Oriol Torres

Oriol Torres

Més informació

Opinió Oriol Torres

No #OmplimBrusselles amb una ‘mani’: anem-hi en #MarxaGroga

El passat 4 de novembre, dissabte, Racó Català va publicar l’article Si #OmplimBrusselles, què seria la #MarxaGroga?. El hashtag proposat inicialment per al títol de l’article era un altre mentre en paral·lel, simultàniament, horitzontalment, les xarxes públiques i privades feien bullir l’olla amb la possibilitat d’anar a Brussel·les. Aquell mateix dia va agafar cos el hashtag #OmplimBrusselles i el compte de Twitter @OmplimBrux, que partien d’un grup de Telegram.

Com és que Racó Català va accedir a modificar l’article inicial per tal d’afegir-hi el hashtag i el perfil de Twitter que ja cristal·litzaven? Doncs perquè, a banda de tenir uns professionals prou generosos com per fer hores extres en cap de setmana (gràcies, Magda), ells mateixos són els primer a entendre que ens cal unir esforços i anar tots a l’una. També ho va entendre l’autor de l’article, a qui li importa zero l’autoria i la integritat del seu propi text. El va escriure al servei de la causa per a què algú el trobés, fet ampolla i fet missatge, en un mar de soroll digital on hem de ser capaços de sintonitzar.

El primer que vaig fer és felicitar-los. Ara em toca enumera’ls-hi, als gestors d’@OmplimBrux i als de més a dalt que ja els donen suport, les raons per les quals crec que la mobilització a Brussel·les no ha de ser ni una manifestació ni una concentració, sinó una marxa:

La #MarxaGroga tindrà més seguiment i assistència perquè es pot fer entre el 6 i el 10 de desembre, cadascú quan pugui en aquesta franja de dies. Sense haver d’apostar per cap data en concret que impossibiliti la presència de molta gent, gent que potser ja s’havia mig organitzat el pont. Com més flexibles, més hi serem.

La #MarxaGroga alentirà el trànsit a les autopistes espanyoles, franceses i belgues durant cinc dies, amb el corresponent impacte econòmic que això suposa. Ens ha arribat el moment d’entendre, ara que ja tenim una República però que està segrestada, que ens toca actuar com a clients. Sabeu la força que tenen 3 milions de clients ?! Coneixeu cap empresa que vulgui perdre 3 milions de clients?! Quan ho entenguem en tota la seva dimensió, ens aproparem encara més al final d’aquest malson.

La #MarxaGroga supera el concepte i el màrqueting de la manifestació i la concentració, en tots els sentits. És dinàmica, pacient, fluent. És mística, és creença en l’horitzó, és peregrinar amb el motor de la convicció. Dura més i pot tenir més seguiment mediàtic. Ens permet travessar un país en pau i disculpar-nos amablement amb els conductors atrapats a les cues: “Vosaltres no en teniu la culpa, ho sabem, però els nostres representants tampoc, fa dies que viuen atrapats”. Ens permet a tots i cadascun de nosaltres, en degoteig català incansable, arribar a la Grand-Place i fer-nos-hi una foto.

La #MarxaGroga ens ofereix un durant, el camí. Un viatge com els d’abans, ara que de cop hem retornat al passat.

Però la #MarxaGroga és en color, perquè avança cap al futur. El color de l’alliberament (i uns collons amnisitia... de quin delicte i per part de quin Estat?) i el color més amable de la nostra bandera. Per cert: que l’estelada no ens faci oblidar, ni cedir a mans demagògiques, quina és la nostra bandera. Prenguem-la!

I la #MarxaGroga és una advertiment, un avís, una alerta. Ens estan portant al límit però no hi caurem, ens mantindrem aferrats obsessivament al pacifisme. Tal com ho van fer 350.000 sahrauís fa 42 anys; aquella marxa, la marxa verda, va derrotar Espanya un cop més. I és que els pacifistes sempre acaben guanyant. 


 


 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.967.940 missatges
  • 210.215 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums