Pol Cruz-Corominas

Pol Cruz-Corominas

Més informació

Opinió Pol Cruz-Corominas

Els favors d'Espanya

El dia 3 del mes passat, en plena canícula, el govern espanyol encarcerava el periodista turc Hamza Yalçin quan aquest es disposava a volar des d’El Prat. El règim d’Erdogan havia aixecat una ordre de cerca i captura contra Yalçin amb l’acusació d’haver insultat el president i de fer “propaganda terrorista” des d’una revista turca de publicació mensual. El cas és especialment greu si tenim en compte que el periodista, també de nacionalitat sueca, no trepitja Turquia des de 1998. És a dir, que la censura del règim turc és capaç d’arribar a l’estranger i d’encarcerar periodistes que ja fa dècades que viuen fora del seu país.

Setze dies després, la policia espanyola detenia Dogan Akhanli, un altre periodista turco-alemany especialment conegut per documentar el genocidi armeni, i acusat també d’insultar Erdogan i de liderar un ventall molt divers d’organitzacions terroristes.

Preocupada per la situació de Yalçin, la Ministra d’Afers Exteriors de Suècia va demanar a les autoritats espanyoles poder visitar el pres i en va garantir l’assistència lletrada; Angela Merkel, per la seva part, es va mostrar contrària a l’extradició d’Akhanli.

No han estat els únics casos recents en què el govern espanyol ha mantingut un posicionament distant del que raonablement podrien esperar-ne els seus socis europeus. El passat mes de maig, el PP votava al Parlament Europeu en contra del que votaria la majoria del seu grup a efectes de sancionar el govern hongarès de Viktor Orban.

Són només alguns dels exemples del què l’exministre Margallo va reconèixer obertament fa uns mesos: que Espanya deu molts favors (sic) a diversos països per alinear-los en contra de la independència de Catalunya.

És a dir, Margallo reconeixia que estan estan tan preocupats –absolutament desesperats– davant d’una hipotètica independència de Catalunya, que està venent la seva diplomàcia a preu de saldo per assegurar-se que el-referèndum-que-no-es-farà no acabi fent-se i se n’acabi aplicant el resultat.

Si jo fos un país de poc pes diplomàtic trucaria immediatament a Moncloa per negociar tot allò que sempre he volgut però ara amb un descompte d’últims dies de rebaixes. L’estat té un pànic tan descomunal a una hipotètica independència de Catalunya que difícilment deixarà de comprar el suport de cap república per bananera que sigui.

El més curiós de tot és que aquesta situació de debilitat, que és el que situa Espanya a complaure o a avalar tota mena de governs, és possible i perdurarà mentre no hi hagi un desenllaç nítid que permeti comptar independentistes i unionistes i acabi definitivament amb l’amenaça del procés. És a dir, que aquells que posen tota mena d’excuses per no donar suport al referèndum de l’1 d’octubre, que curiosament són també els que critiquen la impostura de l’estat a nivell internacional, són, justament, els que, amb les seves excuses, permeten que tota aquesta indigència diplomàtica es perpetuï indefinidament.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.906.906 missatges
  • 208.031 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums