Marc Perelló

Marc Perelló

Més informació

Opinió Marc Perelló

El relat

Una noticia és tot allò que algú no vol veure publicat, tota la resta són relacions públiques. Així resa una de les màximes del periodisme que gairebé tothom haurà sentit un o altre cop. És una cita –atribuïda a molta gent– que aquests dies m’ha vingut al cap més d’un cop, i m’hi imagino que no hauré estat l’únic a pensar-hi.

Els esforços del govern espanyol i el seu exercit mediàtic per distorsionar la realitat catalana han assolit unes quotes absolutament inversemblants. El darrer capítol: tancar l’espai aeri de Barcelona per impedir fotografies dels milers de votants, papereta en mà i davant dels col·legis electorals, que s’haguessin pogut fer des del cel. No fos cas que el pacifisme de l’1-O d’octubre els esguerrés el relat que de manera extremadament meticulosa han construït les darreres setmanes i mesos.

I és que només cal fer un tomb per qualsevol programa matinal, radiat o televisat, dels mitjans estatals, per veure com Catalunya ha passat a ser una mena d’Ulster, i Barcelona, una ciutat sense llei on els nens són usats d’escut humà per uns quants independentistes alienats de tota realitat. El mateix escenari el dibuixen amb rius de tinta, impresa i digital, periodistes i comentaristes de tota mena, ja sigui en editorials, articles o tuits. El cas és buidar el pap i amb ell enrarir l’ambient. I ho han aconseguit. Aquells familiars que molts tenim repartits per l’Estat, que rarament treuen el cap per casa, ens telefonen amb la veu trencada: Esteu bé? Podeu sortir al carrer? –Pregunten. 

L’estratègia d’encarar la resta de comunitats autònomes contra Catalunya ha estat, i segueix sent, el plat fort d’un Partit Popular a l’alça desde fa molts anys i en detriment d’un Partit Socialista desgastat i descol·locat que recentment ha optat per ser la claca dels inquilins de la Moncloa, desdibuixant per complet el perfil propi que un dia van arribar a tenir. El resultat: un repunt de les manifestacions de l’ultra-dreta, de les amenaces a càrrecs electes, a periodistes, i un eixordador “a por ellos” que ha emmudit i enrogit els propis constitucionalistes, engolits per la tempesta d’odi que ells mateixos han creat, i que ara semblen no saber (o no voler) controlar.

Afortunadament, Espanya és només un sol estat d’entre els centenars que hi ha arreu del món, i els governs i mitjans que abans s’informaven per canals oficialistes, ara tenen ulls, boques i orelles pròpies a Madrid i a Barcelona, i poden contrastar de primera mà el que estem vivint. Aquesta és la raó per la qual els mitjans internacionals s’estan bolcant en la cobertura del referèndum, adduint al seu caràcter democràtic, i en molts casos, fent-ne defensa oberta. Fins ara, la repressió sempre era en altres continents, en països llunyans, i per tant, era m’és fàcil posicionar-s’hi a favor. Però quan el conflicte el té un país d’Europa, plenament desenvolupat, ai las, això ja és una altra història –una, que afortunadament, està agafant cos i repercussió. Se n’estranyen, i molt, els mitjans espanyols, que enfosquits pel seu propi mite en la caverna que ells mateixos han creat, diuen que l’independentisme ha guanyat el relat internacional. Però s’equivoquen. El relat no es guanya, el relat és el que és, i el món l’observa i el transmet tal i com és. Que les grans capçaleres espanyoles s’hagin quedat soles defensant la repressió estatal és per reflexionar-hi de valent –i en breu, serà un magnífic cas d’estudi per a les facultats de periodisme d’arreu del món: de com la prems espanyola va caure en la irrellevància més absoluta, dilapidant la poca credibilitat que els hi pogués quedar.

Als despatxos institucionals, la maquinaria del govern estatal tampoc està tenint l’efecte desitjat. Cada cop són més els països que d’una manera o altra, han demanat respecte per l’1 d’octubre, i fins i tot, anant més enllà, han constatat públicament que dialogaran amb el govern resultant del referèndum. La correcció política perd un espai que comença a guanyar el pragmatisme, i això és quelcom que administrar-ho bé, perquè pot ser l’escletxa per on comenci el tan anhelat reconeixement internacional. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.935.872 missatges
  • 209.112 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums