Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Nobles i plebeus

Viuré les protestes sobiranistes d’aquest cap de setmana des de Palma, per motius familiars. En anar a l’aeroport, el ministre portaveu Iñigo Méndez de Vigo feia repàs als temes que havien tractat durant el consell de ministres dels divendres. Un apartat especial per analitzar l’aplicació del 155 a Catalunya i, sobretot, un mig somriure burleta en assumir que els diputats que han passat pel Tribunal Suprem han assumit haver retornat a la legalitat i han acatat la santíssima Constitució. Aires de grandesa, que eren fàcilment perceptibles a través de la FM, que s’entaforaven al cervell com aquell qui ha de tenir, fins el 21D, la gota malaia fent pupa.

De fet, el ministre maniobra darrera el faristol amb tocs de virrei. De conquistador de l’Imperi dels Àustries. L’actual intervenció de la Generalitat de Catalunya no es pot explicar sense remetre’s a aquesta mentalitat: imperialisme espanyol del segle XXI; ni tampoc la voluntat dels tribunals madrilenys d’enviar a la presó als líders polítics “separatistes” que no van saber valorar les virtuts de la mare pàtria. Com aquells qui enarborant la creu i l’espasa es pensaven que salvarien el nou món. Pel madrilenyisme polític i dels seus mitjans afins, tinc la sensació que els independentistes som ciutadans de segona. No per res, però des de fa temps l’storytelling que s’ha volgut imposar és que determinats sectors de la societat del Principat hem caigut en el parany de la demagògia d’elits fanatitzades, que no hi ha vida fora de l’actual configuració artificial de l’Estat. L’actitud paternalista d’alguns només s’explica si, per ells, també hi ha una societat dividida entre el bé i el mal, entre els fariseus i els pobres publicans.

La caiguda dels antics imperis va fer tan mal que, avui en dia, hi ha cosmovisions que no han sabut superar aquella desfeta. I, en el cas espanyol, encara és més greu tenint en compte que el segle XX ha comptat amb dues dictadures, una d’elles de 40 anys teixint un imaginari col·lectiu teledirigit des de Madrid. De fet, aquest imaginari és el que permet comprendre la doble vara de mesurar que hi ha en bona part de l’opinió pública espanyola, sobretot aquella que per ideals, suposadament, hauria d’entendre que la regeneració política que suposaria la República també seria un alè d’aire fresc per ells que volen canviar el caduc estat espanyol. Però no, són incapaços d’acceptar que, fins i tot, la unitat territorial podria ser discutida i no hauria de ser cap tabú.

Mentrestant, si al Congreso es pot pactar entre bambolines una modificació substancial de la Constitució per fer content el diktat europeu, al parc de la Ciutadella es titlla d’antidemòcrates els qui fan lectures laxes del reglament del Parlament. Mentre la Gürtel esquitxa fins l’últim reducte del Partit Popular, els conservadors es poden erigir en missioners de la legalitat quan aterren a l’aeroport del Prat o surten de l’estació de Sants. Mentre des de la carrera de San Jerónimo es veu normal “espanyolitzar” els nens catalans, a Catalunya es veuen en cor de denunciar sense impunitat aquells pares que han portat els infants a les manifestacions independentistes. Com en el passat, els vicis de la cort queden entre els nobles, mentre que s’espera un comportament alienat i alineat de la plebs. Si el poble es rebel·la, la llei s’aplica amb contundència. Els tercios de Flandes no tenen pietat. Si la cort es vicia, es fan els ulls grossos i es renta la roba. Talment, com avui molts renten els calés després de saquejar les arques públiques i, pagant la fiança, surten de la presó amb jaguar.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.969.553 missatges
  • 210.268 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums