Vicenç Ruiz

Vicenç Ruiz

Més informació

Opinió Vicenç Ruiz

Per què votaré sí l’1-O?

Com a ciutadà, els motius pels quals votaré "Sí" no són més rellevats que els de qualsevol altre. És com a professional dels arxius i la gestió documental que, si els sembla bé, els convido a destinar un parell de minuts a llegir aquest breu article.

Bona part del debat sobre els avantatges i inconvenients de la independència ha girat entorn a arguments de caire econòmic (balances fiscals, pensions, relacions comercials) o jurisdiccional (seguir o no dins la Unió Europea, reconeixement internacional). Per contra, hi ha un aspecte del qual, pràcticament, no se n’ha parlat: l’accés a la informació pública. Potser val la pena recordar que, segons la Constitució Espanyola, aquest no es tracta d’un dret fonamental. D’entre totes les mancances democràtiques que suposà acceptar la transició, no considerar l’accés a la informació com a dret fonamental de la ciutadania és per a mi la més significativa de totes. Perquè denota perfectament com l’estat i la resta d’administracions públiques desenvolupen la seva activitat més com a tecnologia de control que no pas com a garantia de drets.

Sense un accés fiable, àgil i precís a la informació, no hi pot haver participació ciutadana efectiva ni rendició de comptes creïble per part del govern. És cert que, encara no fa quatre anys, s’aprovaren les lleis de transparència espanyola i catalana. Aquest retard respecte els països del nostre entorn ja és prou rellevant. Però ho és més encara el fet que, per haver-se redactat d’acord amb el marc constitucional espanyol, van néixer afeblides. Així, es veuen limitades per l’encara vigent llei de secrets oficials franquista, de l’any 1968. A finals de l’any passat s’iniciaren els tràmits per a una possible reforma, però per si de cas el Congrés ja ha anat avançant feina en forma de la llei mordassa o l’acord bilateral amb Aràbia Saudita que permet prorrogar indefinidament la confidencialitat sobre el comerç d’armes entre Espanya i aquest país símbol de llibertat, amb els vots favorables de PP, PSOE i Ciutadans.

El futur, doncs, no sembla gaire esperançador. Així ho apunta també l’índex internacional de percepció de la corrupció. Espanya ocupa el lloc 41, empatada amb el sultanat de Brunei i Costa Rica. Si ens fixem a les primeres posicions, hi trobem països com Nova Zelanda, Dinamarca, Finlàndia o Noruega. Tots ells tenen en comú una sòlida i eficient estructura administrativa dedicada a la governança de la informació, per tal d’oferir transparència a fons a la ciutadania i no la mera publicitat activa “de portal web” que coneixem. Tots ells, doncs, ens presenten un molt bon exemple de quina seria la peça clau per bastir una relació de confiança entre la república catalana i els seus ciutadans.

L’1 d’octubre, legítimament, hom pot decidir votar a favor, en contra o abstenir-se. D’aquestes tres opcions, però, el triomf del sí al referèndum serà l’únic camí vàlid per iniciar un procés constituent que permeti acabar amb les greus deficiències respecte al dret d’accés a la informació que ens impedeixen esdevenir una democràcia madura.


 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.906.906 missatges
  • 208.031 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums