de l'associació de dones rurals, que en un poble de 99 habitants el 2009 pocs entreteniments hi havia i que, per tant, hi havia la necessitat de buscar noves activitats. I així va ser com es va crear l'entitat.

Començant per aquí a poc a poc la conversa va anar agafant la derivada política sense que hi encaminéssim. La que portava la veu cantant es va començar a queixar del fet de dependre del municipi murcià de Jumella, el qual es troba a 28 quilòmetres. En canvi, el Pinós -valencià i valencianoparlant- només és a 10 quilòmetres. On aniran els habitants del Carxe a satisfer qualsevol necessitat que no troben al seu territori? Òbviament tenen més tirada a anar cap a l'est que no pas cap a l'oest. També ens va comentar que ells tenen el prefix d'Alacant i no de Múrcia.

En conclusió, si tenen més vinculació amb el País Valencià que no pas amb Múrcia, si parlen la seva llengua -a diferència dels seus veïns del qual depenen administrativament- per què no fem les coses fàcils i simples i agreguem tots els nuclis del Carxe al municipi del Pinós i, en conseqüència, al País Valencià? En cap cas és una proposta annexionista feta des del nacionalisme ètnic imperialista basat en la llengua. És senzillament, fer fàcil la vida a la gent.


Opina

Configuració
  • nemo 5.533 7 390 👍 1.395
    M'encanta vore com un veritable pixapins de manual arriba a una comarca i la visita com si estiguera observant a la fauna autóctona salvatge, arraconada i marginada. Com l'home blanc que arribava a Africa i al vore als pobres salvatges que no feien res per ells mateixos millor guiar-los i afegir-los a un gran imperi (francés, anglés, italià, alemany, turc, espanyol...que més dona). El grau d'imbecilitat d'aquest panflet en forma d'escrit arriba a quotes inimaginables amb el darrer paragraf. Com excusant-se pel discurset etnicista bassat en la llengua (únic tret que distinguix a eixos salvatges d'altres salvatges) diu que és per la seua comoditat, per fer-los la vida més fácil. Després alguns es pregunten per que a vegades es creeen més blavers des de Catalunya que no pas al PV. Doncs per comentaris d'aquest caire. Imébils, aliens a la realitat, etnicistes, supremacistes, ximples i simples. Un gran ¿politoleg?...del rotllet d'altres.

    Vos propose anar a territoris veritablement d'aventura a vore salvatges de veritat. territoris on es va perdent el valencià. Com eivissa. Plantejeu-los les vostres palles mentals, a vore que opinen. O millor, feu el mateix que heu fet aci: anar-vos en pla panxacontents, fent-vos les vostres autofelacions de torn i venent el pais de paisos. BRETOL
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.858 missatges
  • 210.835 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums